Dissabte, 24 d’octubre de 2026
En Ramon i en Jaume, del Poal, em proposen una excursió pels Cingles de l’Albiol. Afirmen que és sublim i em deixo portar. Feia anys que havia anat pel camí d'Arbolí a Alforja, però mai no hauria pensat que s’hi poguessin amagar racons tan interessants. Gràcies per descobrir-me aquests bells indrets!
Els Cingles de l’Albiol formen una superba estructura rocosa. La part superior és blanquinosa, constituïda per roques carbonàtiques dolomítiques del Muschelkalk (Triàsic mitjà), mentre que la part inferior és rogenca, formada per gresos i argiles del Buntsandstein (Triàsic inferior). Tot això ja ho havia estudiat, però ho he repassat consultant la IA.
FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Excursió meravellosa que no hauria de faltar en la llibreta d'un bon excursionista. DIFICULTAT: Moderada. Ruta no recomanable per a persones amb vertigen ni massa corpulentes. El camí no sempre és evident. Hi ha molts corriols perdedors. La ruta té només 230 metres de desnivell i una distància relativament curta, però inclou una escletxa estreta, una escala de troncs, cordes, passamans i trams exposats. DESNIVELL: 230 metres DISTÀNCIA: 6,75 km TEMPS: 3 hores 30 min ITINERARI CIRCULAR. |
Entre els cingles hi ha un sender que ens permet gaudir d’un entorn meravellós. Al fons, com a complement de tanta bellesa, hi tenim el blau mediterrani. Per baixar, seguim les anomenades Escales de l’Hilari i, per tornar a la part superior, pugem per les Escales de Bruno. Són dues opcions entre les diverses possibilitats que ofereix aquest indret, algunes de les quals encara em queden pendents d’exploració.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Agafem la carretera TV-7012 al coll d’Alforja. Al cap d’uns 2,5 km, prenem el trencall de la dreta cap a Castillejos. Al cap de 500 m, trobem una esplanada on aparquem. Si feu servir Google Maps, podeu introduir-hi les coordenades: 41.227679, 0.954314.
Comencem a caminar travessant un antic camp erm fins a trobar un sender a l’altre extrem. El seguim a la dreta.
5 min. Sortim a una pista i la seguim cap a l’esquerra.
12 min. Deixem la pista i agafem un sender que surt a la dreta.
15 min. Passem per les Puntes del Perdiu i arribem a la part alta dels cingles de l’Albiol. Destacat mirador vers el Baix Camp. Als nostres peus tenim la paret per on trescarem, seguint una espectacular feixa entre les roques blanques i les vermelles que queden per sota. Entrem per una petita canal.
22 min. Arribem a l’
Escletxa de l’Embut (coordenades UTM: 31T, x = 328602, y = 4565672). Es tracta d’un túnel d’una vintena de metres, força estret, que en algun punt ens obliga a treure’ns la motxilla i contornejar-nos per poder passar. No és un pas apte per a persones corpulentes.
A la sortida ens espera una impressionant balconada, on trobem l’escala de l’Hilari, construïda amb troncs. Té uns 10 metres d’alçada i es baixa força bé.
Continuem cap a l’esquerra, però cal estar alerta, perquè hi ha diversos corriols entremig de la vegetació mediterrània. En alguns punts trobem marques grogues que ens ajuden a seguir el carrerany.
52 min.
Coves del Rufino. És una cova espectacular, amb tres nivells i cinc entrades. Podem endinsar-nos uns cinquanta metres per la galeria principal sense cap dificultat. Més endins, trobem un cable de seguretat, cosa que ens fa pensar que l’orientació dins la cavitat pot ser complexa. Com que no tenim cap topoguia de la cova a mà, decidim no continuar.
Us en deixo una per si us voleu endinsar més enllà. Hi ha nombrosos ratpenats —muricecs, com en diem a les Terres de Ponent—. Si us plau, no els molesteu.
Coordenades UTM: 31T, x = 328570, y = 4565524.
 |
| Topoguies tretes del blog d'Espeleoindex |
56 min. Trobem un trencall a l’esquerra que porta a altres coves properes. Nosaltres continuem per la dreta.
1 h. Sortim al camí d’Arbolí a Alforja i anem cap a l’esquerra. Em sorprenent que encara mantingui el terra perfectament empedrat.
1 h 06 min. En un revolt deixem el camí principal i agafem un trencall a la dreta, indicat per una modesta fita. Cal estar ben atents per no passar-lo de llarg.
1 h 16 min. Trobem una corda que ens permet davallar uns 8 metres sense dificultat. Gaudim d’una panoràmica excepcional sobre el Baix Camp: Alforja, les Borges del Camp, Reus, el Cap de Salou... Durant una bona estona anirem avançant per belles feixes.
1 h 26 min. Arribem a un passamà que protegeix un pas estret de la feixa. Sembla més difícil del que realment és.
1 h 37 min. Passem per sota d’una roca que ens permet accedir a un jaciment on hi havia hagut un poblat. A l’altre extrem veiem murs de pedra i una sala sota una roca d’uns 5 metres de fondària. Per dalt surt un corriol que mena a unes cordes que semblen permetre arribar a la part superior del cingle. Queda pendent d’exploració.
1 h 42 min. Passem per un indret estret de la roca que forma una feixa. Cal caminar-hi amb cura.
1 h 46 min. Trobem un altre passamà, d’un parell de metres, semblant a l’anterior. Amb les mans ben protegides, cal buscar bons punts de suport per als peus.
1 h 50 min. A l’esquerra surt un pas cap a les Escales de Sugsano, també anomenades de les Grassetes. Aquestes escales permetien als habitants de la casa Sugsano davallar del cingle. Queda pendent d’exploració. Nosaltres continuem per la dreta.
2 h 16 min. Avancem per una feixa ben agradable.
2 h 26 min. Voregem el cingle. En alguns mapes he vist que aquesta formació apareix amb el nom de Cingle Blanc, per diferenciar-la del Cingle Roig, situat per sota. També he vist que el nostre camí s’hi assenyala com a Camí del Cingle.
2 h 29 min. Arribem a una
cruïlla. En un arbre hi trobem un cartell prou explícit: cap avall, a la dreta, indica el
Grau del Peiró, que deixem pendent d’exploració; cap amunt, a l’esquerra, les
Escales de Bruno, que és per on anem.
Aviat arribem a les escales, que no són altra cosa que un grau equipat amb cadenes i uns graons que fan de bon pujar. Per aquest grau baixaven els habitants de cal Bruno. És un pas entretingut que avui es fa força bé gràcies a l’equipament. M’agradaria veure com s’ho feien abans, sense tanta ferralla!
Després de grimpar per les Escales de Bruno, ens espera una feixuga pujada.
2 h 45 min. Travessem la pista d’accés al mas del Bruno, que ens queda a l’esquerra. Continuem pujant.
2 h 49 min. Sortim a una pista i anem cap a l’esquerra.
2 h 52 min. Arribem a la carretera. Podríem escurçar un revolt agafant un sender, però preferim continuar per l’asfalt, que és més ràpid.
3 h 04 min. Deixem l’asfalt i agafem un sender que surt a l’esquerra, aproximadament al quilòmetre 7,7.
3 h 07 min. Arribem a un
mirador amb un banc. Continuem cap a la dreta, arran del cingle. Sembla que aquest sigui el camí que havíem vist des del poblat prehistòric.
No acabem de baixar, però sí que fem una fotografia espectacular des d’una roca que sobresurt. El nostre track marca que cal baixar per una corda i després tornar a pujar al costat d’una roca balmada. La veritat és que no acabo d’entendre gaire aquesta volta: em sembla una mica forçada, per evitar l'asfalt.
3 h 20 min. Sortim a una pista que ve de la carretera. D’aquí agafem un corriol, inicialment poc evident, que avança paral·lel a la carretera.
3 h 28 min. Travessem el camí d’Arbolí a Alforja.
3 h 30 min. Arribem a l’aparcament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada