Passa al contingut principal

PELS CIMS OBLIDATS: LA PALA PEDREGOSA DE LLESUI

Ahir els companys es desdiuen d'anar a escalar i he de buscar un pla B amb urgència. Recordo haver-me mirat la Pala Pedregosa de Llesui com un cim prou interessant doncs està encarat al sud i la neu marxa molt aviat i ja hi podia pujar a principis de juny. Però, ves per on, he decidit fer-lo avui. No és un gran cim - mentiria - però si que suposa un bon exercici d'orientació/aventura doncs t'has de moure pràcticament tota l'estona sense camí i has de decidir per on et vols moure. Especialment aquest sentiment l'he tingut a la baixada doncs m'he plantejat baixar a l'Estany Gento de forma directa amb el perill de trobar-te algun tallat.
Característiques tècniques:
Ascensió reservada a col·leccionistes de cims.
Dificultat: Mitja, doncs molta estona es va sense camí i cal pensar quina opció és millor.
Distància:   9,2 km
Desnivell:  1060 metres
Temps:  5 hores  16 minuts.
Itineraris circular.
Descripció de l'itinerari:
Aparco en la presa de Sallente en l'extrem de la Vallfosca (1771 m.). Com ha canviat aquest indret en els darrers anys. Pensa que jo havia dormit en una cabana que ara estaria dins del llac. Llavors això era salvatge... ara és turístic.
Pujo per la canal de Pigolo amunt. Els primers metres són prou drets però després es va suavitzant.
45 min Surto al carrilet (2120 m.) que travessava longitudinalment la muntanya des de la cambra d'aigües a l'estany Gento. De fet pujant ja veig la Pala Pedregosa. Sembla que no tindré problemes d'orientació. Tot serà pensar per quin indret pujo millor.
Creuo els dos túnels que tinc a l'esquerra, i faig cap a una barrancada. Així que ara pita amunt i cerca el millor pas. Com no hi ha arbres és fàcil caminar entre l'herbei.
56 min. Travesso un camí de les diverses canalitzacions que furguen tota la muntanya.
1 h 05 min. Trobo un pal de nivells de la neu. Arribo a una fondalada, la coma d'Espós i perdo alguns metres de desnivell. Tinc davant meu la Pala. Imposa per lo costeruda que és.
Cal saber dibuixar la línia més humana. Quan estic pujant trobo unes fites que vaig seguint. Es puja prou bé entre l'herba i les roques que donen nom a la muntanya. La gespa no tapa possibles forats a les pedres, en canvi en baixar aniré molta estona per trams amb neret que forada les vores de les roques i és perillós caminar per allí doncs pots posar el peu en un forat i tenir una bona torta.
1 h 36 min. Surto a la carena que puja per l'esquerra (2447 m.). En el mapa posa Serrat del Bony de Cornera. Aquí canvio l'estratègia de caminar. Fins ara era tira amunt i tria el millor pas entre pedres i herba. Ara la carena és més estreta i no puc escollir i he de grimpar entre grans blocs. No arriba a ser mai difícil.
En la part de dalt, sembla com si hagués dos cims i m'enfilo per la carena amb algun pas de grimpada més exigent. Però quan arribo dalt m'adono que no hi ha dues puntes. Si ara ho hagués de fer - consell - no aniria tan pel fil de la carena cimal sinó que la vorejaria per l'esquerra.
2 h 37 min. Assoleixo el cim de la Pala Pedregosa de Llesui (2882 m.). La panoràmica és bestial: Montorroio, Montsent de Pallars, la Vallfosca, Tossal de la Costa - de funest record - pic de Filià, tossal d'Astell (que veig en els mapes com tossal de Calma), pic de Llena, castell de Rus, pic gran i petit de Pessons, pic de l'Espasa, pic Fosser, pic de Mariolo, pic de Dellui, pic Tort, pic dels Vidals, pic de Mar, pic de Peguera, tuc de Saburó, pic de Mainera en una primera línea i dins del marc de la Vallfosca. Darrera, Montardo, Bessiberri sud, Comoloformo, Celestin Passet, Aneto, Mullers, Vallhivierna, pic de Castanessa, Tuc de Colomers, Creu de Colomers, Certescans, l'Orri, Pica d'Estats, Monteixo, Salòria, (pel vessant est el dia és molt calitjós
i no puc assegurar-ho tot).
Em plantejo baixar directe cap a l'estany Gento doncs veig congestes d'herba que sembla que no  m'han de molestar gaire. Les grans tarteres les he d'esquivar com pugui. La millor solució és cercar els llocs de millor passar des d'aquí dalt encara que no sempre es pot veure tot el recorregut.
Avall i sort!!!
3 h 22 min. Arribo a l'alçada de l'estany de la Frescal (2404 m.). Sé que si hi vaig aviat trobaré el sender que mena al refugi de la Colomina però decideixo continuar provant sort i tiro avall.
3 h 32 min. Una barrera em talla el pas. Vaig a l'esquerra a cercar la torrentera doncs veig que per l'altre vessant no hi ha cap tall.
4 h 01 min. Arribo a l'estany Gento. El telefèric queda al vessant oposat.
Contornejo l'estany per l'esquerra per on passa un bell corriol. Passo per la vora d'un sensor que deu informar del nivell màxim de l'estany.
4 h 13 min. Passo per davant de l'antic refugi de muntanya que havia als anys 70. Jo ja no el vaig veure mai en funcionament. Ara té el teulat caigut. Jo havia dormit en una caseta que hi ha en mig de la presa on havia el treballador que controlava el nivell dels diferents llacs. Ens va ensenyar un gràfic amb tots els estanys i el nivell que tenien. Era impressionant.
Vaig cap al telefèric i travesso la presa.
4 h 19 min. Que us pensàveu que baixaria pel telefèric? De moment, no pas. Travesso la pista i vaig a buscar el camí que baixa pel cable. Veig que han tret totes les fites que indicaven el camí (seran cabrons...) i ara costa de trobar el camí. Crec que només el poden seguir els que ja el tenim interioritzat. Trobo els dos trams de cables vells.
5 h. Arribo a la torre de la llum que hi ha prop del telefèric.
Com tinc el cotxe a l'altre costat hauria d'agafar el camí que puja a la canal de Pigolo i després baixar-hi.
M'arrisco i, com veig l'embassament de Sallente bastant baix, decideixo vorejar arran de l'aigua. Cap problema parant compte en algun tram dret de pedruscall.
5 h 16 min. Arribo a l'aparcament on he començat la ruta.
Per obtenir el track de la sortida:
Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…