PEL CAP DE PONT DE BALAGUER

Aquest cap de setmana la colla decideix anar al Cap de Pont de Balaguer. Van amb en Vicenç Font que és un dels millors coneixedors dels esdeveniments que van passar durant la Guerra Civil per la Noguera. És un guia excepcional. Cal aprofitar les ocasions per anar a les seves classes magistrals en l'aula oberta al país.

Continuo amb el suport de Lluís Santiago que és el reporter. En aquest tàndem on jo només penjo els seus articles.

Aquell 23 de desembre de 1938 va caure el Front del Segre no sols pel Cap de Seros, també per Cubells, Camarassa (Cap de Pont de Balaguer), Rúbies, Hostal Roig (Cap de pont del Montsec)

Milers d’efectius morts pels dos bandos, ossos dels quals resten sota terra en fosses conegudes com les del cementiri de Camarassa o les Avellanes (que no van ser traslladats a Cuelgamuros), o fosses totalment desconegudes, de les que esperem poder dignificar els ossos dels qui els van deixar.

Fotografia que be podria ser del fotògraf Juan Mariné ,mort enguany, qui el 23 de noviembre de 1936 va filmar l’enterrament de Durruti i acompanyà a Lister per aquestes contrades. Com ell altres celebritats com a Joan Brossa o Avel.lis Artís-Gener van defensar aquesta terra. Per sort no van quedar com el soldat trobat agenollat mort, des de feia setmanes, al gener de 1939, al Morinyol.

La zona denominada pels franquistes Cap de Pont de Balaguer o simplement Pont de Balaguer pels republicans és superficie de bossa romboide de 6-7 per 40 kms. aprox.

 L’hem visitada el passat dia 30 de noviembre de 2025 amb un guia excepcional, en Vicenç Font.

La Plana del Corb era un camp d’aviació d’es d’on la República es defensava i repelia els bombarders de la Legió Cóndor, que venien des de Zaragoza o Sevilla, on respostaven combustible enriquit venuts pel americans. Un d’ells es barreja metres sota el llim del pantà de Camarassa, altre va haver d’avortar la  devastadora càrrega en plena fugida pels volts de Tartareu (Els forats de les Bombes, indret senyalitzat).

El combat era claramente desigual: la proporción d’efectius  de l'exèrcit sollevat era molt superior numèricament (les Divisions 51-53 i 54) mentre que l'exèrcit fidel al la república només disposava de les mermades divisions 27, 72 i 60. El transcurs de la Batalla presentà una resistencia inesperada, la resistencia dels qui van combatre aquells gairebé tres anys de Guerra Civil.

El Morinyol fou la cota 361 conquerida, on es disposava d’un dels millors panorames, des d’aquí, però, no es va poder veure la mortandat de la lleva del biberó: milers de joves de 18 anys perderen la vida prop de Camarassa, en un dels episodios que atorga l’absolut absurd bèlic a un pais i de pèrdues irreparables per a les seves famílies.

“Maleït Merengue”, llibre de recent aparició, relata parts d’aquest episodi profundamente dolorós. 

Molts brigadistes allistats, hores d’ara encara desconeguts, alguns dels quals herois com Otto Boch,  l’atleta alemany que vingué a les Olimpiades populars de Barcelona amb núvia reconeguda poetessa americana, Muriel Rukeiser , i formació trobat en arxius de Moscú,

Els milers de metres de trinxeres de Montgai il·lustren la defensa del territori que la República va preveure en 6 linees, aquesta, la primera, L1.

La continuació de la visita ens portà a l’Hospital d’atenció als ferits, en una esplèndida explicació que el metge Lluís Colomer desenvolupa com en el seu llibre,… entrellat del qual supera la intenció d’aquesta breu ressenya.

El cap de pont de Balaguer no va caure fins el 7 de gener de1939 (2 setmanes de resistència) igual que la part de la ciutat de  Lleida, on no van haver combats en l'Ofensiva final sobre Catalunya. Davant el perill de quedar encerclats, davant de la ruptura dels Caps de pont de Balaguer i Seròs, van abandonar les posicions després de 279 dies de contenir el feixisme en el Front del Segre.

Excursions properes: Per voltant del Merengue

Per consultar el meu mapa de vestigis de la Guerra Civil amb més de 1000 emplaçaments, encara que no he pogut afegir els elements d'aquesta sortida: