VESTIGIS DE LA GUERRA CIVIL A LA SEU VELLA
M'encanten els recorreguts pel patrimoni històric, amb explicacions que m'ajuden a descobrir el nostre passat. És com anar a classe a l'aire lliure. Especialment avui, que ens hi ha portat el meu tocayo, en Joan-Ramon González, que sap combinar un nivell alt de coneixements amb una manera molt didàctica d'explicar-los.
Avui recorrerem els vestigis de la Guerra Civil (i de la postguerra) que hi ha al voltant de la Seu Vella. Segurament, el tossal de la Seu Vella és l'indret on hi ha una concentració més gran de vestigis del cop d'estat de 1936.
De fet, crec que caldria que el Consorci del turó de la Seu Vella i el Memorial Democràtic de la Generalitat unissin esforços per senyalitzar aquests indrets i crear un centre d'interpretació a l'aire lliure. No és un problema de diners, sinó de voluntat de fer les coses ben fetes.
Aquesta sortida està complementada per altres que vaig fer fa uns anys amb Núria Piqué i Vestigis de la ciutat de Lleida. Circuit1.
2. Niu de metralladores de la Llar d'Infants Josep Borràs. Està molt malmès i costa d'identificar-lo sense el cartell que n'indica l'existència. Només en queda algun tram de formigó. Es pot observar l'entrada, a l'altra banda del carrer.
En una esplanada, el nostre guia i conferenciant ens explica el bombardeig del 2-N i ens detalla que en aquest racó va caure la darrera bomba dels avions Savoia que van bombardejar la ciutat, causant unes 250 víctimes.
3. Casamata sobre la plaça de la Magdalena. Es tracta d'un edifici singular, amb 22 espitlleres, ocupa l'interior d'una muralla. Dominen la plaça Magdalena i l'entorn. El seu estat de conservació és molt precari. Hi ha una esquerda que fa perillar el conjunt, malgrat que sembla que el Consorci de la Seu Vella està informat de la seva existència.
L'entrada és per la porta lateral, a tocar del Pou de Gel; dona accés a dos nivells pels quals cal saber grimpar per moure's per l'interior de la defensa. L'accés està actualment tancat.
4. Les fonts del Camp de Mart. Durant els anys de la II República es van habilitar unes fonts que aprofitaven l'aigua de la cisterna del pati del Palau del Rei. Sembla que la República volia convertir el Camp de Mart en una zona de passeig. En aquells anys es van plantar la pineda que cobreix l'entorn.
Tristament, encara no estem al nivell de la República. Quan jo era jove, aquest indret estava ple d'agulles d'injeccions. Avui he vist que hi ha capses de preservatius. Alguna cosa hem guanyat, però encara ens falta molt per arribar a ser una societat neta.
En Joan-Ramon ens parla d'un primer intent de traslladar la caserna de la Seu Vella a l'esplanada del Camp de Mart i d'alliberar la nostra catedral originària de la militarització.
5. Niu de metralladores del Camp de Mart. Continua tan malmès com fa deu anys, quan vam fer una acció de neteja per reivindicar que la Paeria mantingués el patrimoni bèl·lic de la ciutat.
Una dècada després, sols hem aconseguit que aquests elements hagin estat catalogats i dificultar-ne la destrucció. I... poca cosa més. Amb l'Oriol Riart mantenim el debat sobre si fou una construcció republicana o franquista.
Caminem per sota de les muralles. És un passeig ben agradable. Entrem a la Seu Vella per la porta del Lleó i pugem les escales.
6. Monument en record dels presos del camp de concentració: La Sequera. El meu tocayo explica clarament el significat del monument i com es va bastir.
Queda pendent la commemoració i dignificació dels altres camps de concentració que va tenir la ciutat: el de la fàbrica Vilalta, el de l'edifici del Rectorat de la Universitat (Seminari) i el del Seminari Vell.
7. Al costat dels Dipòsits hi ha una gran pedra que correspon a l'antic monument feixista que es va col·locar l'any 1968 per recordar els trenta anys de l'ocupació franquista de la ciutat de Lleida. Hi havia el jou i les fletxes de la Falange. Estava situat a l'indret on actualment hi ha el monument de l'11 de setembre.
8. Refugi antiaeri. Tristament, no hi podem entrar pel perill d'ensorrament. Té forma de U, però una de les seves entrades va ser tapiada.
9. Impactes d'obusos sobre la façana de la porta principal. S'hi poden observar fàcilment tres impactes a la façana.
10. Impactes d'obusos sobre el campanar.
11. Grafit a l'entrada a la Seu Vella, on es pot llegir: «VIVA ESPANYA» pintat sobre la paret.
12. Monument amb el poema «Lo campanar de Lleida», escrit pel poeta Magí Morera i Galícia, on es poden veure tres impactes de bala que va rebre pel fet d'estar escrit en català.
Pugem al Castell del Rei:
13. Explosió del polvorí l'estiu de 1936, que es va endur el vessant meridional del castell.
14. A l'interior del Castell del Rei hi ha un mural pintat atribuït a les forces mores que van ocupar aquest indret a partir de 1938.
15. Baixant, albirem la base d'un antiaeri a l'extrem de l'anomenat baluard del Rei. Actualment no s'hi pot accedir.
16. Dependències on es van establir les darreres tropes fins a l'any 1950. També van funcionar com a taller de picapedrer.
17. Antiaeri bastit al baluard de la Reina, que complementa el que hem vist baixant del Castell del Rei.
Per consultar el meu mapa de vestigis de la Guerra Civil amb més de 1000 emplaçaments:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada