diumenge, 25 d’octubre de 2015

GUERRA CIVIL A LLEIDA. CIRCUIT 1

Avui he fet un recorregut cercant els vestigis de la Guerra Civil que queden a la meva ciutat. Tristament ben poca cosa i queda d'aquells 9 mesos on la ciutat fou front. Tristament, el nostre nivell de consciència de la tragèdia que va patir Lleida sembla que resta abandonada per la ciutadania.
Crec que és adient fer 4 circuits:
Circuit 1:  La banqueta, el casc antic i la Seu Vella.
Circuit 2: El Turó de Gardeny.
Circuit 3: Cementiri
Circuit 4: Altres elements.

Descripció circuit 1:
Primer he anar al C. Turull (travessa del C. Carme) on havia hagut l'entrada del Refugi de la ciutat (31T  x=302414  y=4610025). En el llibre de Ventura Margó Episodis Lleidatans explica molt bé com es vivia en aquest espai ja que havia refugiats que s'havien allotjat allí dins. Era de grans dimensions.
Baixem a la Rambla Ferran (núm. 31) fins a l'Església de la Mare de Déu del Carmen (31T  x=302608  y=4610125) en el seu interior trobem una placa que recordar a les víctimes religioses mortes en els primers mesos de la Guerra Civil.
En la porta d'entrada hi ha una altra placa on podem veure que la parròquia va ser beneïda pel bisbe Aurelio del Pino que representava l'estreta relació que havia entre l'església catòlica i el franquisme.




Travessem la Rambla Ferran i en el núm. 28 hi ha la casa Cros (31T  x=302598  y=4610102) on estaria situat el comandament de l'exèrcit d'Àragó. Sospisto que en el seu interior podria haver un refugi en el soterrani.

Recorrem tot el passeig de Ferran fins a l'Arc de la porta (31T  x=302342  y=4609768) d'entrada a la ciutat de Lleida on hi ha l'escultura d'Indivil i Mandoni. Plaça Agelet i Garriga. En tota l'arcada es podem veure nombrosos impactes de bales que corresponen als mesos que es va establir el front al riu Segre. Una recent restauració ha mantingut els sots.

En els edificis de la casa Josa i el Pal·las (Av. Blondel, núm. 2 i 4) els impactes van ser tapats per ciment però es poden veure perfectament la quantitats de socs que hi ha a la paret. Es podria "netejar". Podem entendre que en aquells anys volguessin "adecentar" les parets però crec que en l'actualitat seria un bon record de la tragèdia que va patir la ciutat.
A la façana de la Paeria ( Av. Blondel, núm. 10 - 31T  x=302284  y=4609694) també podem veure els impactes que també romanen tapats. En algun ferro de les finestres encara es pot veure algun impacte. Llàstima que es va arranjar la façana l'any 2011 i no es va voler fer un rentat de cara per ensenyar-nos el dramatisme de la Guerra.


A la plaça de Sant Francesc vaig a visitar l'església de sant Pere Apostol (31T  x=302215  y=4609675). En el seu interior hi ha un altar dedicat al Beat Francesc Castelló però l'església està tancada i no puc visitar-lo. Parlen fins hi tot d'un museu.


Seguim per la Banqueta fins arribar a la cruïlla amb el carrer Cavallers (31T  x=302116  y=4609546). En la cantonada d'una sabateria trobem un bon reguitzell de trets. Molts en el seu moment foren tapats però força van caure i encara es pot veure els impactes.

Vaig per l'avinguda de Blondel i em trobo amb l'antic Casal de la Joventut Republicana (31T  x=302053  y=4609507). L'edifici fou expropiat per la Guerra Civil franquista que va ocupar el local fins la transició. Passà a dependre de la Paeria actualment l'ocupa el IMAC.

Al costat hi ha el monument i un plafó que explica la tragèdia del 2 de novembre de 1937 on la ciutat fou bombardejada. En aquest atac es va bombardejar el Liceu Escolar (31T x=302030 y=4609501) on van morir molts infants que en aquell moment estaven a escola.
Al riu hi ha una passarel·la que duu el nom de Liceu Escolar.
El col·legi ocupa el solar on actualment hi ha l'edifici núm. 11.

En la façana sud de l'Hospital de Santa Maria (31T x=302030 y=4609501) es pot veure l'impacte d'un obús que es va obrir amb forma de raïm. Està just davant del monument del Liceu. A la façana oest hi ha també impactes de bala que es fan de difícil datació ja que no poden correspondre a l'establiment del Front del Segre. Podrien correspondre a la batalla de Lleida de l'abril de 1938.
Tornem a l'avinguda de Madrid (Banqueta) fins l'antic Banc d'Espanya (31T x=301981 y=4609391). En la façana que mira al riu podem veure en una reixa d'un finestral nombrosos impactes. En una reixa lateral també se'n conserven alguns. La façana va ser arranjada i es van conservar només aquests elements.



Al carrer de l'Almodí Vell en la façana de la catedral (31T x=301980 y=4609578), en les finetres de dalt es poden observar nombrosos impactes de bales encarats a les finestres. Igualment es poden veure el sutge de les finestres que corresponen a l'incendi de la catedral l'agost de 1936. Segons em va comptar un vell padrí anarquista en passar per davant de la catedral una columna llibertària que anava al front d'Aragó va ser tirotejada per uns franctiradors que s'havien amagat a les dependències religioses. Els anarquistes no van dubtar de cremar la catedral per traure els feixistes. Davant del fum podrien haver intentar pujar a les finestres superiors on van ser disparats pels revolucionaris.
En l'entrada de la catedral (31T x=301980 y=4609578) pel carrer de l'Almodi Vell podem veure en les parets un grafitti amb el rostre del dictador (mig repintat) i en l'altre costat de la porta el rostre de José Antonio Primo de Rivera totalment repintat de negre. No sé situar les pintures si són de l'entrada feixista a la ciutat a l'abril de 1938 o posteriors. També al costat de l'arxiu catedralici hi ha una pintada tapada on encara es pot llegir ESPAÑA i més borrós GRANDE.






Pujo pel carrer de la Palma. A la dreta hi ha l'edifici de l'antiga església de Sant Pere Claver (31T x=301983 y=4609623). A la dreta de l'entrada hi ha alguns impactes poc rellevants. Segurament correspondrien als fets de l'agost de 1936 quan es van incendiar les esglésies de la ciutat.



Continuo pujant pel carrer de la Palma i agafo les escales de Sant Llorenç fins situar-me a l'entrada de la monumental església de Sant Llorenç (31T  x=301830  y=4609673) en la plaça de Sant Josep, en la seva entrada es pot veure el sutge de l'incendi que van provocar les forces anarquistes l'estiu de 1936. En l'interior hi ha una placa que recorda els religiosos morts durant els mesos de la revolució. Està situada a l'entrada.

Travesso l'església fruint del seu restaurat retaule i d'altres meravelles. Ja en el carrer vorejo el palau del Bisbe i surto a la Rambla d'Aragó. A la plaça Cervantes trobo una reixa que havia vist altres cops però no entenia la seva significació. Sembla que són restes de la presó de Lleida que havia en el solar que ocupa l'Agenda Tributària. Van traure uns lladres per posar-ne d'altres hem dit sempre els lleidatans. En les seves dependències es van allotjar molts reus que al dia següent havien de forma part de la saca que havia de ser afusellada al cementiri de Lleida o d'Alpicat. Alguns al camp de Mart. Tristament aquesta reixa passa totalment desapercebuda.
Fa uns anys van haver el monument als caiguts de la nostra ciutat. En un racó havia precisament una reixa com la que resta a la plaça Cervantes (31T  x=301792  y=4609861),

Agafo el carrer de Múrcia i vaig fins la cruïlla amb el carrer la Palma (31T x=301963 y=4609858) on trobo el mural que recorda on va nàixer l'anarco-sindicalista Salvador Seguí que morir a Barcelona per l'acció dels pistolers de la patronal.

Pujo cap a la Seu Vella, a la porta dels Lleons - quan només hi ha un lleó - giro a l'esquerra fins arribar a un marcat contrafort. En el vessant del Camp de Mart, sota el camí, hi ha les restes d'un niu de metralladora (31T x=301963 y=4610139) que està fet malbé mig cobert de terra i herba. Estat llastimós.

Baixo al Camp de Mart i vaig a l'antiga caserna de la Policia Nacional del carrer Sant Martí. L'entrada principal està tapiada però puc veure un balcó amb força de ferro on es pot veure un àguila imperial feixista.

Vaig a l'altre extrem del Camp de Mart on hi ha la llar d'Infants Josep Borràs.  A costat oposat hi ha les restes d'un altre niu de metralladores (31T x=301963 y=4610139) fet malbé. Llàstima que fa uns anys es va arranjar aquesta zona ajardinada i no es va fer res per condicionar aquest element d'arquitectura bèl·lica que ara passa desapercebut com un munt de formigó.

Pugem cap als pous de gel, una mica més enllà, en un marcat contrafort de la muralla hi ha el búnquer dels Pous de Gel (31T x=302314 y=4610246) amb més de 20 espitlleres encarades cap a la plaça de la Magdalena. Sorprén el diferent mesura de les obertures.

M'encaro cap a la Seu Vella aprofitant un passadís - pas de paterna, tecnicament - i em duu al baluard de Louvigny on estava instal·lat el magatzem de les Regions debastades que tenia la misió de reconstruir els pobles que havien estat destruïts per la Guerra. Cal saber que després de Madrid, Lleida va ser la ciutat que va acollir més diners en esser la segona demarcació més castigada.

Vaig cap al Baluard de la Reina i observo que en el campanar de la Seu Vella (31T x=302267 y=4610020) hi ha alguns impactes que va rebre quan Lleida era front.

Anem a l'altre vessant de la Seu Vella. En la baixada de l'Assumpció trobem a l'inici una porta metàl·lica tancada que correspon al refugi militar (31T x=302241 y=4610112) on acudia l''exercit aquarterat al "castell" de la Seu Vella. Actualment roman tancat.

Entrem a l'interior de la Seu Vella. Anem cal claustre i a tocar de la porta d'accés del campanar hi ha una làpida amb un poema  (31T x=302267 y=4610020) d'en Morera dedicat al campanar de la Seu Vella escrit en català. Sembla ser que algú li va pegar uns trets en veure que estava escrit en catalá. Encara es poden veure perfectament els trets. Fa pocs anys es va arreglar la làpida però es va tenir l'encert que conservar també els sots.

Finalment ens toca pujar al castell del Rei o Suda (31T x=302192 y=4610144) en la part superior del tossal. Entrem dins i en l'extrem oposat i elevada - en el que seria un segon pis - veiem unes pintures del desert i la Seu Vella que sembla que va fer un soldat marroquí quan aquí estava allotjat l'exèrcit d'Africa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada