Excursions del Joan Ramon

Un altre cop no puc assistir al una activitat i en Lluís Santiago em fa de reporter i em cobreix l'activitat. De tot cor, moltes gràcies. Això se'n diu treballar en equip. La Regidoria de Participació i Drets Civils de la Paeria organitza un nou itinerari (veure d'altres itineraris ) sobre el “ Franquisme i el Caudillo a Lérida ” guiada per  Josep Gelonch , autor del llibre El poder franquista a Lleida, 1938-1951 que guanyà premi Josep Lladonosa l’any 2011. Té d'altres llibres al voltant de la repressió franquista a Lleida. Publicacions bàsiques per entendre aquest trist període històric. PUNTS DEL RECORREGUT: 1-GOBIERNO CIVIL:   L’any 1963 amb motiu dels "25 años de Paz" s'inaugurà la plaça i els jardins. L'any 1955 havia inaugurat el palauet del Govern Civils. Els dos actes van ser presidits pel dictador Francisco Franco que va estar oficialment 4 vegades a la nostra ciutat. (1)  En les imatges del NO-DO es posible visualitzar el dictador saludan...

Al novembre faig una caminada amb gent de l' Ateneu de la Boira d'Almacelles per explicar l'estada dels Brigadistes internacionals en l'anomenada Batalla de la Cerdera . Eren el batalló Dombrosky o Dabrosky , Mickiewicz, Palafox i Rakosi . No cal donar més dades. A l'abril ho vaig fer sortint del Club de Golf de Lleida amb una balconada excepcional sobre la Cerdera però crec que no cal molestar tant i cal canviar les opcions, perquè aquest cop vull anar caminant i arribar a la Fossa dels Polacs ara que l'he descobert. He decidit sortir del col.legi Claver un terreny que desconec. Descripció de l'itinerari : Aparco a l'aparcament del col·legi Claver, de grans dimensions. Vaig a l'extrem de l'aparcament i enllaço amb una pista que volta per una plaça en unes edificacions. Giro a la dreta. i faig una bona baixada. Vaig per la Vallfonda. Davant puc veure una sèrie de tossals que estan protegides per la Paeria. Es tracta de les Morreres del Pi d...

En Ramon Pach em porta a veure el Poblat de Rufea ja que l'edifici sembla que està en perill. El nou propietari el podria ensorrar i perdem un nou element del nostre patrimoni. Tristament no té cap figura de protecció. Després de la visita del poblat en Ramon em dona una nova sorpresa, la casa de la Llum de Rufea . Es tracta d'una casa que on havia hagut una turbina que aprofita el salt d'aigua de la clamor del Bosch . per fer electricitat. En arribar el company és queda sorprès. El sostre de l'edifici principal ha caigut i mig colgat la turbina. Tot l'entorn té un aspecte ruïnós i envoltat de vegetació esponerosa. Una llàstima, un altre element patrimonial que està en vies de desaparèixer. Entrem mig asilvestradament. Hi ha una estructura exterior i dins en tenim un altre amb uns balcons interiors que donen accés a l'edifici central. El sostre d'aquest preàmbul ja fa temps que es van ensorrar. Entrem a l'edifici important - amb els balcons esmentats i ...

En Xavier Massot envia una foto a un grup de whatsapp amb el text: L 'alzina més prominent de Lleida . Ha obert la capsa dels troncs. Fa temps que em volta pel cap fer una relació dels arbres singulars de la ciutat de Lleida. Així que ja tinc deures, ja en tindreu noticies. ALZINA DE LA PARTIDA DE BOIXADORS : Descripció de l'itinerar i : Aparco en el Punt Estrella de la carretera d'Osca, en el km. 97 de la C-240. En l'extrem de l'aparcament - pas estret entre canyissos i ja trobo la sèquia segona de Pinyana. La segueixo a l'esquerra, aigües amunt. Davant tinc una cruïlla de camins per on tornaré. Vaig per la banqueta del canal. Tram agradable. Pla i contemplant les torres de l'horta lleidatana. La sèquia manté l'alçada i fent un curiós revolt. 17 min Cruïlla de camins . Continuo per la banqueta del canal. A l'esquerra el camí puja al camí de Boixadors (asfaltat i parada bus) i a la dreta davalla un camí a una casa de camp proper. 19 min Alzina de B...

  Hi ha llibres i articles que esmenen que els campanars de la catedral nova havien servit de refugi antiaeri . Decideixo anar a posar el nas sobre el tema. Li comento a en Josep Maria Carles que va viure de petit a la catedral si en sap alguna cosa. El seu pare era sacristán. Ell ho comenta a en Joan Argiles, arquitecte de l'edifici, i a l'Antonio que va treballar de sacristán. Un equip majestuós per descobrir racons amagats de la catedral. Quan acabo la visita tinc la sensació que desconec la nostra Seu Nova . Tenim un monument de primera categoria però totalment ignorat. No és que la Seu Vella li faci ombra, sinó que la capacitat cultural lleidatana és molt curta i no sabem valorar el nostres oblidat patrimoni. Una llàstima que cada dia veig més evident. Damunt de la porta hi ha un impacte d'un obús. REFUGI ANTIAERI : Ho havia sentit dir i, entre d'altres llibres, ho havia llegit en la revista Shikar núm 5 del Centre d'Estudis de la Comarca del Segrià en un art...

En el suplement Lectures del diari Segre del 17 de març de 2002 trobo un article dedicat als ESCLAUS DEL FRANQUISME on recull el testimoniatge de presos que van haver de treballar en colònies penitenciàries els Batallons de Treballadors. He trobat el recull penjat en les parets de la Sala Marco Polo i Verdú de Vilanova de la Barca. Segons aquesta documentació a Lleida havia hagut colònies penitenciaries a: Lleida (castell de Gardeny). Van construir la caserna de Gardeny. Vilanova de la Barca (l'emplaçament dels pavellons es conegut per la gent del poble però actualment no en queden restes). Sembla que havia hagut 4 pavellons. Eren 320 treballadors/ 225 segons una altra font. En l'ofensiva de l'agost de 1938 Vilanova fou destruida un 75% dels seus edificis. Hipòcritament, el 21 d'octubre de 1929 el Dictador Francisco Franco Bahamontes va adoptar la localitat per ajudar a refer-la (el mateix que l'havia destruït). La reconstrucció seria duta a terme per la Direcció ...

Lleida, malgrat tenir sols 30000 habitants en començar la Guerra Civil, va tenir 47 habitants que van passar pels camps d'extermini nazis. Les matemàtiques ens diuen que cada mil lleidatans, 1,41 passaren pels camps de concentració alemanys. Això només es pot comprendre si  tenim clara la idea de l'existència de Lleida, la roja, on la majoria de la ciutadania tenia idees de progrés. Per recordar aquests malaurats deportats la Paeria està posant llambordes entrepusadores o en alemany, stolperteines .  Us passo enllaços amb altres entrades relacionades amb el tema:  Stolperteine a Lleida Noves Stolperteine a Lleida Les stolpersteine de la Segarra Stolperteiner de Tàrrega i Mollerussa Stolperteine de Juneda A les 9h ens agrupem al carrer Major, num 24 que està situat davant de l'església de Sant Francesc per col·locar la llamborda a Francesc Lacruz Manguill ot. La seva neta-neboda diu unes sentides paraules que li surten del cor. Comptem amb el duo Lauzeta que a...