Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2014

CAMPAMENT VALL DE SUSA (4ta part): FORTI DE NUVOLE: MONT CHABERTON

El temps és molt just però el Joaquim i jo ens arrisquem a pujar al Mont Chaberton. Matinem i tenim sort... ens escapem de la pluja. El Mont Chaberton és una d'aquestes muntanyes que enganxen. Puges sense saber gaire coses d'ella i acabes buscant per internet, llegint un llibre en italià i pensant que donaria per una projecció del Centre.
En el seu cim hi ha el que fou anomenat La fortalesa del núvols i és la més elevada de tota Europa (els italians sempre exagerats diuen del món). Van vendre que era inexpugnable però no va durar ni un dia... però avui no toca.
Característiques:
Dificultat: Mitja, pel desnivell ja que el camí és sempre molt evident.
Desnivell:  1300 metres. Distància:  15,4  km. Inici i final: Col de Montgenevre. Temps total: 6 hores. 15 minuts. Valoració: Molt interessant.

Descripció de l'itinerari:
Ens situem en el coll de Montgenevre o Montegenebrino. Actualment està situat a França però fins l'any 1945 havia estat italià.
No cal arribar a un obelisc per re…

CAMPAMENT VALL DE SUSA (3ra part): ATAC AL MONT THABOR

Dimecres, 23:
Finalment ens decidim l'atac l'alta muntanya malgrat les males previsions termològiques. La nostra primera fita és el pic de Thabor. És un dels que té més renom en la regió. He hagut de repassar la Wiquipèdia per saber que el Thabor fou la muntanya on es va produir la Transfiguració de Jesús on segons els cristians Déu va dir allò de: Aquest el meu fill que matareu i ressuscitarà el tercer dia.
Hi ha, a més de Galilea, altres muntanyes amb aquest bíblic topònim.

Característiques:
Dificultat: Mitja, pel desnivell ja que el camí és sempre molt evident.
Desnivell:  1300 metres. Distància:  16  km. Inici i final: Aparcament de les Granges  de la vallée Estroite. Temps total: 6 hores. Valoració: Molt interessant.
Descripció de l'itinerari:
Aparquem abans de les Granges de la Vallée Estroite (estem a França encara que els seus habitants es senten i parlen italià) i travessem les Granges (1785 m.) seguint les marques blanques i vermelles del GR 57. Anem per una vall amb forç…

CAMPAMENT VALL DE SUSA (2na part): FERRATA SACRA DE SAN MICHELE

Dilluns, 21 de juliol.
La Sacra de San Michel és un monestir portentòs, immens, que s'aixeca a la vall de Susa. Diuen que Umberto Ecco es va inspirar aquí per escriure el llibre El nombre de la Rosa. Per pujar vam decidir que ho faríem per la ferrata Carlos Giorda.
La meteo deia que a la tarda plouria i calia aprofitar el potencial del matí. De fet a la tarda no va arribar a ploure. La previsió meteorològica era un caos  doncs diferents fonts deien coses diferentes i fins i tot contràries. Em compraré un baròmetre i faré les meves pròpies previsions!!!
És una ferrata senzilla (AD - III grau en una escala de 6 nivells) però la roca està molt polida pel pas de la gent. Però, molt polida... la roca granítica escopia els peus i les mans. Havia passos on era impossible pujar sense agafar-se al cable de vida.
Encara que l'Ares i jo jugàvem a no agafar-nos als esglaons ni al cable.
Ben equipada i cara nord.
Són uns 400 metres des desnivell, amb algun escape, que ens van obligar a est…

CAMPAMENT VALL DE SUSA (1part): Fortí BRAMAFAN

Ara assegut davant de l'ordinador em recreo pensant en el Campament Internacional de la Vall de Susa als Alps italians. Ha estat una setmana que s'ha fet curta. Malgrat la pluja sempre hem tingut un bon pla B per fer. Gràcies als companys/es Joaquin de la Sènia, Joan Ramon Amorós, Ferran Solsona, Feliu Isard, Ares Isard, Pere Mor, Marta Puyol, Dolors Pericon, Xavier Olivar i Jordi Timoneda per deixar-me fruir del vessant més salvatge, i també del més social,
de la meva personalitat.
Diumenge, 20:
Aprofitant que només obren els dissabtes i els diumenges la colla més capficada en els temes històrics anem al Fortí Bramafan que està damunt mateix de Bardonequia on tenim l'apartament. No és una fortalesa gaire castigada per la guerra. Els fets més rellevants van passar sota el domini dels Savoia i després va passar al Piamont italià. Recull una interessantíssima col·lecció d'artilleria i de material de la I Guerra Civil i de la Segona. Em fa pensar que és una llàstima que a …

UN CIM OBLIDAT: PIC DE LA MAINERA

Avui decideixo anar a visitar un altre pic oblidat del Pirineu. Aquest oblit és ben injust ja que a la vora té el Montseny de Pallars, més baix, però cent cops més concorreguts. Per internet trobareu algú que puja pel vessant de Colomina però pel costat de la vall d'Àssua sols una entrada. Llàstima, ja que tinc el convenciment que és una excursió molt interessant. Sols dir-vos que pujar al Mainera us oferirà una panoràmica superba.
És un pic que té la fama de difícil. Mentida. Pràcticament poden pujar les vaques fins al cim. Com em feia respecte vaig decidir penjar una sortida col·lectiva del Centre i van venir: Joan Laso, Neus Martínez, Ana Ladrón, Pere Mor, Marta, Manolo Domingo, Quim Afillat, Pep Vicedo, Quim de la Sènia i jo.
Decidim fer bivac al Pas de la Mainera (2141 m.). Hi ha un cartell que ho prohibeix però també el Sr. Mas porta diners a Suïssa, el PP donà sobres amb diners en negres i els ajuntaments fan contractacions a dit malgrat una aparença legal. A ells no els hi …