Excursions del Joan Ramon

Justificació : La cooperativa La Baula vol recuperà "l'esperit del 2 N (dos de novembre) de 1937" on la ciutat de Lleida va ser bombardejada per les forces sollevades. Davant de l'estupor per la mort de 250 lleidatans, entre ells força criatures del Liceu Escolar, la ciutat va declarar que era una data que no oblidaria mai. Tristament actualment només es celebra un acta oficial que consisteix en un modest lliurament d'un ram de flor al monument. La Baula ens va proposar a les entitats memorialístiques de la ciutat que féssim algun acte per recordar la tan significada data. Nosaltres com excursionistes el que vam pensar que calia organitzar una sortida. Hi ha nombrosos pobles de la Demarcació que van patir bombardeig a més de la capital i vam pensar en fer un itinerari per algun d'aquestes viles. Enguany hem visitat Maials, Castelldans i Les Borges Blanques. El proper any haurem de visitar uns altres pobles. Primeres anotacions : Malgrat el mal temps ens he

Enguany no hem pogut enllestir tal com voldríem el sender. Hem d’entonar el “nostre” mea culpa. Resulta que no hem tingut prou temps per acabar degudament la feina. Ara, hem treballat de valent, i ha quedat el camí molt millor que no pas estava. El problema ha vingut que vam decidir arranjar el camí tres setmanes abans i no hem tingut temps material per fer bé la feina. Ara, tal com he dit abans, el camí ha guanyat molt. Properament haurà un cartell que indicarà l’entrada al camí i la comunitat excursionista tindrà una bona opció per anar a caminar i per un lloc tan encisador com el Pas de la Savina que tots coincidim en dir que és un petit Congost de Montrebei però més salvatge. Si no el coneixeu, no us perdeu l’ocasió de conèixer-lo. A més del cartell, hem evitat una zona molt perillosa on havia un pas estret que cada vegada anava minvant més i algun dia, algú hi cauria. Hem fet un baixador dret, però més segur. Hem de posar una corda per facilitar una mica la baixada. En el p

En Diego Aranega em comenta que hi ha uns vestigis que creu que podrien tractar-se de restes de la Guerra Civil a casa nostra. El tema m'interessa i creuem agendes. Decidim anar-hi avui. Ens acompanya el seu fill Iago que està fent el treball de recerca al volant del tema dels vestigis de la Guerra Civil a Lleida i en Guillermo Viu. El tossal dels pobres es troba en la partida de Grealó, prop de la carretera de Tarragona. De fet la situació estratègia del tossal és evident doncs controlava la via de comunicació vers les Borges Blanques. És un turó de fàcil localització des de la carretera. Com arribar-hi? En el km. 83,7 de la carretera N-230 agafem un trencall a mà dreta. Anem per la vora del canal fins trobar un pont per travessar-lo i canviar de costat. Anem a l'esquerra i seguint uns 100 metres més fins poder aparcar amb comoditat. Què trobarem? Estem en un jaciment arqueològic amb una protecció integral. En la part de dalt veiem uns murs que corresponen a una construcc

Reflexions personals A les presons de casa nostra hi ha polítics tancats injustament. Per Europa hi ha exiliats que no poden tornar amb garanties. Tots ho sabem, fins hi tot els espanyols més carrinclons. La Unió Europea reconeixerà les errades judicials de tot plegat. Llavors hauran de sortir els presos al carrer i retornaran a Catalunya. No són independentista, però no m’agrada viure en un estat com l’espanyol que permet aquestes injustícies i que li agrada creure’s les seves pròpies mentides. Per aquests motius avui he decidit participar a la iniciativa Camí per la llibertat. Cada cim representava un polític. Crec que el Pedraforca representava a la Meritxell Borràs. Aviat la llista per inscriure’s va quedar plena. Crec que al Pedraforca podien apuntar-se 500 excursionistes. Avui a Gósol érem un munt de muntanyencs que volien ascendir al cim per mostrar el nostre malestar. He observat que molts no eren excursionistes habituals- encara que també havia el maquinorro q

Un any més tornem a activitat de recuperar un camí. Enguany ens hem adormit una mica i ens hem posat tard a la feina. Bé, estrictament parlant el que ha passat és que hem avançat la data de fer-lo. Sabeu que es tracta d’un dels racons més entranyables del nostre pre-pirineu. No cal dir que us esperem el 20 i 21 d’octubre per continuar netejant-lo i celebrar la Diada del Camí de Muntanya. Aquest any la responsabilitat del dinar de germanor recau sobre el club Alfaventur i farem el dinar a Ivars de Noguera. Si voleu venir penseu a apuntar-vos al CEL al telèfon 973242329. El dinar està subvencionat per la  Vegueria doncs, des de fa uns anys,  la Diada del Camí de Muntanya la fem coincidir amb la Festa de la Vegueria per acollir més personal. El pas de la Savina sempre l’acabem comparant amb el Congost del Montrebei. El pas de la Savina és menys llarg, però és més salvatge, més autèntic. És el germà petit però més simpàtic. És un pas poc transitat – per això fem el camí – i encarat al

Avui he quedat amb la colla d'amics de Serós per cercar un itinerari que enllaci els principals elements bèl·lics de la batalla de Serós amb la intenció d'organitzar una caminada el proper 25 de novembre. Ha resultat més fàcil del que pensàvem. Hem començat la caminada al Pont de Serós, per passar després pel Molí de la Barca o del Llum, seguidament hem passat per la basílica paleocristiana de Bovalar. Després una mica d'aventura, cercant el millor pas per pujar als nius de metralladores del camp del Ros. Per baixar hem seguit uns corriols que entre camps de fruiters ens han dut davant del Molí. Ja veieu un bon itinerari per capbussar-nos en el Cap de Pont de Serós, ara que farà 80 anys de la batalla de Serós. La caminada tindrà l'atractiu de que haurà parades on diferents persones ens explicaran l'esdeveniment bèl·lic, així com una possible visita del Molí. Característiques tècniques: Valoració: Recorregut ideal per endinsar-se en el menut Cap de Pont de Seró

 Aquest cap de setmana he tingut molta vida social que m'ha impedit fer muntanya però, finalment, he pogut anar a estirar les cames prop de Castelló de Farfanya. He anat a veure una ermita que feia temps que em cridava l'atenció. A més a més he tingut ocasió de parlar amb els propietaris d'un antic moli i m'han donat molt detalls que em semblen molt interessants per estimar la contrada. A l'entrada del poble de Castelló de Farfanya, venint de Balaguer, en el km 17,5 de la C-26 agafo una carretera que va paral·lela al riu Farfanya, passant per les afores del poble. Un pont de pedra em permet entrar al poble però continuo per la vora del riu. 1,5 km. A l'esquerra trobo la font de Mili (que raja) amb una decoració naif i a la dreta un trencall amb un indicador vers l'ermita de Sant Domenech. He aparcat el cotxe aquí encara que tot el recorregut es pot fer en cotxe. Als pocs metres trobo una casa que aviat intueixo que es tracta d'un molí doncs està ar