ELS PICAPEDRERS D'ASPA: CABANES DE PEDRA


Fa anys vaig tenir el goig de poder parlar amb Lluís Pinyol Gil d'Aspa. Era picapedrer. Va tenir la paciència d'explicar-me el seu ofici, les eines, algun detall tècnic que comentaré en aquesta llarga introducció. Seguia una tradició arrelada al poble que tenia canteres de pedra de qualitat. Són pedres calcàries que semblen ser menys sorrenques com d'altres més propenses a l'erosió com en alguns carreus podem veure a la Seu Vella o a l'església de Sant Llorenç de Lleida. Diuen que les pedres d'Aspa van servir per bastir el campanar de la Seu Vella (no s'estant de res aquests d'Aspa, un campanar majestuós de 60 metres d'alçària que defineix la silueta de la ciutat). Preparant aquesta entrada he descobert que d'aquestes pedreres també es va traure pedra per la Sagrada Família de Barcelona. Ell em va dir que havia fet les columnes de l'antigua Audiència Provincial, jutjats franquistes. L'edifici l'ocupa actualment el prestigiós Museu Morera. Un cop publicada aquesta entrada m'informen d'altres construccions on va treballar/fer en Lluís Pinyol: Restauració del castell d'Albatàrrec, altars de l'església del poble, sota l'advocacia de Sant Julià i l'ermita de Sant Sebastià.

Avui he decidit anar a veure una antiga pedrera de les nombroses que hi ha al poble. He vist uns forats al terra formant grans requadres, llavors he recordat que aquests forats els feien per posar aigua que a l'hivern és gelava i trencava la pedra en les peces que volien.  He aprofitat per visitar unes cabanes que havia pels voltants. Erròniament posa cabanes de volta (fins i tot en el cartells) quan en realitat són cabanes de falsa cúpula. Estan construïdes amb pedres que poc s poc van tancant l'espai fins tancar el sostre. És una tècnica més complicada que la de cabana de volta. Sé que l'explicació no m'ha quedat molt clara però quan entreu en una cabana de falsa cúpula segur que ho entendreu millor. Aquesta és la motivació del meu blog, instar-vos a visitar la natura i els seus racons.
El matí ha estat ventós però he tingut la sort de fruir un aire força clar que m'ha permès albirar Alfés, Lleida, darrera el Mont-roig, la serra del Montsec i darrera el Pirineu nevat, amb el Cotiella. La resta de Pirineu quedava ennuvolat però asseguraria que s'observa les muntanyes Maleïdes amb el general Aneto.

La cabana de la pedrera erròniament anomenada d'Aspa quan pel terme n'hi ha d'altres, es curiosament alta, uns 6 metres, diuen que és la més alta de la comarca. Per descobrir cabanes de pedra seca us recomano l'aplicació per al mòbil: Pedraseca


DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI:

Agafem la carretera d'Aspa a Artesa de Lleida (LV-7021). En el punt 6,9 km prenem un Trencall a l'esquerra. Cartell indicatiu: Cabana de Volta d'Aspa. Aparquem en la cruïlla. Anem a l'esquerra (com qui diu cap a Aspa). Estem en les antigues eres del poble. Segurament aquí feia més vent per ventar el gra. Als 50 metres hi ha una altra cruïlla. Vaig per la dreta. Hi ha un cartell que m'indica que vaig direcció Alfés, Sunyer i Montoliu. Pista ampla.

O,5 km. A la dreta veig una cabana. Aniré al tornar.

Trobo un cartell que em diu de deixar la pista, però és incorrecte. Més avall trobaré una cruïlla i no hi ha cap indicador.

1,17 km Trencall a l'esquerra que agafarem també al tornar. 

1,78 km Al l'esquerra hi ha una esplanada. Ens endinsem. Estem en una antiga pedrera. No sé el nom. La més important eren les pedreres de l'Astó avall al riu Set. Observo unj tall en la roca d'uns tres metres. Es veu les vetes dels picapedrers. Pujo per dalt i veig els forats on em va explicar en Lluís que posaven l'aigua i esperaven que el gel esberlés la pedra. Retorno a la pista.

1,8 km Cabana de falsa cúpula d'Aspa. Cartell indicatiu on l'anomena cabana de volta incorrectament. Sorprenentment alta, sembla com si els seus constructors vulguessin jugar amb les elevacions, una mica com l'art gòtic i ojival que s'arrisquen en la màxima alçada. En la porta es pot veure l'amplada del mur que sembla tenir un metre d'amplada. Cal entrar-hi i observar el sostre tancant-se poc a poc. Fins hi tot observo que en l'entrada hi ha només una pedra lateral per sustentar l'entrada que només ocupa la meitat del mur. La resta de l'amplada s'aguanten sobre la pedra superior tornant al jugar amb equilibri precari.  Segurament fou bastida pels picapedrers de la cantera del costat per aixoplugar-se en les dures jornades de treball. Dins es pot observar un banc de pedra. Actualment entra aigua per dalt. Estem en la catedral de les cabanes de falsa cúpula.

2,5 km Trencall a la dreta. Segon a la dreta. Anem per ametllers, llàstima que no estiguin encara florits.

2,8 km Cabana de construcció modesta, petita. Té un lateral malmès, però encara es veu útil. Dins algú s'ha sojornat alguna nit. Retornem a la pista principal.

3,1 km Camí principal. Anem a la dreta.

3,6 km Travessem un camp - anar amb cura, jo vaig passar per unes rodades de tractor.

3,7 km Cabana de petites dimensions, com l'anterior. També de falsa cúpula. Construcció interessant però modesta.

4,2 km Cruïlla de la carretera on hem iniciat el recorregut.

Després de fer un vermut al bar d'Aspa on hi ha una fotografia de la cabana-catedral, decidim anar a buscar l'alzina centenària d'Aspa o millor, l'Alzina de Seró. Per localitzar-la us remeto al track inferior on trobareu la seva ubicació.

Més cabanes dAspa

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

Per obtenir el track de l'alzina de Seró:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA POLÈMICA PASSAREL·LA DE MONT-REBEI

ELS EMBOSCATS DE TUIXENT: ESPLUGA DEL SOLA - ESPLUGA DEL QUICO - CABANIL

WOW!!!! 2a NETEJA DE CAMINS DE LA SERRA DE LA LLENA

VESTIGIS DE LA GUERRA CIVIL DE CERVIA DE LES GARRIGUES: OBSERVATORI DE LA PUNTA DELS MARQUESOS I TRINXERES DE VALLSEQUES

TRAVESSA MUNTANYES DE PRADES: DE LA FONT DE LA TEULA - CASA DEL TILLAR A PRADES

UN PATRIMONI PER DESCOBRIR: LES PEDRERES D'ASPA. AVUI LA PEDRERA DE L'ASTOR

JUNCOSA: ITINERARI CIRCULAR CERCANT LA COVA XEPERA (ERMITA TROGLODITICA DE SANT JOAN)

JUNCOSA, EL MIG DEL MON: ERMITA DE SANT JOAN

ENTRE EL PAISATGE I LA GUERRA CIVIL: PER LA SERRA DE COMAMADRONA

RECORREGUT DE MEMÒRIA HISTÒRICA DEL BARRI DE LA NOGUEROLA 1936