ELS PICAPEDRERS D'ASPA: CABANES DE PEDRA
Fa anys vaig tenir el goig de poder parlar amb Lluís Pinyol Gil d'Aspa. Era picapedrer. Va tenir la paciència d'explicar-me el seu ofici, les eines, algun detall tècnic que comentaré en aquesta llarga introducció. Seguia una tradició arrelada al poble que tenia canteres de pedra de qualitat. Són pedres calcàries que semblen ser menys sorrenques com d'altres més propenses a l'erosió com en alguns carreus podem veure a la Seu Vella o a l'església de Sant Llorenç de Lleida. Diuen que les pedres d'Aspa van servir per bastir el campanar de la Seu Vella (no s'estant de res aquests d'Aspa, un campanar majestuós de 60 metres d'alçària que defineix la silueta de la ciutat). Preparant aquesta entrada he descobert que d'aquestes pedreres també es va traure pedra per la Sagrada Família de Barcelona. Ell em va dir que havia fet les columnes de l'antigua Audiència Provincial, jutjats franquistes. L'edifici l'ocupa actualment el prestigiós Museu Morera.
La cabana de la pedrera erròniament anomenada d'Aspa quan pel terme n'hi ha d'altres, es curiosament alta, uns 6 metres, diuen que és la més alta de la comarca. Per descobrir cabanes de pedra seca us recomano l'aplicació per al mòbil: Pedraseca
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI:
Agafem la carretera d'Aspa a Artesa de Lleida (LV-7021). En el punt 6,9 km prenem un Trencall a l'esquerra. Cartell indicatiu: Cabana de Volta d'Aspa. Aparquem en la cruïlla. Anem a l'esquerra (com qui diu cap a Aspa). Estem en les antigues eres del poble. Segurament aquí feia més vent per ventar el gra. Als 50 metres hi ha una altra cruïlla. Vaig per la dreta. Hi ha un cartell que m'indica que vaig direcció Alfés, Sunyer i Montoliu. Pista ampla.
O,5 km. A la dreta veig una cabana. Aniré al tornar.
Trobo un cartell que em diu de deixar la pista, però és incorrecte. Més avall trobaré una cruïlla i no hi ha cap indicador.
1,17 km Trencall a l'esquerra que agafarem també al tornar.
1,78 km Al l'esquerra hi ha una esplanada. Ens endinsem. Estem en una antiga pedrera. No sé el nom. La més important eren les pedreres de l'Astor avall al riu Set. Observo un tall en la roca d'uns tres metres. Es veu les vetes dels picapedrers. Pujo per dalt i veig els forats on em va explicar en Lluís que posaven l'aigua i esperaven que el gel esberlés la pedra. Retorno a la pista.
1,8 km Cabana de falsa cúpula d'Aspa. Cartell indicatiu on l'anomena cabana de volta incorrectament. Sorprenentment alta, sembla com si els seus constructors vulguessin jugar amb les elevacions, una mica com l'art gòtic i ojival que s'arrisquen en la màxima alçada. En la porta es pot veure l'amplada del mur que sembla tenir un metre d'amplada. Cal entrar-hi i observar el sostre tancant-se poc a poc. Fins hi tot observo que en l'entrada hi ha només una pedra lateral per sustentar l'entrada que només ocupa la meitat del mur. La resta de l'amplada s'aguanten sobre la pedra superior tornant al jugar amb equilibri precari. Segurament fou bastida pels picapedrers de la cantera del costat per aixoplugar-se en les dures jornades de treball. Dins es pot observar un banc de pedra. Actualment entra aigua per dalt. Estem en la catedral de les cabanes de falsa cúpula.
2,5 km Trencall a la dreta. Segon a la dreta. Anem per ametllers, llàstima que no estiguin encara florits.
2,8 km Cabana de construcció modesta, petita. Té un lateral malmès, però encara es veu útil. Dins algú s'ha sojornat alguna nit. Retornem a la pista principal.
3,1 km Camí principal. Anem a la dreta.
3,6 km Travessem un camp - anar amb cura, jo vaig passar per unes rodades de tractor.
3,7 km Cabana de petites dimensions, com l'anterior. També de falsa cúpula. Construcció interessant però modesta.
4,2 km Cruïlla de la carretera on hem iniciat el recorregut.
Després de fer un vermut al bar d'Aspa on hi ha una fotografia de la cabana-catedral, decidim anar a buscar l'alzina centenària d'Aspa o millor, l'Alzina de Sedó. Per localitzar-la us remeto al track inferior on trobareu la seva ubicació.
Per obtenir el track:









Comentaris
Publica un comentari a l'entrada