dimecres, 26 d’agost de 2015

NORMANDIA (1): MONT SAINT MICHEL

Un altre estiu amb un nou Campament Internacinal del Centre encara que enguany només hem anat 9 socis/es i l'indret escollit era Normandia que és una comarca plana com la palma de la mà.


- Doncs que
feieu allí uns muntanyencs?
- Bona pregunta, i de fàcil resposta. Volíem seguir les petjades dels republicans espanyols que enquadrats en la companyia de la Nueve (no en la Neuf) de la divisió del general Leclerc (francès) estava dins de l'exèrcit americà.
Tot pot semblar un xic complicat però durant uns mesos vam estar llegir un dels temes més interessants de la nostra història, i com tantes altres vegades, oblidat amb una clara intenció política.
Doncs resulta que aquests soldats de la Nueve, no arribaven a dos-cents soldats. eren la força de xoc de la IIna Divisió de Leclerc i van tenir l'honor de ser els primers en entrar i alliberar París. Si voleu saber més del tema heu de llegir els llibres La Nueve, Los españoles que libraron París d'Evelyn Mezquida i el còmic Los surcos del azar de Paco Roca (imprescindibles).
El dissabte, 15 d'agost sortíem de Lleida i arribàvem a dormir a Rennes.
Diumenge, 16: Aprofitant que estem ja a la Baixa Normandia i que al costat tenim Mont Saint Michel no podem evitar anar a fer-hi un tomb. Malgrat la multitud de gent cal reconèixer que és un indret superb.
Els aparcaments estan lluny de l'Abadia però no cal patir doncs unes navettes (autocar) us duran fins a l'entrada de l'illa/península de franc. A destacar que els aparcaments estan protegits per arbres que impedeixen veure'ls des del monestir, tot un detall que és d'agrair quan fas fotos.
La principal singularitat de Mont Saint Michel és que una extensa marea (pot elevar-se fins a 14 m.) converteix el promontori en una illa o en una península. Quan vam estar nosaltres el mar estava molt lluny - ni el veiem - però un cartell ens indicava que a la tarda pràcticament la convertiria en un istme doncs la nova carretera no la deixa mai aïllada. Va tan ràpida la marea que diuen que un cavall a galop no arribaria mai sec a terra.
Vam començar la visita pujant unes escales a l'esquerra i vam donar tot el tomb a la muralla que no estava massa plena de turistes. El problema el vam tenir quan vam anar pels carrers interiors, un autèntic fàstic: botiguetes, restaurants i molta, però molta gent. No vaig visitar l'abadia per dintre (calia pagar i no teníem ni temps ni ganes).
Aprofitant que a la vora hi ha el cementiri alemany de Mont de Huisne on hi ha enterrats quasi 12000 alemanys. Em va sorprendre l'ordenat - germànic - de l'espai, però encara és més sorprenent si pensem que és un cementiri dels perdedors. Quan l'any 1963 es va fer aquest cementiri segur que les ferides de la cruenta II Guerra Mundial ja s'havien tancat i els francesos en el seu territori van construir un cementiri tan digne com aquest. Per desgràcia nosaltres a casa nostra encara no hem donat enterrament a les víctimes de la Guerra Civil i encara no hem pogut tancar en ferm les ferides.

Localitzar el cementiri no us costarà gaire ja que des de l'aparcament de Mont Saint Michel està perfectament indicat (uns 6 km.).
Per saber més cosa dels cementiris bèl·lics de Normandia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada