Excursions del Joan Ramon

El pic de la Rulhe des de l'Alt de Juclar Fa uns anys vaig pujar al pic d'Escobes  de les valls d'Andorra i en sortir en la carena em vaig adonar d'una altiva muntanya del territori francès i que desconeixia el seu nom. Quan vaig arribar a casa em vaig posar a mirar i remirar. Llavors vaig descobrir que aquella bella silueta era el pic de Rulhe a les terres de l'Arieja . Són d'aquelles muntanyes que captiven i un cop l'has vist i vols pujar. És la muntanya cònica per excel·lència Però és una muntanya dreta, costeruda. Però ens acompanyat la boira i hem pujat una mica com hem pogut amb el GPS en mà i ens n'hem sortir de fer cim però, malgrat estar dues hores al cim, la gabatxa no s'ha aixecat en tot el dia. Així vam pujar un gran cim però no el vam poder fruir. Descripció de l'itinerari : Sortim del refugi de Juclar   vorejant per dalt l' estany de Juclar . Es tracta de l'estany més gran d'Andorra. El sender queda tallat per un cingl

El darrer repte per aquesta estada a la Catalunya Nord ha estat la roca Gelera. Val a dir que desconeixia aquest indret. Paisagísticament és totalment diferent al nostre Pirineu. Degut a la seva modesta alçària sembla més de les regions meridionals de casa nostra que no pas darrera del nostre Pirineu. Em sorprèn aquests blocs de granit escampats per tot arreu com en el mateix cim de la roca Gelera que m'exigeix fer anar les mans. Una mica estem en terra de ningú, sembla un desert vegetal. Hi ha nombroses cabanes que segurament sostenien una ramaderia precària però potser alguns incendis mediterranis han malmès el mantell vegetal original. Ja us dic un indret diferent que ens cau lluny però que hem de descobrir. Accés Característiques : Recorregut que ens permet assolir un cim del llistat dels 100 cims de la FEEC per un espai natural diferent als que estem acostumats. Dificultat : Baixa, encara que cal grimpar uns metres per assolir el cim (II+). Desnivell :  150 metres.

La intenció era continuar tatxant en la llista dels 100 cims  però avui no podrà ser. La fita era pujar al Tuc Dormidor però em trobo la carretera tallada. He de fer tanta volta que decideixo abandonar la fita que m'havia marcat. No crec que tingui ocasió de tornar-lo a fer... Cal anar al pla B, i per sort l'atzar em prepara una agradable sorpresa. He observat que damunt del llac de Matamala hi ha també un pic que s'anomena Dormidor. No em queda gaire lluny, així que decideixo abordar aquest nou repte. Ha estat un altre bon pla B. Característiques : Recorregut molt interessant i poc exigent que ens permet descobrir un bell indret amb una panoràmica excepcional. Dificultat : Baixa, . Desnivell :  370 metres. Distància : 14,6 km. Temps : 3 hores 16 minuts Itinerari circular Descripció de l'itinerari : Ens cal situar en el coll de la Llosa  (1866 m.), damunt del llac de Matamala. Fa anys hi vaig estar aquí per fer una cursa d'esquí de fons. Pujava per una p

Era un cim que feia temps que el tenia entre cella i cella. Ara amb l'escusa dels 100 cims de la FEEC decideixo pujar-hi. És un cim força concorregut i amb un camí molt fressat i ben senyalitzat. Només cal seguir les marques vermelles i grogues que indica el Tour de Capcir amb una variant que puja al pic de Madras. És un cim prominent amb una excelsa panoràmica. Paga la pena pujar el cim proper de Bernat Sauvage des del qual es pot veure el mar. Característiques : Interessant.proposta per coronar el pic destacat de Madres en el Conflent. Dificultat : Baixa, malgrat el desnivell. Sempre per sender marcat. Desnivell :  950 metres. Distància : 4,1  km. Temps : 5 hores 20 minuts Itinerari linial. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : Accés : A l'entrada de Formigueres agafem la carretera (D4g) que ressegueix els pobles de Vilanova de Formigueres , Real i finalment Odeillo del Real on aparquem a l'entrada del poble. Des Travessem el poble (1506 m.) i en l'altre extr

Ascensió a la roca Gelera Aprofito uns dies per anar a la Catalunya Nord. La principal escusa és anar a tatxar alguns cims de la llista dels 100cims de la FEEC . En aquesta entrada penjaré les principals activitats que vaig fer per si us interessa: - Cova d'Anes. - Pic de Madres . - Pic del Dormidor - Gorges de Carança - Roca Gelera Mentre pujava a la Cerdanya Francesa vaig recordar que l'enyorat amic Antoni Satorra Vallverdú  em parlava de la cova  d'Anes que em va de pas i per descansar de conduir em poso a descobrir la cova. COVA D'ANES : És una cova molt interessant per les seves formacions i de recorregut fàcil encara que no posaré que es per anar amb mainada ja que llisca molt i en els darrers metres hi ha un passamà per protegir un tram compromès però si que es tracta una cova divertida. A la meitat hi ha una reixa que sembla que indica la part que correspon a Prullans i la que correspon a Bellver de Cerdanya... Visitant-la em vaig trobar un excur

El primer 2000 del Pirineu i el Mediterrani Tot va començar quan fa dos anys vaig anar al Costabona  i em vaig adonar que no era el cim més llevantí del Pirineu sinó que havia cims més a l'est a la carena del Canigó. Quins cims eren? Segons el mapa era el Pic Gallinassa encara que sobre el terreny he vist que no era el primer (sinó el tercer) així que fins allí he anat a explorar... Volia seguir la carena fins arribar al pic dels Setzevents encara que alguns li redueixen la ventada i li diuen el Puig dels tres vents. Com vulgueu, però jo vaig patir fortes ventades i fred quan la previsió no havia previst res. Característiques tècniques : Valoració : Excursió llarga per una carena que mai s'acaba però permet pujar als primers 2000 orientals del Pirineu. Una forma diferent de pujar al pic d eSetzevents.. Dificultat : Mitja. És llarga però no pas difícil. Bona part per carreranys. Distància : 18,4 km. Desnivel l: 1610 metres Temps : 8 hores 57 minuts. Descripció de l'

Puig de l'Estela (a l'esquerra) pujant l'endemà al Setzevents No estic massa motivat pels 100 cims però em serveix per motivar-me. Volia fer el Puig del tres vents o dels Setzevents i a la tarda aprofito per fer el Puig de l'Estela. I fet a aprofitar el temps, en passar en passar pel coll d'Ares decideixo pujar al coll de Montfalgar. No és un 100 cims però tampoc m'importa gaire. Descripció itinerari al Montfalgar : En el coll d'Ares (1513 m.) veig amb tristesa el monument que recorda el pas de cent mil catalans camí de l'exili. Va ser el pas més emprat per fugir del feixisme. Veig que hi ha un camí de la Retirada que baixa cap a Prats de Molló. Vaig a l'esquerra (est) i veig que hi ha un circuit anomenat la Volta al Vallespir que seguiré. Per cert, tot perfectament marcat amb pintura groga i vermella i força estaques. 15 min. Arribo al cim de Montfalgar (1663 m.). El cim està envoltat de pins i no hi ha vista. Hi ha un vèrtex geodèsic. Aques

El Midi d'Ossau és una muntanya singular. Sembla ser que són les restes d'un antic volcà pirinenc i esta encinglerat pels tots els vessant. De fet la seva via normal requereix haver de grimpar de valent. Avui no volíem pujar sinó voltar per la seva base. És una travessa molt original. Dissabte vam pujar al refugi de Pombie plovent. Com la previsió del temps era molt dolenta molts companys es van donar de baixa i va ser un autèntic caos el tema de les reserves i vaig tenir una mica de problemes amb el guarda però ho puc entendre perfectament doncs potser li vam canviar 7 vegades el nombre de persones que hi anàvem... Però l'endemà vam tenir un dia magnífic encara que a primera hora del dia vam tenir l'entranyable gavatxa. Característiques : Valoració: Excursió superba, imprescindible en cap carnet excursionista.  Dificultat : Mitja. La única dificultat és el desnivell doncs sempre anem per camins ben traçats. Desnivell: + 1750 m. 1r dia +430 m. - 100 m. 2n

El dia 24 d'agost era el gran dia. Volíem fer la desfilada seguint els passos que havia fet la Nueve per arribar a l'Hotel de Ville i donar ànims a la resistència parisina que ja s'havia aixecat contra el feixisme alemany. Però els actes oficials no sortien de la plaça d'Itàlia sinó del Quie d'Enric IV però ens vam assabentar tard. Primera placa A les 4 h de la tarda estàvem a la plaça d'Itàlia però allí no havia ningú i a més estava ploient de valent. Ens vam dividir en dos grups. Uns, malgrat el mal temps, seguiríem els passos de la Nueve mentre que els altres anirien directes a l'Hotel de Ville on es van assabentar on començava la manifestació. Personalment per a mi va ser molt emocionant poder seguir els passos de la Nueve pels carrers de París. L'any 2004 l'ajuntament van decidir posar 12 plaques recordant el pas dels republicans espanyols amb el tinent Dronne que havia estat a les brigades internacionals a Espanya i entenia perfectament