PER LA CATALUNYA NORD (i IV): LA ROCA GELERA: EL ROC DIFERENT
El darrer repte per aquesta estada a la Catalunya Nord ha estat la roca Gelera. Val a dir que desconeixia aquest indret. Paisagísticament és totalment diferent al nostre Pirineu. Degut a la seva modesta alçària sembla més de les regions meridionals de casa nostra que no pas darrera del nostre Pirineu. Em sorprèn aquests blocs de granit escampats per tot arreu com en el mateix cim de la roca Gelera que m'exigeix fer anar les mans.
Una mica estem en terra de ningú, sembla un desert vegetal. Hi ha nombroses cabanes que segurament sostenien una ramaderia precària però potser alguns incendis mediterranis han malmès el mantell vegetal original. Ja us dic un indret diferent que ens cau lluny però que hem de descobrir.
Característiques:
Recorregut que ens permet assolir un cim del llistat dels 100 cims de la FEEC per un espai natural diferent als que estem acostumats.
Dificultat: Baixa, encara que cal grimpar uns metres per assolir el cim (II+).
Desnivell: 150 metres.
Temps: 2 hores
Descripció de l'itinerari:
Accés:
A Prada de Conflent agafem la carretera cap a Catllar, Molitg, Mosset (D14). Passat Catllar agafar un trencall a la dreta (D619) fins al col de la roca Jelera (alerta amb la grafia en francès).
Aparquem (973 m.) en una pista ampla que hi ha abans d'arribar al coll de la roca.
Arribem a una antiga granja i la voregem, tot deixant la pista. Pujada dreta.
Sortim de nou a la pista, en una mena de coll. Anem a l'esquerra i aviat agafem una drecera que surt també a l'esquerra.
Fem cap de nou a la pista i la seguim a l'esquerra.
Trobem una fita que ens indica un corriol que ens duu al cim de la roca Gelera. Cal tenir present que els darrers metres ens exigiran grimpar (II+).
35 min Un cop al cim (1110 m.) ens deleitem amb la panoràmica que ens serveix per adonar-nos que no coneixem res del territori. Recordo el Canigó i algunes muntanyes que vull coronar en properes sortides per la Catalunya nord i properes al mar per completar els 100 cims.
Com l'excursió ha estat curta. Retornem a la pista i baixem a un coll i al pic proper de l'Estanyol (1160 m.). Retornem pel camí d'anada.
Una mica estem en terra de ningú, sembla un desert vegetal. Hi ha nombroses cabanes que segurament sostenien una ramaderia precària però potser alguns incendis mediterranis han malmès el mantell vegetal original. Ja us dic un indret diferent que ens cau lluny però que hem de descobrir.
Accés |
Recorregut que ens permet assolir un cim del llistat dels 100 cims de la FEEC per un espai natural diferent als que estem acostumats.
Dificultat: Baixa, encara que cal grimpar uns metres per assolir el cim (II+).
Desnivell: 150 metres.
Temps: 2 hores
Descripció de l'itinerari:
Accés:
A Prada de Conflent agafem la carretera cap a Catllar, Molitg, Mosset (D14). Passat Catllar agafar un trencall a la dreta (D619) fins al col de la roca Jelera (alerta amb la grafia en francès).
croquis de l'itinerari |
Arribem a una antiga granja i la voregem, tot deixant la pista. Pujada dreta.
Sortim de nou a la pista, en una mena de coll. Anem a l'esquerra i aviat agafem una drecera que surt també a l'esquerra.
Fem cap de nou a la pista i la seguim a l'esquerra.
Trobem una fita que ens indica un corriol que ens duu al cim de la roca Gelera. Cal tenir present que els darrers metres ens exigiran grimpar (II+).
35 min Un cop al cim (1110 m.) ens deleitem amb la panoràmica que ens serveix per adonar-nos que no coneixem res del territori. Recordo el Canigó i algunes muntanyes que vull coronar en properes sortides per la Catalunya nord i properes al mar per completar els 100 cims.
Com l'excursió ha estat curta. Retornem a la pista i baixem a un coll i al pic proper de l'Estanyol (1160 m.). Retornem pel camí d'anada.