dilluns, 31 d’agost de 2015

NORMANDIA (3): POINTE DU HOC

Aquest tercer dia normand vam decidir anar a veure la platja d'Omaha i el cementiri americà però jo vaig preferir anar caminant a la Pointe du Hoc des del poble d'Isigny-sur-mer.
Pointe du Hoc és un extrem accidentat de la costa normanda entre les platges d'Utah i Omaha. Els rangers es van entestar en escalar aquest penya-segat però això va comportar la mort de quasibé el 50% dels atacants. Avui en dia estan considerats com uns herois nacionals però la prespectiva que em va donar el fet d'anar pujar pel costat esquerrer del penya-segat crec que és l'acció militar més absurda que he pogut contemplar. Es evident que les posicions militars que havia a Pointe du Hoc eren importants i calia neutralitzar-les però ho van ser pel lloc més exposat. A qui va comandar aquesta operació l'havien d'haver "tallat els ouets". Després dels
frenètics/suïcides atacs els rangers van assolir el cap i es van adonar que els nazis, arrel dels atacs de l'avaiació yanki - més efectiva - havien tret l'artilleria de l'emplaçament que havien conquerit amb tanta sang.
Descripció de l'itinerari:
Surto del poble d'Isigny seguint unes marques blanques i vermelles que després perdré. Començo sobre el pont que travessa el riu L'esque i segueixo la carretera N-13. En algun moment vaig per un carril bici.
15 min. Abandono la carretera general i vaig a l'esquerra cap al poble d'Osmanville.
No arribo a entrar a Osmanville i vaig seguint la D200.
30 min. Arribo al llogarret de Gefosse on visito la seva esglesia. Sempre monuments dels morts de la II guerra mundial. Aquí hi ha un monument en records dels danesos.
Agafo un trencall a la dreta.
45 min. Abandono la carretereta i agafo un camí carreter (amb alguna marca groga però cap de GR). El tram és encantador en mig de camps però amb la sensació que no vaig gaire bé.
1 h 23 min. Surto a una carretera estreta i vaig a l'esquerra. Sé que el mar no deu d'estar gaire lluny però no el veig.
1 h 32 min. Arribo a una església on trobo un mapa. No vaig malament. De fet d'aquí una estona trobaré marques de Gr. Segueixo recte per un tram asfaltat.
1 h 37 min. Per l'esquerra s'incorpora la D200 per on ve el Gr que fa menys volta però és menys interessant.
1 h 50 min. Arribo a la platja. Veig que tota la costa està plena de búnquers del Mur atlàntic que és la segona construcció més gran que ha fet l'home a la terra després de la muralla xina. La va dissenyar Hitler per evitar un desembarcament de les forces aliades. Aquesta línia va des dels Pirineus fins als països nòrdics. Una altra bogeria del fuhrer.
Durant tota la platja viag troban formigó i em limito a fer una fotografia per búnquer per arribar a temps a la Pointe du Hoc. Recorregut molt interessant i variat. De lo millor del dia.
2 h 52 mi. Arribo al port de Grandcamp-Maisy. Al poble hi ha un animat mercat de productes artesans. El travesso pel centre de la vila, evitant el port que està molt concorregut.
A la sortida del poble em veig obligat a anar per la platja pedregosa. Hi ha un moment que penso que hauré de tirar endarrera però finalment tinc sort i trobo un carrer que em duu fins la carretera. És el component d'aventura que ha de tenir tota sortida.
3 h 20 min. Surto a la carretera i vaig a l'esquerra. Travesso una riera i vaig cap a un càmping i surto de nou al mar (Pointe d'Hable).
Veig un cartell que diu que anar pel sendier litoral és perillós pel perill d'esllavissades (o això crec entendre jo) però veig que el terra està molt trepitjat i decideixo continuar.
3 h 46 min. (18,6 km.) Arribo a la Pointe du Hoc (29 metres sobre el nivell del mar). Impressiona veure els forats de les bombes que van tirar l'aviació americana el dia 4 de juny. Van arribar a trencar els bunkers nazis que es van veure obligats a treure l'artilleria que van amagar en els boscos propers. La visita de l'entorn de Pointe du Hoc és molt interessant.
Veure el track:




Tinc la sort de tenir molts bons companys/es i em venen a buscar a la Pointe de Hoc on dinem de pic-nic. Baixem al poble de Grandcamp Maisy on fem un café. Nosaltres voliem menjar muscles però no em trobem.
Després em porten a visitar el cementiri alemany de la Combe que ells ja han visitat durant el matí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada