dilluns, 4 de novembre de 2019

PELS VOLTANTS D'ALMATRET


Em llevo i veig que està plovent (aquesta no era la previsió del temps que havien fet). He de cercar un pla B urgentment. Vaig que deixarà de ploure aviat pel sud. Agafo el cotxe i m'encaro cap a baix una mica sense saber gairebé on vull anar.
En passar per Torrebesses vaig a veure l'església  que va matar el fred.  El terra està moll però ja no plou. Encara podré aprofitar el dia.
La història de l'església inacabada de Torrebesses és prou interessant.. Resulta que l'or verd (oli) donava molts beneficis al poble i van decidir fer una església nova i deixar la vella església romànica de Sant Salvador a la part alta del poble que se'ls havia fet petita. Van pensar tenir l'església més gran de les Garrigues (el poble actualment està a la comarca del Segrià). I van començar el seu Amets (1) però l'hivern de 1869-70 va fer una gelada que va malmetre les oliveres i el projecte va quedar "en agua de borrajas" i van deixar l'edifici tal com estava doncs se'ls va acabar els diners per fer aquella gran construcció que havia de ser l'enveja de tots els pobles veïns.
(1) Amets és una paraula en basc que podríem traduir com somni, desig, utopia.
Tiro avall i quan estic prop de Maials decideixo anar a veure els Cingles de la Pena d'Almatret ja que de la darrera vegada que hi vaig estar, hi ha hagut força millores de l'entorn.
En la carretera Maials a Almatret en el km. 10,6 agafo un trencall a l'esquerra (cartell)
1,8 km Trencall a l'esquerra.
2,5 km. Trobem una nova bifurcació, ara a la dreta. Per l'esquerra s'incorpora una pista que procedeix del poble d'Almatret que també està senyalitzada. Tot l'entorn es troba colonitzat pels nous gegants que farien tenir por al valent cavaller don Quixot: els Molins aerogeneradors d'electricitat. Hi ha gent que els critica estèticament. Perdoneu, però a mi m'agraden visualment, encara que modifiquen l'entorn natural. Crec que és el peatge mínim que hem de pagar per poder tenir a casa un ordinador i poder fer entrades com aquesta.
3,8 km. Fi de la pista. Uns metres abans hi ha una incorporació d'un sender que puja de la mina Espanyola i una trinxera de la Guerra Civil. Corresponen a un punt d'observació que havia aquí instal·lat per controlar l'ofensiva de l'Ebre.
Hi ha trams de trinxeres, búnquers i llocs d'observació amb dues entrades. Un entorn molt interessant que cal visitar. L'empres Terra Enllà l'ha arranjat i fet turístic.  Personalment prefereixo l'encant salvatge que tenia fa uns anys. Mentre hi sóc ve prou gent a visitar aquest bell entorn.
Encara em queda temps i decideixo anar al Puntal dels Escambrons; alguns diuen que és la muntanya més alta del Segrià. Sempre he tingut les meves reticències sobre aquest aspecte doncs els Escambrons té un pilar del vèrtex geodèsic d'uns quatre metres i llavors superaria artificialment al tossal de Montmaneu que té una bella silueta de muntanya mentre que el Puntal dels Escambrons és una gran esplanada que no es mereix la categoria de ser l'Everest del Segrià.
Miro el mapa de l'Institut Català de Cartografia i veig que posa que en la mesura cartogràfica actual el Montmaneu mesura 494 m mentre que el Puntal dels Escambrons sols 493 m. Ja tenim nova polèmica...
Per arribar al Puntal dels Escambrons sortim del poble d'Almatret per l'esquerra pel carrer de Sant Joan. En una bifurcació de camins on hi ha una creu de terme posem el comptaquilòmetres a O i anem seguint les anotacions encara que no cal perquè el camí està perfectament senyalitzat. En totes les cruïlles trobem cartells indicadors.
0,4 km Central elèctrica que recull l'electricitat dels aerogeneradors que veiem per tot arreu.
0,8 km. Per l'esquerra surt una bifurcació que davalla vers Riba-Roja.
1,6 km. Mirador de Riba-Roja: Panoràmica superba sobre el riu Ebre amb la central d'Ascó ben propera visualment i les muntanyes del sistema litoral com a teló de fons. Com nosaltres estem alts la  perspectiva és bestial.
3,5 km. Cruïlla. Per l'esquerra hi ha el camí al Puntal dels Escambrons i a la dreta, el ramal que va a la Fita de les tres províncies.
4,9 km. Vèrtex geodèsic del Puntal dels Escambrons que està bastit en un pilar d'uns 4 metres. Per ascendir-hi hi ha uns esgraons que ens permeten pujar fins al cimal. Ara la visió no es gaire privilegiada doncs hi ha força pins que ens tapen la visió. Potser és millor anar a un mirador que hi ha uns trenta metres enllà. Es tracta del mirador de la Presa on ens podem esglaiar una estona atalaiant les muntanyes properes i el riu Ebre a la base. Racó captivador.
Un quilòmetre abans hi ha un indicador a la Fita de les tres províncies. Em fa gràcia anar a aquest topant. Tiro 1,4 km endarrere i arribo a la cruïlla anterior. (6,3 km). Vaig ara a l'esquerra.
8,2 km Cruïlla. Anem a l'esquerra.
8,3 km S'acaba el camí asfaltat. Pista de terra.
8,4 km. Cruïlla. Anem a la dreta.
10,5 km. Trencall a la dreta. Aparquem el cotxe.
Seguim la pista ara caminant.
10,6 km. A l'esquerra trobem una fita que indica la partió de terme de les províncies de Tarragona, de Saragossa i de Lleida. Una pilona de pedra ens indica l'indret exacte. És una curiositat geogràfica encara que no podem fruir d'una bella panoràmica de l'entorn. Una mica em decep després de fruir de bells miradors com els anteriors.


Si voleu completar la visita, podeu anar a veure l'ermita de Sant Joan, a tocar del cementiri, on hi ha una visió superba  on s'arriba a veure la ciutat de Lleida (cal però una mica d'imaginació). Al costat hi ha un monument recordant les víctimes del bombardeig del 12 d'octubre de 1937.
També observeu que dins del cementiri i davant de cada làpida hi ha una porta de vidre i alumini que protegeix la làpida. L'ermita fou reconstruïda després d'un incendi però té una estructura que ens recorda les esglésies romàniques.
També podeu veure les nombroses cases de pedra del poble. Moltes tenen un codi QR amb informació. I finalment heu d'anar a veure el pou de gel a l'extrem ponenti del poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada