INHÒSPIT MARIOLA

En Ramon Pach em proposa anar al pic Mariola. Li contesto que no sé pas on és. Al final de la vall de Cardós, prop del port de Tavascan.
Per internet no hi ha gaire informació i decidim agafar una corda i l'arnés encara que al final no el farem anar però si no esteu gaire avesats a caminar per terreny esquerp poder que també l'agafeu. Val la pena assumir aquest risc perquè penseu que és un travessa molt interessant.

Característiques:
Valoració: Molt interessant, pel punt que té d'inèdita i solitud garantida.
Dificultat: Alta. Per pujar al pic de Mariola cal fer una grimpada exposada (II+) per herba i roca (bona). La cresta resulta entretinguda però amb passos aeris.
Desnivell: 1000 m
Distància: 11,0 km.

Temps: 5 hora 38 minuts
Itinerari circular.

Descripció de l'itinerari:
De l'aparcament de la font de la Costa agafem el camí que puja al port de Tavascan. Cartell informatiu. Anem seguint les marques blanques i vermelles del GR transfronterer.
7 min. Font de la Costa.

30 min. A la sortida de l'estany de Port travessem el riu per una passarel·la. Al costat hi ha una cabana. Hem deixat el GR i ara seguim un corriol menys evident amb fites i marques blaves.

Estudiant el camí de pujada

1 h 04 min. Arribem a l'estany de Mariola. Davant tenim el pic de Mariola. Impressiona. Li comento al Ramon si té clar per on pujar. Anem posant tots els sentits per cercar el millor pas.
1 h 34 min. Coll de la Ribereta (2409 m.). Deixem el sender marcat i ens enfilem cap al pic de Mariola. Hi ha una creu d'un frare salesià que va morir per aquí fa 6 anys.
Ara ens calen els 5 sentits. Primer pugem per la dreta però després fem una marrada a la dreta. Sortim a una canal que intentem però és impossible pel pendent i l'herba. Si mireu detingudament hi ha un collet en mig de la paret doncs heu de pujar allí. Vam arribar després d'enfilar-nos per un muret amb ressalts d'uns 30 metres. Hi ha una agulla a la vora i grimpem per un mur amb molta herba. La pedra és molt ferma dins de la inseguretat de l'indret. Exposició del pas.
Poc després la paret va perdent verticalitat i per terreny més agradable anem pujant vers el proper cim.
2 h 35 min. Pic de la Mariola (2663 m.). Se'ns obren els ulls en cercar muntanyes conegudes des d'una perspectiva diferent. El Mont-roig, el Ventolau, Certescans, Port de Salau (sota veiem també el poble), Montvalier, Mauberme ...
Al fons ja veiem el pic de Montarenyo però també veiem que tindrem una mica de feina. Seguim la carena cap al nord-oest.
La baixada no és difícil però cal anar amb compte cercant el millor pas i agafar-nos ferm a la roca.
2 h. 50 min. Arribem al coll de Mariola (2564 m.). Observem la cresta de marcat caire pirinenc que tenim davant. La majoria de dificultats les superarem pel vessant francès. El tram final caldrà, però, pujar per una feixa pel vessant català.

3 h. 05 min. Primera agulla (2595 m.). Ara hem d'anar per un tram més de cresta (blog per la dreta, blog per l'esquerra, avall i amunt).
3 h 24 min. Segona agulla (2593 m.). Les dificultats tècniques pràcticament han desaparegut ara, malgrat que cal caminar amb equilibri i compte.
4 h 06 min. Assolim el pic de Montarenyo (2616 m.). En el mapa de l'Alpina abans posa el cim secundari de Muntanyola (2623 m.), si que havia una fita cimera.
Sota nostra veiem un sender molt marcat - que recull el mapa de l'ICC - i l'anem a buscar. Podríem anar directes pel vall a buscar l'estany de Montarenyo però preferim seguir el corriol que va pel llom entre prats.
4 h 28 min. Contrafort de la muntanya (2352 m.) on veiem unes fites que s'encaren cap al camí al port de Tavascan però decidim no agafar-lo doncs tenim algun dubte que arribin bé doncs hi ha un tall en el vessant que no albirem.
4 h 34 min. Arribem a l'estany de Montarenyo (2275 m.) que flanquegem una mica elevats i anem a cercar una valleta que surt per l'esquerra (sense aigua).
4 h 44 min. Canviem de valleta. Damunt nostre hem deixat una cascada. Ara baixem a tocar del rierol. La baixada és pendent i amb herba.
5 h 02 min. Arribem a la cua de l'estany de Port i el camí que puja al Port de Tavascan. Anem a la dreta i avall. Passem per la vora del pont que hem agafat al matí per pujar a l'estany de Mariola.
5 h 38 min. Aparcament de la Font de la Costa (1831 m.).
Accés:
A Tavascan agafem la carretera asfaltada que puja al refugi de la Pleta del Prat. Passada la presa de Graus i les bordes de Quenca ens trobem un revolt molt marcat a l'esquerra i poc més enllà hi ha la pista de terra, amb algun tram encimentat que puja al refugi de Mont-roig. Passat el trencall al refugi continuem per la pista fins a l'aparcament de la Font de la Costa.
Per si voleu el track, el podeu obtenir a: