Excursions del Joan Ramon

Un dels indrets més genuïns del nostre estimat Montsec és l' ermita de Sant Martí de les Tombetes. L'ermita era l'església d'un despoblat medieval encara que segurament sobre vestigis anteriors que podrien correspondre als romans (entre els segles III i IV d C.), Els noms de Sant Martí i de les Tombetes són noms moderns ja que no es coneix cap document escrit que fes referencia al poblat. El nom de les Tombetes es posa per la desena de tombes picades a la roca al voltant de l'antiga església. El jaciment es troba encinglerat per tot arreu. Per pujar havia un mur d'uns quatre metres que exigia una bona grimpada. havia algun forat repicat a la roca per suportar el peu, però s'ha fet un pont que permet ascendir amb facilitat. En el casc cimal cal pujar per una corda d'uns cinc metres per assolir les construccions. Podem albirar sitges, les tombes, la base de l'ermita, algunes construccions encarades al vessant meridional. Ja veieu un indret ben intere...

Torno al rocs de Queralt damunt de la Pobla de Segur . Feia anys que no hi pujava. És un lloc que em té el cor robat. He trescat per les seves canals cercant feixes i passos impossibles i sempre bruts de vegetació. Avui he volgut tornar a la Canalissa sobre la mervellosa casa rural de Gramuntill.  Fàcilment puc comprendre que el nom vindria de canal llisa. Vaig pujar a l'any 2006 i per la part baixa no havia camí. Ara està tot marcat i han posat uns cent metres de cadena i trams d'esgraons. Quan hi pujava pensava, com vaig pujar per aquí sense res?  Per les notes que tinc apuntades vaig pujar per la canal de la dreta i la de l'esquerra.  A la dreta vaig remuntar un mur de III grau d'escalada. He baixat pel Grau de Graells - com fa anys. Tinc la sensació d'haver fruit molt fent aquesta travessa. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Recorregut molt interessant que passa per indrets singulars. DIFICULTAT : Moderada. Cal pujar per unes cadenes...

Perdoneu-me però cada vegada que veig la cova del Sanat , penso en una vagina gegant i jo un modest espermatozous que hi entra fins al fons. No ho puc evitar. Segurament en torno un "viejo verde". Arrel d'anar a la cova del Sanat per la Torre de Tamúrcia (Sant Gervàs ) vaig pensar que la forma millor d'anar-hi era anar a Adons (més enlairat que la Torre 300 més alt) i anar al pas del Portús (una meravella geològica) i anar seguint el cingle per un corriol que s'està, poc a poc, es va dibuixant. No és una excursió difícil però si que cal anar amb cura ja que anem molta estona sense camí i per terreny feréstec. Ara, segur que us impressionarà la cova. Es pot anar sense frontal ja que la gran boca permet que la llum entri fins al fons de la cavitat.  FITXA TÈCNICA: Valoració : Recorregut molt interessant. Segurament és la forma més còmoda de visitar la cova. Dificultat : Moderada. Temps : 3 hores 07 minuts (anada) - 2 h 40 minuts (tornada) Distància : 12,6 km Desnive...

  Avui hem format tres grups de treball: L'equip A: Joan Nadal i Rosa Sirvent: que han pintat el tram de Gerri de la Sal fins al Pont de Baró . Havien d'arribar a Saverneres (prop de Sort) s'han trobat dues esllavissades i potser caldrà fer algun plantejament global per superar aquest dos talls. Cal saber si està previst arranjar-los o deixar-los tal com estan que són veritablement perillosos. Ja veurem que fem. L'equip B: Antonio Cots i Paulino Grau: que han fet el tram de Saverneres fins a l'entrada del poble de Soriguera . Sembla per la foto que l'Antoni ha sabut dominar la fera... I, finalment, l'equip C: Jo ,que he fet tasques de taxista. També he mirat l'entrada de Sort ja que havia dues possibilitats. M'he decidit per l'opció de les Vernedes per la part interior davant de l'opció d'anar per la vora del riu. M'he decidit perquè la primera té un pont que permet creuar el riu del Cantó que ara baixa amb molt cabal i no es pass...

Estem continuant la tasca de cercar per on anirà el GR3 per les comarques de Pirineu (Veure etapa 10 Adons a Viu de Llevata ). Avui ens trobem en Paulino Grau, en Joan Nadal i jo per "treballar". Ells faran el tram de Senterada a Les Esglésies i jo buscaré el camí que ha d'anar de Les Esglésies a Pont de Suert (etapa 12). És tracta d'una etapa molt interessant que ha d'agradar als caminadors que els hi encanta trescar pujant i baixant diferents colls tot travessant valls poc conegudes. Una petita meravella que ens demostra que a casa nostra tenim bells tresors per trescar. Característiques tècniques : Dificultat : Entre baixa i mitja. Per la distància i les nombroses travessies encara no senyalitzades. Desnivell : + 775 m. - 960 m. Distància : 18,4  km. Temps : 4 hores 28 minuts Itinerari lineal. Descripció de l'itinerari : Obra mestra d'en Joan Nadal Surto de la par baixa del poble de Les Esglésies (1023 m.) en la vall de Manyanet que con...

He pujat 4 vegades al Campirme però he anat combinant diferents opcions. Una vegada vaig tirar la carena al nord fins assolir el Ventolau. Una altra venia per la carena oposada pel sud per Montalto. L'altra vaig fer la normal però amb raquetes. Avui he descobert una altra manera de pujar-hi (encara que no ho he fet) doncs he volgut continuar una carena lateral que puja fins al pic de la Cima que està damunt de les pistes d'esquí de Tavascan. Es podria baixar per un coll lateral i així es podria fer un tomb molt interessant. Característiques tècniques : Excursió imprescindible en qualsevol carnet excursionista. Enllacem història amb excursionisme. La panoràmica cimal em va tornar a sorprendre.No incloc la variant d'anar al pic de la Cima, opció molt personal. Dificultat : Moderada Distància : 10,3  km Desnivell : +900 metres Temps : 4 hores 35 minuts. Itinerari linial. Descripció de l'itinerari : Sortim del refugi de la Pleta del Prat (1740 m.) pel marge dret...

Fa anys, quan vaig pujar al pic del Mont-roig, vaig admirar una agulla que atreia els meus ulls amb força. Quan vaig arribar a casa vaig cercar com es deia aquella altiva roca, era la roca Estana. Ha calgut que passessin els lustres per poder assolir aquella roca. De fet quan vaig pujar a la roca de l'Estany Xic  ho vaig fer amb la intenció d'ascendir a la Roca Espana doncs tenen una estructura molt similar. Recordo que darrere de la roca Estana hi ha el pic de Mariola  que vaig ascendir amb en Ramon Pach (una excursió exigent). Per internet, com us podeu imaginar, trobo molt poca informació i massa genèrica que no coincideix amb les meves percepcions. Així que passo a explicar-vos-les. Característiques tècniques : Si us agrada ascendir cims on no trobar a ningú i l'excursionisme sense camí, aquest és el vostre cim. Dificultat : Moderada, però cal saber trescar per muntanya salvatge (agafar-vos a la roca, a l'herba i cercar el millor pas entre la verticalitat. D...

Feia dies que no anava a les sortides de l'autocar del CEL però aquesta travessa des de la Vallfosca (Torre de Cabdella) a la vall de la Noguera Pallaresa (Baro) passant per la collada de Sant Quiri em va semblar molt interessant. La veritat és que les expectatives van resultar totalment reeixides. Es tracta d'un recorregut de mitja muntanya encara que amb una panoràmica excepcional sobre la capçalera del Pirineu de la Vallfosca. Característiques tècniques : Itinerari molt interessant que permet enllaçar la Vallfosca amb la Noguera Pallaresa. Dificultat : Mitja doncs generalment anem per senders ben traçats. Distància : 22,5 km Desnivell : +700 metres - 1200 metres. Temps :4 hores 57 minuts itinerari linial. Descripció de l'itinerari : A l'entrada del poble de la Torre de Cabdella (1080 m.) trobem un rètol que ens indica el camí vell a Mont-ros. Tram molt agradable. 25 min. Barranc de les Espones. 31 min. Clariana. Observem la carretera a sota nostra. El sender...