CURIOSISTATS AL VOLTANT DEL DIPÒSIT DE PUIGVERD (NIU DE METRALLADORES DE PENA)


Com tantes altres vegades passa en aquest país el dipòsit vell de Puigverd és un referent històric que roman oblidat i fent-se malbé. En un altre país europeu estaria perfectament referenciat. Ens seria fàcil conèixer i estimar la nostra història enlloc de la barbàrie actual que s'imposa dia a dia.

Hi ha dos motius per visitar el dipòsit: fou la primera obra que es va bastir en formigó per allà l'any 1893 que es va construir a Espanya. Va funcionar prop de cent anys fins que el poble va créixer i va caldre fer-ne un de nou més ample. L'altre motiu pel qual cal veure aquesta estructura, és perquè fou dissenyada per l'enginyer militar  Francesc Macià. Veure vídeo sobre la casa de Vallmanya de Francesc Macià, una veritable vergonya. Ara el dipòsit tampoc està gaire millor.

FITXA TÈCNICA:

Valoració: Itinerari per conèixer el nostre passat més proper.

Dificultat: Baixa.

Temps: 1 hora 11 minuts

Distància: 3,5 km.

Desnivell: 25 metres.

Itinerari circular.

Aproximació: Al poble de Puigverd de Lleida agafem en el centre del poble la carretera a Torregrossa (Margalef) LV- 7022.
1,15 km Travessem el túnel de l'AVE.
2,6 km Petit coll. A la dreta tenim una granja i el pantà de la Pena on aparquem.
Descripció de l'itinerari
Vaig una cinquantena de metres cap a Puigverd i agafo una pista a la dreta (oest). Podria anar amb el cotxe, però vull caminar una mica.
5 min Pantà amb aigua a la dreta que voregem.
17 min Tanca de l'abastament de l'aigua de Puigverd. Darrera hi ha el dipòsit de formigó dissenyat per Francesc Macià. També està tancat per una tanca que ens impedeix accedir-hi. Malgrat estar fet l'any 1893 té una aparença més nova. És circular de 25,3 m diàmetre, amb una fondària de dos metres i un gruixut de les parets de 6 cm. Coordenades UTM: 31T  x=311587  y=4603792
Com l'excursió és molt curta agafo una pista que tira serra amunt, es tracta la serra de la Pena fins a cap de la serra. 
25 min Surto a la part alta de la serra que és totalment plana. Vaig a l'esquerra.
37 min Mirador excepcional vers la vall de la Femosa amb els pobles de Puigverd, Artesa de Lleida, Alfés, Lleida, el Pedrós d'Albatàrrec... i d'altres pobles que no puc distingir per la boirina. Vaig a l'altre extrem també encarat a ponent.

41 min Arribo al niu de metralladores/observatori de la Pena que està encarat cap a l'oest. Està força malmès però es pot observar una espitllera encarada cap a la ciutat de Lleida de forma circular. Hi ha un passadís en forma de trinxera que envolta bona part de la serra. Cartell indicatiu. Coordenades UTM: 31T  x=311108  y=4604162. Malgrat estar tan malmès es pot observar restes de ferralla - curiós quan molts nius van ser malmesos per agafar la ferralla per part dels xatarrers ja que en la postguerra havia una gran mancança de ferro. També hi ha alguna rajola que em costa situar.
Vaig cap a llevant seguint un camí carreter. Hi ha algun cartell orientatiu.

1 h Mirador excepcional amb una senyera amb una visió excepcional sobre el poble de Puigverd de Lleida. Retorno a la pista que vaig seguint cap a l'aparcament.
1 h 05 min En la paret observo un graffitis amb el nom dels autors Jose Brugat - Josep Ramon i sembla que posi 1942. Està fet sobre roca arenisca que es fàcil de guixar.
1 h 11 min Aparcament.
Per veure les meves localitzacions de la Guerra Civil, clica aquí
Per obtenir el track:



Per visualitzar els meus Vestigis de la Guerra Civil localitzats:


Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

AUTORCAR: VALLFOSCA: TORRE DE CAPDELLA - CAMBRA D'AIGÜES - ASTELL - OBEIX - CASTELL ESTAO - PLANA DE MONT-ROS

ASSIGNATURA PENDENT: EL SANTUARI DE SANT LLOBI

DOCUMENT: NOVETAT SUPERBA SOBRE EL LLISTAT PRESONERS SEU VELLA

CIRCULAR PELS CINGLES DE VALLCEBRE: PR-128

RELACIÓ DELS GRAUS DE VALLCEBRE

L'IMPRESSIONANT CAMÍ D'ALINS A TOR

EL MONTSEC ACROBÀTIC: CANAL DE L'EMBUT I EL SEU BAIXADOR

DOCUMENT: LLISTAT DE PRESONERS DEL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE LA SEU VELLA

DESCOBRIR RACONS DEL PAÍS: CAMÍ DE LA CENTRAL A NÚRIA - CAMÍ DE LES AIGÜES DEL FRESER

TOSSAL DE SANTA BARBARA, ALGUNA COSA MES QUE UNA ERMITA