EL MONTMANEU AMB PIOLET

 

Sempre havia desitjat pujar la Montmaneu amb neu. Sabia que si no ho feia en aquesta ocasió potser hauria d'esperar uns altres vint anys per intentar-ho. La darrera gran nevada al Segrià va ser al 2001. Era ara o esperar als 81 anys.

Truco al Paulino, sé que només serà ell qui comprendrà la meva estranya passió. Cop de telèfon i quedem per demà però no havíem pensat que les pistes d'accés estiguessin tan malament. Hi ha granges i pensava que havien de netejar els camins... així va ser, però... vam agafar una pista secundària (veure ascensió del pessebre al Montmaneu amb la descripció de l'ascensió amb els meus nets), resulta que la pista que va de Maials al camí de les Mines no és gaire important i el camí el netegen poc. La pista bona és el camí de les Mines de Seròs que van netejar aquell dia. 

Nosaltres arribem fins una granja on hem de posar cadenes i deixar el cotxe avorat. Haurem de caminar 6 km de més (12 anada i tornada) per arribar a l'inici de la pujada al Montmeneu - Montmaneu.

Arribem a la cruïlla i vegi les rodades d'un cotxe que aniré seguint ja que només m'enfonsaré uns 20 cm.

En una pujada molt ferma veig que el cotxe abandona l'ascensió. Els seus ocupants tiren uns metres més endavant però aviat abandonen la pujada. Això té greus conseqüències ja que apartir d'aquí em caldrà anar obrir traça i m'enfonsaré uns 35 centímetres. No es agradable caminar així. A cada passa has de pujar la cama fins la part baixa del genoll ... i així cada peuda. Encara que no fa fred i el dia es radiant.

En Paulino fa - sinó no seria ell - una variant per adreçar però amb el patac de neu que hi ha no li surt gaire rentable. A partir de la cruïlla on deixo la pista la neu és més irregular i he de pujar per xaragalls més pendents. Amunt i pit.

Perdoneu el to èpic de la meva descripció però estic molt content de la meva aventura personal encara que no té res d'especial. Tothom amb paciència ho pot fer... especialment ara que trobareu la traça ja oberta.

El darrer tram és molt pendent (potser amb trams de 30 % d'inclinació) però la neu és molt tova i es puja molt bé. En algun moment em fa cosa la baixada però igualment la neu no lliscava en ser tota neu pols.

Finalment arribo al cim. Modestos 495 metres però amb un aire plenament alpí. Les planes del voltant estan cobertes per la manta blanquinosa de la neu. Pur plaer. Una ascensió inolvidable. Veure vídeo final que reflecteix els darrers metres.

Hem estat tres hores i mitja per pujar-hi. La baixada serà més còmoda ja que la traça ja està feta, encara que arribem al cotxe quan ja està fosquejant.

Video de l'arribada al cim: