dijous, 22 de novembre de 2012

LO VILOT D'ALMACELLES

No tot han de ser grans muntanyes - penso que ser excursionista és anar a posar el nas a tot arreu, és ser un esperit tafaner - i així avui que tenia festa a la tarda a l'escola he anat d'excursió malgrat que el dia és molt curt (finals de novembre).
La fita és un tossal que es veu des de tots els punts, damunt del poble d'Almacelles. Almacelles és el poble on vaig nàixer però no hi havia pujat mai... així que aquesta tarda era ideal.
Cal agafar la carretera que va a Almenar. A la sortida del poble ja es veu un trencall a la dreta. Cal deixar el cotxe i posar-nos a buscar la pujada. Aviat trobarem un cartell que ens recorda que aquest emplaçament ja fou ocupat en l'edat del bronze, els íbers també van instalar-s'hi, els romans van bastir una via al seu peu que anava fins al port de Tarraco. Els sarraïns també van ocupar l'indret i ens deixarem la toponímia. I tot era feliç fins que Felip IV en la Guerra dels Segadors va destruir el poble. Què repassi una mica la història la senyora Esperanza Aguirre i veurà que hi ha algunes coses que no li van explicar gaire bé, o ella no escoltava a classe.
Per pujar només hi ha un corriol pel vessant nord que supera una franja d'aresnísques que formen un curiós cingle pels altres vessants. La roca ha protegit la part inferior formada per argiles. És el que es coneix com un tossal testimoni ja que ens recorda els antics nivells de sediments que havia en començar l'era quaternària. La visió des de dalt és total. Estem a 300,8 metres però no hi ha cap altre muntanya que ens faci ombra, tot és espai i immensitat. Estem en el cap d'Almacelles. Avui no és una gran ascensió però és un indret sensacional. La seva silueta és  un senyal d'identitat del poble. Al cim hi corona una senyera.
Un cop assolida la gran conquesta us queda fer un tomb al tossal i darrera veureu unes restes - que segons vaig trobar per internet - són les restes del poble primitiu d'Almacelles destruït pel Borbó, rerepadrí del que serà alguna dia Felip VI ... i no us parlo pas de Felip V, que aquest encara era més ca... (paraula que rima amb Borbó).

2 comentaris:

  1. sempre que passem a l'hivern per la crta comentem la dificultat extrema de la cara Nord d'Almacelles enmig de la boira gebradora. Un bon entrenament per l'Eiger....

    ResponElimina
  2. La dificultat no seria el gel sinó que bona part del turó és de terra i no podries pujar sinó fos amb escarpes gegants. Una lleixa de roca protegeix aquest munt d'argila. Amb la nova carretera (A-22) ja no passaràs tan a la vora...

    ResponElimina