ELS EMBOSCATS DE TUIXENT: ESPLUGA DEL SOLA - ESPLUGA DEL QUICO - CABANIL

S'anomena Emboscats als homes en edat militar que es van amagar al bosc per no haver d'anar a la Guerra. Els primers anys va ser per ideologia dretana però a partir de l'abril de 1938 la situació va esdevenir dramàtica per la Republica quan es va separar Catalunya de la resta de l'Espanya republicana i havia caigut el Front d'Aragó i els feixistes s'havien establert a l'anomenat front del Segre. A l'abril es van cridar noves lleves (la més coneguda fou la lleva del biberó, nois amb 17 anys) i la lleva del Sac amb més de 35 anys. Cal capficar-nos en l'Esperit del temps i entendre aquest nois i homes que van decidir amagar-se o fugir a Andorra. Els Emboscats comptaven amb el suport logístic de les mares, germanes o núvies que els hi duien menjar als seus amagatalls. A Tuixent he trobat tres indrets on sé que si van amagar.

Entrada a la balma

Preparant aquesta entrada he fet una interessant trucada a Jordi Picart de cal l'Esteve. El seu pare en Joan Picart Sobre va estar emboscat amb Josep Roca Puigdemasa de cal Fugató i en Quico, Romà Cortina. Els emplaça al Forat del Cabanil i no coneix que havia hagut altres emboscats a l'Espluga del Solà ni l'Espluga del Quico. Els tres emboscats finalment van marxar a Andorra. En Josep Moles em confirma que el seu sogre (Josep Roca) va fugir a Andorra. Sembla ser que puntualment en Josep de cal Fugató venia d'Andorra a veure la se.va família i aprofitava, lògicament el viatge per portar contraban.

També parlo amb Salvador Cortina de Cal Tour. Ell ens parla dels emboscats que es van amagar a l'Espluga del Quico al Camí de la Teuleria o de Gaballols.  Ens diu que es van amagar en Amadeu Cortina de cal Tour (germà), el Ton de cal Serni i dos nois de cal Gabanés (un es deia Pau).

També ens comenta que el de Cal Fugato (Josep Roca Puigdemasa) i el de cal Estevet (Joan Picart Sobre) es van amagar al cortal de l'Espinal on van pujar un dia els  carabiners a la cabaña. Es van tancar amb clau per dis. Els carabiners van encanonar-los amb els fusells per una ranura de la porta sense saber que ells estaven dins. Quan van veure la porta tanca van pensar que a dins no havia ningú dins. Podeu pensar la por que van viure aquella jovenalla.  Posteriorment es van emboscar al Cabanil i posteriorment van marxar a Andorra.

La información sobre l'Espluga del Solà me la passa l'Irene Viliella de cal Farragetes que li va explicar en Francesc Mayoral de cal Francisquet que hi va estar allí emboscat.

Parlo també amb Ramon de cal Polla que em diu que els emboscats del Cabanil no estaven en la Cova - o si més no, ell no ho sap - pero sí que li sona que estaven amagats al cortal del Fugató que està a la vora. Diu que el Quico baixava cada día a buscar el menjar a casa seva. Sa mare li deixava en una finestra i ell l'agafava. Tambe m'explica que el capellá del poble estava amagat a la casa que tenía l'església a la plaça de dalt. No el van trobar encara que els del comité el buscaven amb ansietat. 

El comité estava formato pel Cinto de cal Pinyana que va ser cap del comité, en Quico, en Francesc Roca Puigdemassa de cal Polla (el seu pare), el de casa Peritxola. (en dubte una mica quan em diu aquesta relació de membres. Aquests tres van passar a la presó de Lleida (no sabem en quina de les presons) pero van estar poc temps per la intervenció (avals) d'un militar de La Seu d'Urgell. 

En la Caminada popular que organitzem el 8 de setembre de 2024 tinc ocasió de parlar amb dos nets de Josep Roca Puigdemassa que em confirmen les anotacions anteriors i m'aporten més informació:

La dona del seu padrí tenia gallines a cal Piano - prop del Forat - i cada dia pujava panís per alimentar els animals però a la part de sota de la bossa duia, amagat, el menjar pel seu home i pel seu company de cal Estevet.

També m'expliquen que una vegada un carabiner, amable, va convidar un fill del Josep- que tindria uns 5 anys -  a la caserna - caldria pensar que era cal Fuster - per donar-li alguna cosa per menjar. En Josep des de la seva atalaia se'n va adonar i va creure que l'agafaven per interrogar-li on estava el seu pare. Atemorit va marxar de l'amagatall l fins que va saber que sols havia estat un acte de gratitud per part de les forces d'ordre.

 És curiós com les diferents cases no tenen informació dels amagatalls dels altres.

Espluga del Solà:

Es tracta d’una cavitat de dimensions molt reduïdes que es va formar per la caiguda d’una roca que va deixar aquest espai obert. Al costat hi ha un altre blog, de dimensions més modestes. Al costat hi ha l’entrada allargada. Pel frontal del davant hi ha una altra obertura que fa com una mena de finestra. Està pràcticament colgada de roques posades per tapar l’obertura. Quan havia menys arbres sembla ser que des d’aquesta finestra natural s’albirava el poble de Tuixent. Si aneu per fora us adonareu que les pedres que tanquen l’obertura estan perfectament camuflades en el terreny . La sala interior es circular amb uns tres metres de diàmetre amb una alçaria d’una mica més d’un metre. L’entrada està totalment colgada d’arbres que dificulten actualment la visió. Costa de localitzar si no es va amb el track.

Descripció de l’itinerari:

Sortim de davant de l’ajuntament a la Plaça del Cadí i anem a l’entrada del poble. En arribar a l’escola agafem un carrer que surt a l’esquerra. Aviat sortim a una balconada. Davant tenim el cingle del Solà. Podeu veure un forat en mig de la paret de color rogenc. Aquest forat en us pot servir per localitzar la balma. Es troba a l’esquerra per un caos de blocs caiguts i recoberts actualment de molsa i d’arbres. Anem a l’esquerra. Passem per davant de la Font del Raval. Més enllà hi ha el baixador al pont de Vinyals i el camí vell a Josa (cartell). Anem avall. En la part inferior hi ha el trencall senyalitzat cap al poble de Josa. Cartell.

10 min sortim al camí encimentat del pont de Vinyals. Seguim la pista.

14 min Sortim a la carretera a Josa del Cadí. Anem a l’esquerra uns 50 metres.

Agafem una pista que surt a mà dreta. Fa uns revolts per guanyar alçada. Anem sempre per la pista principal. A mesura que anem caminant la pista esdevé menys evident. Travessem camps.

27 min Arribem a una mena de contrafort. Més enllà hi ha una noguera que contornegem . La pista costa de seguir. Ara girem a la dreta i amunt.

35 min Trobem una pedra prou rellevant. Darrera de la pedra girem a l’esquerra. Fins aquí havien fet una tala. Ens queden pocs metres però està tot ple d’arbusts. La balma està situada a uns 10 metres. Ja hem fet una descripció prou detallada de la balma. Coordenades UTM:31T  x=381303  y=4676930. M'ho va explicar i dur en Xavier Marcos del Cortina.

Espluga del Quico:

Es troba al barranc de la Teuleria. Està molt ben camuflada i malgrat haver passat força vegades per davant mai hagués sospitat que alli havia una cova i menys que havia estat emprada per amagar-se els emboscats. La informació m'arriba per part de l'Enric que li va explicar i portar en Salvador Cortina de cal Tou amb 91 anys. Es deuria d'amagar el seu pare (dada encara pendent de confirmació).

Descripció de l’itinerari:

Sortim del pont i font del Regatell, un quilòmetre abans del poble de Tuixent. Seguim per la pista al coll de Mola.

4 min Agafem un trencall que surt a la dreta que travessa un prat però es veu encara prou evident.

9 min A la dreta, amagada hi ha l’Espluga. No es veu des del camí, cal estar molt atents. La vegetació ens tapa la balma. Es una entrada triangular de dos metres per dos metres. Té una fondària aproximada d’uns 4 metres. Hi ha un ferro collat a l’entrada per penjar utensilis i un altre de fusta fixat amb ciment, segurament són ornaments bastits després de la Guerra Civil. Coordenades UTM:31T  x=382525  y=4675101

Cabanil::

Situada a la part alta del poble, per la zona del dipòsit. Pendent d'exploraci´.

En el dossier MEMÒRIA LES FOSSES COMUNES DE L’ALT URGELL de Pau Chica (novembre 2022) trobo informació sobre els emboscats de l’ajuntament de Lavansa. Tristament, o afortunadament, no hi ha cap informació al voltant de la localitat de Tuixent. Crec necessari tenir-ho apuntat.

Al gener de 1937 hi ha una mort no especificada. Per les dates podría tractar-se enfrontament entre un civil (profug ¿?) i els carabiners de la zona.

L’1 de novembre de 1937 prop de Cornellana va haver un enfrontament entre els carabiners establerts en el poble que comporta la mort dels dos suposats pròfugs que com l’anterior estan enterrats en un nínxol al poble.

El 10 de juny de 1938 fou mort Josep Solans Nadal, veí de Cerc. Es va emboscar en el terme de Fòrnols. Fou descobert i assassinat pels carabiners. Està enterrat a Adraen.

Tracks: De la Balma del Cingle del Solà i Balma de darrera

Powered by Wikiloc

i  de l'Espluga del Quicó

Powered by Wikiloc