CAMINADA A TRENC D'ALBA
(Reflexió personal enlloc de les descripcions que m'agraden fer)
Avui he anat a la Caminada popular Trenc d’Alba que organitza el meu “tocaIo” Joan Ramon Gonzàlez. Sempre es capaç d’ensenyar-nos detalls de la ciutat, que tan bé coneix i explica. La caminada té la singularitat de començar a primera hora del dia, quan surt el sol, i l’atalaiem des del baluard de la Reina de la Seu Vella. Matinar m’ha permès tenir unes imatges de la Seu Vella captivadores.
Avui he anat a la Caminada popular Trenc d’Alba que organitza el meu “tocaIo” Joan Ramon Gonzàlez. Sempre es capaç d’ensenyar-nos detalls de la ciutat, que tan bé coneix i explica. La caminada té la singularitat de començar a primera hora del dia, quan surt el sol, i l’atalaiem des del baluard de la Reina de la Seu Vella. Matinar m’ha permès tenir unes imatges de la Seu Vella captivadores.
Com és el 80 aniversari del Front del
Segre i la Batalla de Lleida en Gonzàlez ha tingut la brillant idea
de dedicar la caminada a recórrer els escenaris de la Guerra Civil
de la nostra ciutat. Primer hem visitat el refugi aeri de la Seu
Vella, després del niu de metralladores del Camp de Mart, el del pou
de gel amb les seves 22 espitlleres i per acabar el darrer niu del
darrere de la llar d’infants. Els principals elements del turó de
la Seu Vella.
En baixar passem per la caserna de la
Guardia Municipal, on havia l’antic xalet de Regions Debastades
dels anys vint que es van carregar fa uns anys sense tenir present
l’interès històric de l’edifici. Van deixar en un racó la
llinda de la porta principal que roman mig oblidada.
Ens hem enfilat cap a la Mitjana on en
Ramon Vilalta ens ha explicat que continua treballant per la
recuperació del camí tradicional de Lleida a Corbins que sembla que
pren una nova embranzida. Esperem poder tornar a fer-lo aviat
recuperat.
Després ens desplacem vers el polígon
del Segre on visitem els dos nius de metralladores i les trinxeres
que vam localitzar no fa gaire temps. Per tornar hem agafat el camí
de la sèquia de Fontanet i hem passat per l’antic molí de Servia
que roman engolit per l’herbassa mentre va ensorrant-se poc a poc.
Finalment han agafat la banqueta del
riu per pujar al castells de Templers a Gardeny. Jo, a Pardinyes, he
deixat la colla per anar a casa de pare.
Ha estat una travessa molt agradable
per la bona companyia i les propostes que surten parlant amb la gent
tot caminant: un record pel Juanjo Garra, el rellotge de les Basses
d’Alpicat que resta oblidat quan abans havia estat un símbol, la
recuperació del camí de Corbins, la proposta de fer un
reconeixement a Jesús Vidal com impulsor de la defensa de la Mitjana
com espai natural que ha esdevingut un parc urbà, el pulmó de la
ciutat...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada