CAMPAMENT INTERNACIONAL: ESCÒCIA
 |
| Cim del Ben Nevis |
Des de fa una desena d'any el Centre Excursionista de Lleida organitza a l'estiu una sortida internacional entre els seus socis. Enguany anem a Noruega, Kirguistán i Escòcia. No sempre hi ha tants llocs però són les avantatges de ser assamblearis...ja que som els socis els que decidim.
Enguany he decidit anar a caminar per Escòcia, encara que hem decidit pujar la muntanya més alta de Gal.les (Snowdon), Anglaterra (Skafell pick) i lògicament el Ben Nevis, la muntanya més alta d'Escòcia i de la Gran Bretanya.
Altres vegades m'emportava una llibreta personal on apuntava el dia a dia de "l'expedició". Aquest cop ho faré en obert. Sé que limitarà la meva llibertat però ja ho transcriure després i faré els comentaris que no interessin a la gent encara que no crec que hagi res que no pugui expressar. De fet en els anteriors CAMPAMENTS INTERNACIONALS no he tingut grans debats. Encara que una bona amiga deia que el CI era com un Gran Hermano.
En aquesta vegada som 21 del Centre. Anem amb l'agència Explora Escòcia que ha respost molt bé a les nostres exigències. Som una mica "mosques cojoneres" i ells responen prou bé. La Lourdes ha fet d'enllaç i ho està fent molt bé però déu d'estar fins al monyo de nosaltres. Gràcies als guies, l'Agust i a Sandy, per la seva bona feina.
Pel que he vist per internet les muntanyes més altes de Gran Bretanya (The Nacional Three Peaks Challenge) son muntanyes de vaques, lloms arrodonits, amb camins ben fressats ..hi ha molt fang i per això hi ha molts trams empedrats per evitar l'erosió.
Són antics volcans que tenen al voltant de mil metres de desnivell ja que estan arran de mar.
Dilluns, 21 de juliol'25: L'absurd dia de l'anada. Nervis per l'avió. Aterrem a la ciutat dels Beatles, Liverpool. L'aeroport porta el nom de John Lennon. Anem cap a Gal.les. Dormim al bell poble de Caernarton. Amb un imponent castell que em recorda el de Ponferrada, i la vila emmurallada que domina un canal - que hagués jurat que era un riu -que separa la illa d' Holy. Una posició ben estratègica. Dormim en un alberg infame amb unes lliteres que tenien alguna cosa de Mauthausen (amb tot el respecte pels presos que van patir l'holocaust).
Dimarts, 22 de juliol'25: La fita d'avui és ascendí el Snowdon o Yr Wyddfa (1081 m.) que en gal.laic vol dit La Tomba recollint la llegenda del gegant Rita Gawr que va ser enterrar en aquesta muntanya després de lluitar i morir amb el mític Artús. Nom més bonic que Snowdon anglès que vol dir Turó de neu.
Diuen que és la muntanya que més gent hi puja cada any. Segurament, ajuda a aquesta xifra s'inclogui els que pugem en un petit trenet-cremallera (60 lliures - 2025). Al costat hi ha un concorregut bar/refugi.
FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Hem ascendit al cim més concorregut del món, malgrat la pluja i la boira. Camí molt fressat. DIFICULTAT: Mitja. L'única dificultat és el desnivell. DESNIVELL: + 960 metres - 710 metres DISTÀNCIA: 13 km TEMPS: 3 hores 52 minuts ITINERARI CIRCULAR |
Descripció de l'itinerari:
Sortim de Pen y Pass (360 m), només començar es posa al ploure. Agafem un marcat camí. En molts llocs está enllosat per evitar l'erosió. La pujada es bastant lineal, amb algun petit replà.
33 min Arribem a un petit coll i continuem per l'altre vessant. Albirem per sota nostre els llacs de Llin Llydaw i més petit de Glaslyn. Casi no els podem veure ja que naveguem entre la boira i la pluja
2 h 03 min Sortim a la carena principal on enllacem amb el camí que puja de Llanberis per on puja el tren. Nosaltres anem a l'esquerra amunt.
2 h 17 min Assolim el cim de Snowdo
2 h 49 min hi ha un altre petit bar però avui roman tancat. Al costat hi ha una estació intermitja. El nostre camí-avinguda creua en dues ocasions la vía.
3 h 52 min Arribem a l'estacio de Llanberis on ens espera l'autocar.
Per obtener el track:
Per poder fer demà el pic més alta d'Anglaterra, Scafell Peak hem d'agafar l'autocar i fer 4 hores llargues de carretera. Es fa llarg i dur tant d'asfalt. Fem cap a un racó perdut de la "campinya" anglesa. L'Anglaterra profunda i real. Per evitar endarreriments com el d'avui el guia dona un tall de pas: - El que a les 11:45 no estigui al cim ha de tirar avall per estar a l'1h al bus i poder marxar cap al nou destí. Això ens posa en tensió pensant en un possible tall.
Dimecres, 23 de juliol'25: La fita d'avui és el cim de Scafell Peak que podríem traduir com pic de la roca calva (pelada). Exactament el cim es rocós i desproveït de vegetació. Es la muntanya més alta d'Anglaterra de 978 m. Hi ha també alguna llegenda que volta el seu cimal. Diuen que fàcilment es pot sentir els brams del vent entre les roques. Afirmen els que els han sentit que són els clams dels soldats morts durant la Gran Guerra. Passegen pels rodals cercant la pau que no van saber trobat durant la seva dissortada vida militar. En el cim del Scafell es va construir un monument per homenatjar -los que el pas inexorable del temps ha anat desdibuixant (poder per aquesta deixadesa humana udolen).
FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Com hem pujat amb tensió, poca cosa tinc present del cim. També la boira no ha ajudat gaire a memoritzar el cim i poder comentar-lo. DIFICULTAT: Mitja. L'única dificultat és el desnivell. DESNIVELL: 890 metres DISTÀNCIA: 8,4 km TEMPS: 3 hores 04 minuts ITINERARI LINIAL |
Descripció de l'itinerari:
Comencem en l'aparcament que hi ha a l'extrem de l'embassament de Wass Wáter. El camí aviat s'enfila decididament amunt i especialment amb la pressió que ens han posat. Camí ample i molt concorregut. Tendim anar a l'esquerra entre els trams enllosats. En la part superior trobem nombroses fites per indicar el camí en mig de la boira.
1 h 30 min Arribem al Ligmell Col on enllacem amb altres camina. Anem a la dreta.
1 h 50 min Coronem la base del que seria una antiga torre de guaira. Pugem per una mitja dotzena d'esgraons per on assolim la torre. Al costat hi h les restes del monument a les víctimes de la Ia Guerra Mundial. Baixem pel mateix camí de pujada (3 h 04 min).
Per obtenir el track:
Avui, finalment dormim a Scoltland.
Dijous, 24 de juliol'25: Avui s'incorporen nous membres al viatge. Els mildes. Els mosquits petits i molestos que formen espesses nuvolades molt incòmodes. Son natius de les Hidhlands. Vaig conviure amb ells ja a Islandia. Quedeu avisats....
Escòcia és la terra de la boira, de la pluja, dels llacs, dels antics clans, de les pugnes entre ells, entre els anglesos i els natius que tant surten a les pel·lícules. Passem per la vora d'un dels castells més emblemàtics, Castel d'Einesm Danel.
Un altre viatge llarg de 5 hores d'autocar. La fita d'avui és la illa de Skye i més concretament les roques de Qiraing. Són unes formacions rocoses espectaculars produides pel xoc de la placa indoeuropea i una petita placa britànica - ja geolóògicament eren ben diferents aquests anglesos - Aquest encabalcament de plaques encara es viu i els geòlegs d'esforcen en mesurar el moviment de les plaques. La roca de les formacions són inestables, però molt belles.
La carretera és molt estreta i com hi ha molt trànsit cal constantment avorar-se als passos habilitats per creuar-se els vehicles. Paciència..
FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Poder paisatgísticament és l'excursió amb millor entorn, amb paret espectaculars. DIFICULTAT: Baixa DESNIVELL: 320 metres DISTÀNCIA: 6,6 km TEMPS: 2 hores 06 minuts ITINERARI CIRCULAR |
1 h El camí gira amunt.
1 h 10 min Sortim a la carena. Continuem per la dreta arran de cingle. Alerta, el terra és més inestable del que sembla.
1 h 55 min Baixador costerut.
2 h 06 min Arribem de nou a l'aparcament.
Per obtenir el track:
SORPRESA de la nit. L'alberg està en un llogarret de l'illa de Sky. Al matí ens diuen que no ens poden dir el que hi ha per sopar ja que dependrà del que avui es pesqui. Primera Bona senyal, peix fresc. Segona, i encara millor, sopem en un pub, a la taula del costat es van reunint músics locals, es veu que són una colla d'amics. Es posen a tocar cançons tradicionals: entren i surten: dos sacs de gemecs, tres violins, un acordió i alguna flauta. Els joves están a la taula del costat esperant l'alternativa. Tot és música, la gent es mou, pero no acaben ballant...no hi ha prou espai. Una nota diferent.
Divendres, 25 de juliol'25: El día comença amb pluja.
La costa escocesa es terriblement retallada. L'agència ens ha proposat canviat l'activitat i embarcar-nos en una barca i arribar a un llac que nomes es pot arribar per mar i contornejar un llac. Ens sembla fantàstic això de convertir-nos per una estona en valents víkings anglosaxons.
Descripció de l'itinerari:
Arribem al port d'Elgol on agafem la barca que ens duu a l'altre extrem del fiord. El capità respon al l'arquetip escosses per antonomàsia, ens explica que podem veure balenes i dofins però avui no tindrem sort. Ens conformem en veure foques que sembla que estiguin passant per la catifa de protocol d'un festival de tantes fotos com les hi fem. És un indret paradisíac, es nota que estem en la llengua d'un antic glaciar. Durant tot el quaternari Escòcia va ser terra de gels permanents que van modelar el paisatge.
FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Proposta diferent i original. Caldria preveure que haviem de travessar el riu a l'anada i a la tornada. DIFICULTAT: Mitja, cal tenir que anem molta estona sense camí per terreny moll i lliscós. DESNIVELL: 62 metres DISTÀNCIA: 7,5 km TEMPS: 2 hores ITINERARI CIRCULAR |
Descripció de l'itinerari: Marxem per la dreta per un camí poc definit fins a buscar el proper llac de Coruisk. Poc després el sender desapareix pràcticament i busquem indicis de carrerany per on passar: mulleres, pedres polides fan que la nostra progressió sigui poc agradable i amb la sensació de posar el meu malament i mullar-nos. Molts companys porten polaines essent una bona alternativa.
50 min Arribem a l'extrem del llac. Per travessar-lo cal mullar-nos dos pams i decidim tornar pel mateix camí. En passar per l'altre extrem mirem com estava la tornada. Son uns 15 metres saltant per les pedres. Hi ha algún lloc que cal posar també els peus a l'aigua.
2 h Finalment, visitem el refugi que va construir les famílies de dos muntanyencs morts en l'intent d'ascensió el Ben Nevis per allà els anys 50 del segle passat. L'interior està prou net i hi ha mitja dotzena de lliteres. Hi ha un depòsit d'apropar a l'exterior per subministrar l'habitacle. Tot un luxe.
Retornem a la barca que ens deixa al port d'Ergol. Autocar i carretera i manta.
Dormirem al Port Augusto en l'extrem del llegendari llac Ness. Hi ha força turisme però nosaltres no tenim gaire temps. Sols per anar a sopar a un restaurant xinès. Em costa creure que hi ha companys que afirmen que els agrada els restaurants orientals ..per a gustos, els colors.
Per obtenir el track (alerta em vaig descuidar de tancar el track i agafa un tram de la navegació):
Dissabte, 26 de juliol'25: Avui és el gran día, la nostra fita és ascendir al mític Ben Nevis, on viu el mal temps permanent. Farem dos grups: Uns es quedaran en un llac de muntanya i la resta intentarà coronar el cim més alt d'Escòcia i del Regne Unit.
L'etinologia del Ben Nevis no ajuda a l'ascensió. En galaic significa muntanya (ben) maleïda o cap del cel (Nevis - ja veieu que els etimòlegs no es posen gaire d'acord). La llegenda diu que la muntanya es va forma en una batalla entre deus que es van atonyinar tirant-se roca.
El Ben Nevis te fama de muntanya on està allotjat permanentment el mal temps. La boira sempre está empegada al seu cim i poques vegades es pot veure més enlla de les velles construccions d'un observatori meteorològic que van funcionar el segle passat.
Primer consell: no pugeu, si podeu, en cap de setmana. Avui no ha estat una excursió, sinó una processó de gent amunt i avall. Paciència. Les lloses del camí em són molt desagradables i han fet que baixi el darrera. Només hem ascendit la meitat de la colla.a..
FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Cal Pujar al Ben Nevis, malgrat que segurament no hi veureu res, però és un cim rellevant. DIFICULTAT: Mitja, donada pel desnivell, encara que el sender està terriblement fressat. DESNIVELL: 1316 metres DISTÀNCIA: 16,1 km TEMPS: Pujada 3 h 07 min - Baixada: 2 h 20 min: Total: 5 h 27 min ITINERARI LINIAL |
Descripció de l'itinerari:
Ens situem en el Centre d'interpretacio del Ben Nevis, creuem el riu i vinga, amunt, primer pugem fent ziga-zagues i després fem una llarga diagonal on trobem les pesades lloses fent d'escales.
1h 30 min Trencall vers el llac Meall an t-Suidhe. No arribem a passar-hi però més amunt el veure'm prou bé.
1h 40 min Cascada. Continuem la pujada de nou amb ziga-zagues.
2 h 43 min Arribem a una mena de plateau (meseta). Com la boira es molt habitual anem trobant cada 20 metres una gran fita orientativa.
3 h 07 min Finalment Arribem al cim (1341 m). Poder hi ha 200 persones més compartir la no-panporamica. Hi les restes de l'observatori. Un turó amb un trípode de pedra. La gent està fent cua per fer-se la foto. Cal esperar-se de ben segur un quart d'hora. Fa fred i plou així que decidim fer-nos la foto sota del monticle. En un altre costat hi ha un altre turó on hi ha una caseta. No podem pujar perquè un altre grup està cantant...han pujat disfressats... Alguna han pujar amb música i altaveus sonors. Tot un espectacle anti-muntanyenc. Tirem pita avall. Els companys baixem ràpid. Jo soc més conservador i arribo el darrer. Temps total: 5 h 27 min
Per obtenir el track:
Diumenge, 27 de juliol'25: La previsió del temps és senzillament FATAL. I decidim fer un pla B. Per votació surt anar a la ciutat de Glasgow. Em dedico a buscar els monuments als brigadistes internacionals que hi ha a la ciutat que esdevé una forma diferent i divertida de descobrir la ciutat. Més informació.
A la tarda anem a Edinburg, darrer port de la nostra travessa. Es una ciutat alegre, amb molt de turisme. Resulta especialment bella. No me l'esperava tant agradable.
Dilluns, 28 de juliol'25:
També em dedico a buscar els monuments de les Brigades internacionals d'Edinburg però tinc menys sort i busco exhaustivament un banc amb una plaqueta pels jardins de Prince Street Gardens. Més informació.
A la tarda visito el Parlament Escocés..obra de l'arquitecte català Enric Miralles. El desconeixia però m'ha agradat la seva obra. Té un punt gaudinià.
Dimarts, 29 de juliol'29: Aprofitem el matí per coronar els cims propers a Edinburg. Matinal molt recomanable. Es tracta d'un vell/bell volcà on es pot observar una cinglera de columnes basàltiques que em recorden - en petit - a Castellfollit de la Roca. Més informació.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada