Passa al contingut principal

11a CAMINADA POPULAR FESTA MAJOR DE TUIXENT: ELS PINS MONUMENTALS DE L'ARP

Tinc la sensació d'haver fet la feina bé. Un any més hem organitzat la Caminada popular de la Festa Major de Tuixent i vull creure que la gent ha quedat contenta de la diada.
Sense cap mena de dubte, aquesta satisfacció ha estat possible gràcies al bon rotllo que manifestava tothom. La gent és agraïda de mena.
Ara queda oblidat aquell dia que la tempesta em va fer abandonar el marcatge del circuit en sentir els llamps propers.
Sempre em quedaré amb l'estranya sensació - i que em costa d'entendre - on els pins i les pedres en van suggerir que aquesta Caminada havia d'estar dedicada a la persona que millor coneixia els bolets de la contrada i amb qui havia esquiat per una estació d'esquí que ha canviat molt, en aquell temps que tots ens saludàvem en creuar-nos. Estic parlant, com no, del Toni Balaguer amb qui vam trescar per aquests topants feia tan temps i que ara restarà només en el món dels meus records més estimats. Tinc la sensació de ser afortunat d'haver-se creuat la meva existència amb la seva.
La proposta recorria els pins monumentals que amaga la muntanya de l'Arp. Són segurament els pins negres més grans de Catalunya - si més no, coneguts. El pi Avi fa més de 5,4 metres d'amplada i pel coster hi ha altres exemplars que fan patxoca.
Perdoneu que aquest post sigui molt personal. La descripció del recorregut la trobareu en aquest bloc a excursió pels pins de l'Arp .
 Em permetré donar-vos unes senzilles dades: Hem estat 57 excursionistes. 25 havien pujat expressament de Torrefarrera i 5 eren companys de la ZER del Solsonès. La caminada ha estat amenitzada per les aportacions d'en Lluís de Cal Roseta que ens ha explicat l'experiència de Gósol i els pobles del Berguedà que han ideat un sistema per aprofitar l'energia del bosc que actualment roman oblidada.
Un plaer sentir-lo. Esperem poder anar el proper estiu a Gósol a veure l'aprofitament de la fusta que es fa a la comarca veïna per aprendre una mica de com podem millorar el nostre entorn d'una forma racional.
Finalment, i per acabar, GRÀCIES A TOTS/ES que m'heu fet avui una mica més feliç.
( I com no, agrair al meu net Quim que m'ha acompanyat, carregat damunt de sa mare, en la seva primera excursió).

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…