ALMACELLES: LA CAPITAL DEL FRONT DEL SEGRE


Quan faig el buidatge de les víctimes de l'hospital d'Almacelles en Oscar Lalana m'explica dades de memòria històrica del poble. Em deixa bocabadat ja que descobreixo la transcendència que va tenir Almacelles - el meu poble natal -  i on els meus pares em vas explicar tantes anècdotes que ara puc compaginar millor.

CONTEXTE HISTÒRIC: Almacelles és ocupada l'1 d'abril pel franquistes per la 53 Divisió. A nivell històric s'ha parlat molt de l'avançament des de Fraga per part del General Yagüe amb el Ejército de Àfrica  cap a Lleida seguint la carretera Nacional-II i per la vora del riu Segre mentre coordinadament l'Ejército de Aragon avança des d'Almacelles per la Cerdera. Sobre la ciutat de Lleida els dos exèrcits faran una funció de pinza. Les forces del general Yagüe ocuparan el castell de Gardeny i combatran pel carrer de l'Alcalde Costa mentre que el general Moscardó que dirigeix l'Ejército de Aragon entra per la carretera d'Osca i voltarà la ciutat per la rambla d'Aragó i per la carretera de Gualda arribant a l'estació de trens. Pel sector d'Almacelles els combats més destacats es produeixen en la serra de la Cerdera. Poder els lleidatans hem oblidat els Brigadistes internacionals del XIII Divisió que van morir defensant la capital de l'avança feixista al llogarret de la Saira (fossa i hospital de sang en els enfrontaments). Eren els batallons Mickiewicz i Dabrowski formats per brigadistes Em troben enquadrats dins de la XIII Brigada internacional - 150 Brigada Mixta. Tot un espai per investigar.

Hem trobat entre les victimes de la batalla a: Benjamín Lipszyc, Marcin Szymanski i Nihail Olesiuk (la seva neta Inda està cercant dades del seu padrí).

Un cop cau la capital lleidatana s'estableix el Front del Segre que romandrà durant nou mesos (d'abril al desembre de 1938). El marge dret del riu romandrà sota el comandament franquista i la riba oposada restarà defensada per l'exèrcit de la II República. El General Moscardó, dirigent del Ejército de Aragon, decideix establir el seu campament general a la vila d'Almacelles. Aquest establiment comportarà que s'estableixi serveix com l'hospital, subministraments, propaganda, munició,....

Anem a descriure alguns paratges d'Almacelles relacionats amb la capitalitat a rereguarda del front del Segre:

RESIDÈNCIA DEL GENERAL: El general Moscardó va escollir cal Cubano com a residència personal. Aquesta casa va ser construïda per una figura molt interessant, Asensi Peiro. que té tota el meu reconeixent.  Només penseu que es tracta d'un paleta que va fer diners "fent les amèriques". Abans va treballar en les obres més rellevants d'Antoni Gaudi (la Pedrera, la Sagrada Família ...). No era un paleta qualsevol sinó que fou molt important en la realització practica d'aquestes meravelles arquitectòniques. Va tornar a Almacelles per fer les obres dels cellers de Raimat on es va emprar per primera vegada a Espanya el formigó per fer un edifici. La primera vegada que es fer anar el formigó va ser al dipòsit de Puigverd l'any 1893. Si voleu saber-ne més, clique aquí.  Tornem, però, al tema inicial. 

En Moscardó es va fer amb la casa del Cubano que era la més bella en aquells moments. Després s'ha  transformat molt l'edifici i ha perdut part del seu encant com una galeria vibrada que havia en la façana principal. Malgrat aquest canvi exterior es veu que la casa manté la seva bellesa interior. En abandonar la mansió el general va deixar als propietaris un fuet i una espasa en agraïment. Actualment encara guarden el present.

La casa les troba al núm. 6 de la plaça Fortuny, fent xamfrà amb el carrer de l'Estació.


HOSPITAL DE L'EXERCIT D'ARAGÓ: En el carrer Major núm. 36 havia el col·legi Sagrada família d'estil neoclàssic. Obra de l'arquitecte lleidatà Joaquim Porqueras Bañeras (Lleida 1883 - Barcelona 1978). Els primers dies de l'alçament revolucionari les monges van haver d'abandonar el col·legi. que sou ocupat. L'abril del 1938  les forces franquistes que hi van habilitar-hi l'hospital. En l'arxiu municipal hem trobat la relació de víctimes que van morir en aquest espai sanitari. Podeu trobar-hi les fitxes de les víctimes en aquet enllaç.

CEMENTIRI VELL: La majoria de les víctimes de l'hospital foren enterrades en el cementiri Vell situat en la carretera d'Almenar. Es va posar una piràmide amb una laca recordant els que hi foren enterrats aquí i no foren traslladats al cementiri nou: En homenatge a totes aquelles persones que aquí descansen i en el seu dia van fer gran la nostra vila. Almacelles Març de 2005. Antic cementiri municipal 1851-1964. E.P.D

Mercè Barallat en el seu llibre La repressió a la postguerra a Lleida (1938 - 1945) explica que en la tàpia del cementiri fou emprada per afusellar enemics al franquisme. 

Segurament foren afusellats aquí Agustí López Escuer, Salvador Rive Ribas i Joaquim Turmo Francés de Saidí el 21 de maig de 1938. Josep Ametlla Pujol d'Albesa el 7 d'abril de 1938 i segurament Josep Aldabó Galicia l'1 d'abril de 1938 (dia de l'ocupació del poble per l'exèrcit franquista). 

Foren executats pel terme Josep Justribó Torres (el 15 de gener de 1939) i Isidre Moix Justribo (el 15 d'abril de 1938). Aquesta relació és, de ben segur, incomplerta. Mai podrem completar aquesta relació però cal publicitar les víctimes que coneixem.


CEMENTIRI NOU: Entrant a l'esquerra podreu trobar un nínxol on fou enterrats els almacellencs afusellats  el 20 d'abril de 1938 en la partida d'Alcort de Binèfar. L'any 2014 es va fer un acte commemoratiu posant una làpida amb els noms de les víctimes. Segons ens explica Mercè Barallat en aquell temps es feia molts traslladats de presoners d'una presó a una altra. De vegades en aquest trasllat es parava a mig camí i s'ajusticiaven els presos i eren enterrats en qualsevol racó. De fet els familiars dels presos quan s'assabentaven del trasllat dels presos resseguien la ruta empresa ja que era la única forma de saber on romanien les restes dels seus familiars si aquests no havien arribar a la pres d'origen. En el cas d'Almacelles eren traslladats a Barbastre:  A les presons de ........ D'aquesta forma no havia cap control documental sobre les víctimes ja que havien sortir del centre però oficialment no havien arribat enlloc. Tristament desconeixem dades fiables sobre aquesta pràctica dictatorial.


 L'ANTIGA PRESÓ:

En el recinte de l'ajuntament hi ha la presó, o dipòsit municipal arranjat i dignificat. En les escales de pujada hi ha un mural al fresc del pintor de Josep Minguell. Segons Mercè Barallat el general Moscardó feia la vista grossa davant de casos de violència practicada sobre l'enemic. Recordem afusellament al cementiri vell, saques cap a la presó de Barbastre ( monestir de las Clarisas i de las Caputxinas i  als baixos de l'ajuntament). Els afusellats de la partida d'Alcort de Binèfar també van sortir d'aquesta presó per anar a Barbastre.

A la presó van morir, com a mínim, dos presos , de nom desconegut, el 25 de maig de 1938 i el 1 de desembre de 1938 (informació M. Barallat)

CAMP DE CONCENTRACIÓ:

Havia hagut un petit camp de concentració del qual tenim poques dades. Mercè Albin havia sentit parlar a la seva mare de l'extrema crueltat que s'hi practicava en aquest paratge. Recordava com per a castigar als presos se'ls lligava sacs a l'espatlla que havien d'anar caminant pel recinte.

El Camp ocuparia aproximadament el solar que actualment ocupa la quadricula que formen el carrer Sant Roc, l'avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer, carrer Major i el carrer de Sant Miquel Servet. Actualment està ocupat per la botiga de Mobles Baltasar. 

En la fotografia aèria de l'any 1945 es pot veure l'espai que ocupava el camp de futbol del Canyissar que era on es trobava el camp de concentració.


CASERNA DE LA GUÂRDIA CIVIL:

Estava situada davant de la plaça Teresa Rodrigo en una casa totalment modificada. Aquí explicaré dos casos personals per entendre el que passava en aquest sinistre indret.

El meu padrí Marcelino Radigales Marsol s'havia de presentar periòdicament a la caserna com segurament altres almacellencs que havien defensat el govern legítim de la República. He preguntat als arxius de la Guàrdia Civil i m'han notificat que no tenen cap documentació de la caserna establerta a Almacelles. Igualment el meu pare recordava que havia també un home ja gran que treballa amb ell fent de manobre. Era de tendència esquerrana. El que en aquell temps deien, era un roig.  El pare m'explicava que algun dilluns venia a treballar fet malbé pels cops que rebia a la caserna. Especialment quan havia hagut moviment de maquis per la comarca.

Algunes cases encara mantenen l'estructura original de la casa del Senyor dissenyades per l'arquitecte-urbanista Mas i Dordal

QUARTEL GENERAL DEL EJERCITO DEL NORTE: La "caserna general" estava situada a la casa del Senyor al carrer Major en l'illa de cases que ocupen actualment els núm. 22 al 34 (Alerta, tinc algun dubte sobre la seva localització exacta. Comentar-ho amb l'Oscar). Estava situat al costat de l'Hospital Militar que hem esmentat més amunt. Aquí havia tota la logística militar (administració, intendència, repartiment armamentístic, ...). Cada dia el general José Moscardó e Ituarte cada dia baixava des de casa seva cal Cubano fins al Quartel per l'actual carrer Prat de la Riba. Durant el franquisme aquest carrer fou anomenat Calle General Moscardó per recordar aquests nou mesos de trànsit del militar.

TALLER DE MUNICIÓ: En el carrer Prat de la Riba (general Moscardó durant el franquisme) havia un edifici que va servir les golfes com a taller per fer munició. A les parets es podia llegir frases de contingut ideològic.


COBERT DEL CERDÀ: Només puc esmenar que en aquest cobert es va allotjar la Legió. L'esmentat cobert de grans dimensions (75 metres de llarga per 25 metres d'amplada) amb una alçària de 17 metres. Per saber més sobre aquest tema consultar aquí.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DOCUMENT: NOVETAT SUPERBA SOBRE EL LLISTAT PRESONERS SEU VELLA

L'IMPRESSIONANT CAMÍ D'ALINS A TOR

CIRCUMVAL·LACIO AL BELDEVERE DEL PIC DE CERLER