Excursions del Joan Ramon

Com tantes altres vegades passa en aquest país el dipòsit vell de Puigverd  és un referent històric que roman oblidat i fent-se malbé. En un altre país europeu estaria perfectament referenciat. Ens seria fàcil conèixer i estimar la nostra història enlloc de la barbàrie actual que s'imposa dia a dia. Hi ha dos motius per visitar el dipòsit: fou la primera obra que es va bastir en  formigó per allà l'any 1893 que es va construir a Espanya. Va funcionar prop de cent anys fins que el poble va créixer i va caldre fer-ne un de nou més ample. L'altre motiu pel qual cal veure aquesta estructura, és perquè fou dissenyada per l'enginyer militar  Francesc Macià . Veure vídeo sobre la casa de Vallmanya de Francesc Macià, una veritable vergonya. Ara el dipòsit tampoc està gaire millor. FITXA TÈCNICA: Valoració:  Itinerari per conèixer el nostre passat més proper. Dificultat:  Baixa . Temps:  1 hora 11 minuts Distància: 3,5  km. Desnivell: 25 metres. Itinerari circular. Aproximac

Quan faig el buidatge de les víctimes de l 'hospital d'Almacelles en Oscar Lalana m'explica dades de memòria històrica del poble. Em deixa bocabadat ja que descobreixo la transcendència que va tenir Almacelles - el meu poble natal -  i on els meus pares em vas explicar tantes anècdotes que ara puc compaginar millor. CONTEXTE HISTÒRIC : Almacelles és ocupada l'1 d'abril pel franquistes per la 53 Divisió. A nivell històric s'ha parlat molt de l'avançament des de Fraga per part del  General Yagüe  amb el Ejército de Àfrica   cap a Lleida seguint la carretera Nacional-II i per la vora del riu Segre mentre coordinadament l'Ejército de Aragon avança des d'Almacelles per la Cerdera. Sobre la ciutat de Lleida els dos exèrcits faran una funció de pinza. Les forces del general Yagüe ocuparan el castell de Gardeny i combatran pel carrer de l'Alcalde Costa mentre que el general Moscardó que dirigeix l'Ejército de Aragon entra per la carretera d'Osca

Estic venint de l'excursió d els Bessons  i veig que encara tinc temps de fer una escapadeta al tossal de Margalef. Tot bé perquèl'altre dia el bon amic Jordi Cebolla em va comentar que havia una placa recordant la batalla que es produir aquí dalt. Jo no ho tenia pas present així que decideixo fer un tomb. Una mica d'història : Em pensava que la batalla havia estat durant la guerra dels Segadors. Error. Resulta que va ser durant la guerra del Francès. A grans trets els francesos que estaven assetjant la ciutat de Lleida van veure que veien a reforçar als assetjants i van decidir atacar també a les noves forces que foren derrotades en aquest indret i que van haver de fugir foragitadament. Em pensava que com altres pobles de la Plana lleidatana havia quedat despoblat amb els Segadors, i tampoc, van ser els estralls de la pesta que van fer abandonar el llogarret. Al costat oposat de la rotonda hi ha l'imponent masia de Margalef que actualment fa serveis de restauració

Les stolperteine (llambordes entrepussadores) és una iniciativa ideada per l'escultor alemany Gunter Demnig de posar una petita placa dorada de 10 x 10 cm al carrer a la façana de les cases on van viure presoners que van estar en camps de concentració nazis. Així en trobar-nos-les recordem el dolor que van patir els represaliats pel feixisme. A la demarcació ens trobem algunes plaques que he anat seguint en diferents sortides: Lleida (11 primeres) Lleida (10 més) Pels pobles de la Segarra Pels pobles de l'Urgell i Mollerussa A l'octubre de 2021 en van posar les primeres llambordes a les Garrigues, concretament a Juneda. Nosaltres, com a grup, havíem enviat una carta a l'ajuntament i sabem que el tema fou tractat en un ple municipal. Una mica ens sentim part en aquesta col·locació encara que de ben segur que va haver altres circumstàncies que ho van fer possible. A Juneda va haver 5 habitants que van passar pels camps de concentració. Comptem amb l'ajuda d'en Jos

Hi ha dies que un es sent orgullós de pertanye a una associació cultural. Avui ha estat un d'aquests dies. L' Associació Àgora Albatàrre c ha organitzat una excursió-cultural per descobrir com va arribar l'aigua potable al poble. Ho va titular: Lo de l'aigua. Ha estat meravellosament organitzat, amb molta implicació amb molta gent del poble que feien d'actors, narradors o guies. L'organització ha estat veritablement complexa però ha sortir tot rodó. Sortien diferents grups amb un guia que els anava portat per diferents emplaçaments on havia algún informant o grups teatrals que ens explicaven la història de l'arribada de l'aigua al poble. No va ser fàcil ja que va caldre diferents dipòsits que agafaven l'aigua del proper canal d'Urgell . El primer dels dipòsits tenia fugues d'aigua que no es van poder tapar i va caldre construir-ne un de nou però es va tardar 17 anys. Posteriorment es va fer un altre de més capacitat que és el que funciona a

L'any 1906 arribava l'aigua corrent a Albatàrrec mercès a una conducció que provenia d'un antic dipòsit prou interessant que avui he visitat. Per entendre la importància d'aquest dipòsit cal tenir present que la primera construcció amb formigó feta a Espanya l'any 1893 fou el dipòsit de Puigverd . Dotze anys més tard es feia el dipòsit d'Albatàrrec. Posteriorment el formigó es va generalitzar i sempre que sempre hagi estat en la nostra vida. Descripció de l'itinerari : Surto de la plaça de Sant Salvador d'Albatàrrec on hi ha la font on va arribar l'aigua corrent al poble i farem el camí en direcció inversa a la que feia l'aigua. Passo per davant de la cooperativa modernista de Cesar Martorell que ara ocupa un supermercat. 2 min: Travessem la carretera i tirem recte endavant. Aviat passem el canal de Serós . Pel costat podem veure la vella conducció. Agafem la carretera a Alfés. 7 min Abandonem la carretera agafant un trencall a l'esquerra c