VOLTA PER L'ARENY I EL SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE LA ROCA


Avui em retrobo amb l'Estivi de l'Alforja amb qui compatim la passió per la muntanya i l'aventura.
També compartim amb Joan Miró l'admiració per aquest paratge tan singular com és la Mare de Deu de la Roca que ajuda a entendre la capacitat creadora de Miró que deia que per pintar un paisatge abans cal haver-lo trepitjat. La qual cosa no vol dir que els que trepitgem el territori tinguem la seva sensibilitat. Ell per carregar-se de la força dels arbres – especialment del garrofer – sempre duia una garrofa amb un sobre a la maleta de viatge per recordar d'on venia.
Per aquells que no conegueu la Mare de Déu de la Roca dir-vos que és un paratge excepcional, està bastit sobre unes roques d'arenisca vermella esculpida pels anys i pel vent que formes uns forats capritxosos en la roca que em recorden els treballs arabescos de les mesquites.
La nostra proposta es fer un tomb a l'Areny que és el turó del Santuari.
Descripció de l'itinerari:
Sortim  de l'aparcament del santuari i abans de la pujada final prenem un senderó que surt a mà dreta cap al fons del barranc. En un primer moment no és gaire evident – veiem una banderola amb el nombre 9 que correspon a l'itinerari Miró – però després esdevé un camí carreter empedrat i clar. És l'antic camí de Mont-roig a la Mare de Déu. Als pocs metres trobem la font de Sant Jaume, seca, al peu del cingle. El camí baixa tot fent ziga-zagues ben empedrades amb roques vermellenques.
10 min. Pal informatiu. Deixem el camí principal a Mont-roig i prenem un sender que surt a l'esquerra. És el camí vell a Vilanova d'Escornalbou, actualment rebatejat amb el nom de camí dels Carlins.
Passem per la vora d'una cabana i anem contornejant la muntanya pel peu dels cingles vermellencs.
20 min. Surt per l'esquerra un carrerany que s'enfila de nou al santuari. Continuem recte.
35 min. Sortim a una planta d'oliveres on hi ha un cartell informatiu que ens indica que Vilanova està a 25 min. però nosaltres anem a l'esquerra a buscar el pas de les Escaletes. Era el camí directe que empraven els treballadors de Vilanova que pujaven al cap de l'Areny a agafar la sorra emprada per fer vidre.
Voregem el camp per la part alta tot seguint marques grogues.

40 min. El camí es redreça i per pujar amb comoditat hi ha unes escales picades a la roca. Hi ha també uns agafadors per a les mans que ens faciliten l'ascensió per grimpar per una costeruda canal. Pas que no presenta cap mena de dificultat. La vegetació és esperonosa.
45 min. Sortim de les Escaletes per una flanqueig a l'esquerra que passa a frec d'un gran bloc. Fem cap a un contrafort que ens ofereix una visió excepcional sobre el Baix Camp amb una panoràmica sobre la Mediterrània. En aquesta atalaia us podeu entretenir a cercar un curiós forat que us permetrà posar-hi el cap i treure'l en una llosa de roca. Està situat a uns 12 metres orientats cap al sud-est, o encarats al Cap de Salou.
53 min. Passem per la roca del Migdia amb unes formacions meravelloses que ens duien a una gran llastra inclinada que forma el pla de l'Areny (315 m.). Baixem pel caient de la llastra fins al fons on prenem un corriol a la dreta, és un indret un xic perdedor ja que es pot baixar per diferents indrets. En aquest paratge es treia sorra per fer vidre.
1 h 07 min. Sortim a un camí carreter per on baixaven antigament els carros amb la sorra. Anem a l'esquerra, el camí ve per la dreta de Coll Roig i Vilanova d'Escornalbou.
Pocs metres enllà hi ha un camí – cartell de fusta – que també baixa més directa per l'altre costat de l'Areny a l'ermita. Baixem pel camí carreter.
1 h 19 min. Prenem una drecera a l'esquerra amb una fita. Sortim damunt d'un cingle que davallem per la dreta i sortim a un camp. Anem uns metres a l'esquerra.
1 h 22 min. Pou i balma del Patou on han trobat restes del Epipaleolític, edat de bronze, ferro, romans,.... Baixem cap a unes taules de pic-nic i sortim a la carretera. Anem a l'esquerra.
1 h 32 min. Tornem a ser a l'aparcament del santuari.
Us recomanem que entreu a l’ermita i contempleu la Verge i el racó dels ex-vots. La imatge era de l’any 1153 i és una Mare de Déu negra com ho són també la de Montserrat, la de Núria ... S’ha trobat també un fragment de làpida votiva dedicada a la deesa Isis que també és negra. Alguna relació entre Isis i la Mare de Deu de la Roca?. Iris era la deesa de la muntanya com Montserrat i Núria?. Ho podreu veure en el proper programa de Milenium.
L’ermita fou destruït pels francesos el 13 de juny de 1811, també a la Guerra Civil fou cremada la imatge negra que passa a ser cendra. Per tant heu contemplat una reproducció de l’any 1979.
Pugeu també a l’ermita de Sant Ramon de Penyafort que fou trobat a la platja pels pescadors i la donaren al santuari de la Roca amb la condició que bastiren una ermita dalt d’un penyal destacat i fos pintat de color blans ja que es podés veure des de la mar i els servis per orientar-se.
Característiques:
Dificultat: Normal. Les Escaletes no presenten cap dificultat. A l'Areny podeu tenir algun problema per trobar el senderó.
Temps: 1 h 32 minuts. 
Distància: 4,1 km.
Desnivell: 190 metres.
Itinerari circular. 

Comentaris

  1. He vist una foto meua bastant més prim, bastant més guapa, gràcies...

    ResponElimina
  2. És el que té tenir una filla wuapa i portar-la als llocs que em portes tu. La foto és xula...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA MUNTANYA SOMNIADA, EL PIC DE RULHE

CINGLES DE VALLCEBRE: PELS GRAUS DE GRANOTERES I GRAU DEL MORO .... I ESCLARIR EL GRAU DEL POETA

DEFENSANT EL NOSTRE PATRIMONI: TOSSAL DE MORADILLA

RUTA DELS LLACS (2a part): DE L'ESTACIÓ DE CELLERS A TREMP

DOCUMENT: NOVETAT SUPERBA SOBRE EL LLISTAT PRESONERS SEU VELLA

L'ENTRADA MÉS GRAN DE CATALUNYA: LA COVA DE SANAT

RUTA DELS LLACS: DE L'ESTACIÓ DE TREMP A LA POBLA DE SEGUR

CLÀSSICA NADALENCA: 66è PESSEBRE DEL CEL: SANT MIQUEL DE MONTCLAR

CIRCULAR ERMITA DE LA COLUMNA - ELS MARTELLS - ROCA FORADADA - ERMITA DE SANT ROC - ERMITA DE SANT JOSEP

MONTSEC: DOLMENS ARRAN DE LA PISTA DE RUBIES