MONTSEC: CAMÍ VELL DE LA PARDINA

Avui he anat d'excursió amb en Ramon Pach. És com anar amb el Joan Ramon que viu a l'altre costat del mirall. És el company ideal, es coneix el país de pe a pa, i pateix per cada dia conèixer-lo millor.
Fa temps em va parlar d'un camí que anava de la masia de la Pardina fins la passarel·la de Mont-rebei. Aquesta era la fita d'avui però ens ha estat impossible aconseguir-ho perquè la presa de Canelles està plena i l'aigua tallava el pas. Però el camí es tan interessant que crec adient penjar-lo al blog.
És especialment interessant quan Endesa vol construir una presa entre l'ermita de la Pertusa i Santa Quitèria i mantenir el nivell de l'aigua. Si algun dia es construís aquest camí mai més es podria passar per aquest sender.
Descripció de l'itinerari:
Des de l'aparcament de la Pertusa prenem el sender cap al Congost de Mont-rebei.
18 min. Restes de la casa de la Pardina (583 m.) que els dos recordem quan encara estava en peu.
Deixem el camí al Congost i agafem el camí a la font. Cartell a l'entrada que vam pintar fa anys en Pau Salla i jo.
Deixem sota la font i anem recte planejant. El camí ha estat netejat (hi ha cintes als arbres). Anem planejant i travessant antics camps conreats.
38 min. Barranc. El camí fins aquí era molt evident. Però, erròniament, hem tirat avall. Hi ha restes d'un carrerany però queda tot una mica penjat.
48 min. Arribem a l'alçada de l'embassament de Canelles que està molt ple. Anem paral·lels a l'aigua.
53 min. Un cingle arriba fins al nivell de l'aigua i ens impedeix anar més enllà. Quan hi ha poca aigua es pot passar. Caldrà esperar.
1 h 02 min. Arribem al barranc. Observem que hi ha una cinta per damunt del camí. El sender resulta que puja per dalt.
Arribem al cingle i el seguim cap avall. És un pas molt agradable. Com sabem que no podem passar decidim que ja tornarem.
(Ja acabaré la descripció un altre dia però ho volia explicar per entendre la que se'ns cau damunt).
Després el Ramon i el seu gos el Tro vam estar investigant una feixa que pujava a buscar el camí de dalt però en el moment més inesperat va quedar tallada).