CIMS PER LA LLIBERTAT: PEDRAFORCA

Reflexions personals

A les presons de casa nostra hi ha polítics tancats injustament. Per Europa hi ha exiliats que no poden tornar amb garanties. Tots ho sabem, fins hi tot els espanyols més carrinclons. La Unió Europea reconeixerà les errades judicials de tot plegat. Llavors hauran de sortir els presos al carrer i retornaran a Catalunya.

No són independentista, però no m’agrada viure en un estat com l’espanyol que permet aquestes injustícies i que li agrada creure’s les seves pròpies mentides.

Per aquests motius avui he decidit participar a la iniciativa Camí per la llibertat. Cada cim representava un polític. Crec que el Pedraforca representava a la Meritxell Borràs. Aviat la llista per inscriure’s va quedar plena. Crec que al Pedraforca podien apuntar-se 500 excursionistes.

Avui a Gósol érem un munt de muntanyencs que volien ascendir al cim per mostrar el nostre malestar. He observat que molts no eren excursionistes habituals- encara que també havia el maquinorro que puja corrent - i que es prenien

la pujada al Pedra com un repte personal i esdevenia la gran gesta. És bo que gent no habitual s’emmeravellint amb la muntanya. Com a federació ens hauríem de plantejar el perquè de tot plegat. Molts van a la muntanya però només 40.000 estan federats. Es calcula que un milió de persones van d’excursió anualment.

Així la gent no hi cabíem al cim del Pollegó Superior. La majoria no sabien que aquest és el nom de la punta més alta del Pedraforca ni que havien altres puntes rellevants. Encara que he vist gent al Pollegó Inferior o al Fals Pollegó Inferior. Quan he fet el Pollegó Superior (2 h 20 min. ) he pensat anar al Calderer. He arribat a la primera cadena i la veritat és que estava la roca humida (hi havia boira) i he decidit tirar-me endarrere.

M’he menjat l’esmorzar al peu de la cadena esperant que millores el temps. Res. Decideixo baixar i llavors em trobo dos nois que van al cim de la vora, no sabien el nom. Els hi he dit que havien de pujar per unes cadenes i la roca estava molla. Llavors he reculat i els he acompanyat. Crec que som els únics que avui hem pujar al Calderer. 700 persones al Pollegó i tres al Calderer i dos que no saben ni el nom del cim que han pujat.

A l'Enforcadura es feia l'acte principal. Parlaments que no se sentien, cantem l'Estaca i els Segadors. Cal felicitar als organitzadors , el Club d'Esquí del Berguedà, que s'han esforçat perquè tot anés correctament. Hem hagut de passar 4 controls de registre de pas de pujada i de baixada i una cinta amb el número al braç.

Ha estat una manera diferent d'anar a la muntanya, potser menys d'aventura però més solidària.