Passa al contingut principal

XXIVa DIADA DEL CAMÍ DE MUNTANYA: EL PAS DE LA SAVINA


Enguany no hem pogut enllestir tal com voldríem el sender. Hem d’entonar el “nostre” mea culpa. Resulta que no hem tingut prou temps per acabar degudament la feina. Ara, hem treballat de valent, i ha quedat el camí molt millor que no pas estava.
El problema ha vingut que vam decidir arranjar el camí tres setmanes abans i no hem tingut temps material per fer bé la feina. Ara, tal com he dit abans, el camí ha guanyat molt. Properament haurà un cartell que indicarà l’entrada al camí i la comunitat excursionista tindrà una bona opció per anar a caminar i per un lloc tan encisador com el Pas de la Savina que tots coincidim en dir que és un petit Congost de Montrebei però més salvatge.
Si no el coneixeu, no us perdeu l’ocasió de conèixer-lo. A més del cartell, hem evitat una zona molt perillosa on havia un pas estret que cada vegada anava minvant més i algun dia, algú hi cauria. Hem fet un baixador dret, però més segur. Hem de posar una corda per facilitar una mica la baixada. En el pas de la Savina hem posat un passamà per poder caminar amb seguretat. Encara que l’acció definitiva serà posar unes làmines damunt de les bigues de ferro ja que les fustes travesseres estan podrides. Ja fa anys que passo posant els peus als ferros i no trepitjant les fustes.
La nostra actuació s’havia de dividir en tres espais:
1.- El camí que va per la part inferior, a tocar del riu.
2. – L’enllaç del camí inferior amb el superior.
I 3.- La tornada pel camí de dalt (coll de la Roca Foradada).
Bé, en el primer tram hem netejat molt la vegetació, però hi ha trams molt obacs i la vegetació és frondosa. En el segon, hem fet una actuació parcial, crec que ara serà menys perdedor doncs en aquest tram no havia camí i el que es va fer fa anys (la colla del Pep Godoy) va ser posar una sèrie de fites per fer un bon pas. Hem posat més fites, netejat el brancatge i posat alguna cinta en els arbres. Pitjor estava. En el tercer tram no hem pogut fer res encara que no estava tan malament. Demà en Caseret agafarà uns quants expedicionaris i arranjarà el sender.
Personalment m’agrada més el dissabte que és el dia de treballar de valent doncs l’endemà és el dia de la “puesta de blanco” que és el diumenge. Avui ha hagut molt bon ambient: En Josep Sierra i Antoni Satorra han posat el pal on posarem el
cartell – en Santi Seró està malallt i no ha pogut acabar l’obra - i han netejat el primer tram del camí, n’Antonio Trilla i la Joana Llop han fet anar la desbrossadora i han netejat el tram de la pujada del pas de la Savina, demà continuarà treballant, en Ramon Pach ha posat el cable del pas, i demà, la corda de la baixada. En Josep Maria Llena - en Caseret -, en Joan Nadal, en Ferran Pera, Modesto i jo hem tret herbes especialment del tram de l’enllaç. M’ha fet molta gràcia que aquests darrers membres érem els mateixos que l’any passat vam treballar en el camí Planer i ens hem autoanomenat la Brigada Team. No sé si el camí ha quedar millor – que si –
ara ens ho hem passat molt bé.
He de reconéixer que hi ha haver un problema amb el restaurant que quedavem per esmorzar doncs en el paper posava una cosa i en l'aparcament de les vuit vam quedar que anàvem a un altre i això va generar algun petit despite. Per la part que em toca demano perdó ... encara que el problema és la gent que vol passar-se de llestos i no venir a l'hora convocada.

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…