Passa al contingut principal

A LA PENYA TELERA NO PUGEN LES VAQUES

L'altre dia estant a Panticosa, vaig estar observant la Penya Telera i em vaig adonar que era un dels cims més destacats del Pirineu i que encara no hi havia pujat.
Així que vaig començar a cercar informació al voltant d'aquesta muntanya. La visió que em ve més present és quan davallo del port de Monrepós i veig aquella llarga serralada amb el Bisaurin, Collarada, Tendenyera i en mig, prou destacat, hi ha la penya Telera.
El desig de pujar una muntanya és el primer pas per ascendir-la.
Vaig dir alguns companys/es de la colla perquè m'acompanyessin. 
L'ascensió no m'ha defraudat gens. És una pujada excepcional i molt variada.
Característiques tècniques:
Ascensió imprescindible per qualsevol excursionista.
Dificultat: Mitja encara que hi ha passos un xic compromesos:  Pujada de la canal, flanqueig i superació del mur. Però la dificultat exacta no passa de II.
Distància: 15,6  km
Desnivell: + 1350 metres
Temps: 6 hores 22 minuts.
Descripció de l'itinerari:
Ens situem al poble de Piedrafita de Jaca (en la carretera que va a Panticosa i Formigal) i ens arribem per carretera asfaltada fins al Parque Faunístico de los Pirineos (Lacuniacha - 1389 m.) on aparquem.
En l'extrem de la instal·lació hi ha una tanca que impedeix el pas. Anem per la pista.
14 min. Agafem un trencall a la dreta cap a l'ibon de Telera (cartell). Es tracta d'una drecera. Aviat sortim de nou a la pista.
20 min. Nou trencall a la dreta. (cartell).
33 min. Deixem a la dreta el refugi de Telera. Gir del camí cap a l'esquerra.
46 min. Ibon de Telera (1600 m.). Es tracta d'un paratge meravellós dominat per la cinglera de la Penya Telera i la Penya Blanca, separada per una marcada collada. A la tornada trobarem aquest indret ple de turisme amb un gran nombre de bascos.
Davant tenim una sèrie de murs que ens barra el pas a la collada. Hi ha un sender que va pujant, primer dibuixant ziga-zagues i acaba ascendint decididament per la imponent canal de Covachirizas. Només puc recomanar pujar amb lentitud doncs la pujada és ferma. Per la meitat hi ha un petit pas que exigeix emprar les mans però la principal dificultat és el fort pendent i el pedruscall movedís.
1 h 50 min. Assolim la carena, sortint per la dreta, coll de Covachirizas  (2242 m.). Anem a la dreta, tot carenejant. Visió espectacular de l'indret.
2 h 04 min Arribem a l'extrem dret de l'ampla collada i observem que el camí flanqueja la muntanya per la seva base i per un sender estret, la caiguda és impressionant però es passa prou bé.
2 h 28 min Passem un pas estret on cal posar-hi cura.
2 h 54 min Cal girar a l'esquerra i ascendim per un mur amb passos de grimpada poc exigent. Cal seguir acuradament les fites.
3 h 21 min. Sortim a una fondalada entre la Penya Telera i la Penya Parda. Anem pujant per la dreta. Sender marcat per fites.
3 h 52 min Assolim el cim de la Penya Telera (2762 m.). El dia és calitxos i no podem fruir de l'esplèndida panoràmica però veiem la Pala de Ip, Escarra, Anayet,  Collarada, Penya Blanca, Oroel, Tendenyera, Foratata, Vignemal, Infiernos, Tebarray, Gran Facha, Balaituous, Palas, Midi d'Oseau. Estrictament parlant, per pujar vaig estar 3 h 08 min.
La baixada la fem en el mateix sentit i vam estar 2 h 35 min.
Adjunto un track encara que no va ser el que vaig fer jo:


Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…