Passa al contingut principal

LLUM I LLIBERTAT: AGULLA AJAGUDA

Segurament haureu vist fotos espectaculars de l'encesa de 131 farells als cimals d'algunes de les més representatives agulles montserratines. Jo aquí, com sempre, vull parlar-vos de la meva modesta experiència pujant el llum a l'agulla Ajaguda.
Comencem per dir que no coneixia ni on estava situada aquesta agulla però un dia em vaig anar a escalar-la amb companyia del Josep Lluís Ruiz. Veure enllaç Escalda agulla Ajaguda.
La colla de Lleida vam quedar a l'hotel del Bruc doncs havia companys que venien de Barna. L'aparcament de can Jorba està molt amagat per la gent que no ha anat mai i vam decidir anar-hi en processó.
Allí ens vam organitzar ràpid - jo pensava que no tindríem temps de muntar-lo i vaig posar pressa - potser massa i vam seguir el camí al coll de l'Ajaguda una mica espitats i encara feia força calor.
Un cop al peu de l'agulla van pujar primers els escaladors. En Carles Gené es va quedar a muntar el farell (fanal) que era un xic complicadet i amb moltes peces per repartir entre els companys/es.
La resta d'escaladors vam decidir que pujaríem a tothom al cim de l'agulla. No havia massa lloc però ens feia il·lusió ser-hi tots. Era una escalada senzilla que puntualment tenia passos de III grau. El principal problema eren les pedres doncs la roca no és gaire de fiar.
Després d'estar una bona estona al cim vam organitzar la baixada que va ser una mica més lenta però va anar perfecta.Penseu que la majoria dels companys/es no estaven massa acostumats a trescar per la verticalitat.
Vam encendre el farell i vam veure que estàvem envoltats de cims il·luminats com el nostre. Va ser un moment especialment emotiu. La boira va cobrir les agulles més altes i va deslluir per una estona l'espectacle. Nosaltres havíem baixat amb llum tota la colla fins al peu de via i vam poder baixar caminant però ara amb el suport dels frontals.
Volíem anar a celebrar-ho al poble de Bruc però semblava que tothom havia tingut la mateixa pensada. Els carrers bullien d'escaladors. Els bars estaven a petar. Finalment vam anar un altre cop a l'hotel del Bruc.
Vam riure i dir moltes tonteries. Havia bon ambient. S'anava fent tard i la majoria de la colla havia d'anar al matí a treballar. Ens vam quedar el Sergi Gàmiz i jo a dormir a l'aparcament de can Jorba. A mitja nit em vaig despertar i es podien comptar 50 agulles il·luminades...
De bon matí ens desvetlla el despertador i amunt. A recuperar el farell que encara estava fent llum.
L'agafem i, avall que falta gent. Quan arribem a l'aparcament ens trobem que estan preparant l'espai per filmar un anunci. Potser hi ha 100 persones movent-se amunt i avall. Hi ha una furgoneta que fa funció de catering. Amb una mica de morro vaig agafar un suc de fruita... En Sergi va preguntar... i problemes... em mira una de l'organització i li dic.. jo ja ho sabia però no us vindrà d'un suc. Em puc agafar un bikini calent?

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…