TREBALLAR A JOVA: CAMÍ DE CASTARNE AL FARO. A MENA DE PETIT CONFESSIÓ PERSONAL


Poder a alguns els sorprendrà l'expressió treballar a jova. Segurament és una expressió rural que en els àmbits metropolitans ja ha desaparegut.  Abans quan no es pagaven tants impostos a l'estat els ajuntaments es servien de la jova per arreglar obres de servei públic: camins, carrers, fonts, molins comunals.... Els habitants del poble dedicaven un jornal (dia) del seu treball a arranjar la seva localitat. Avui he fet el meu dia "a jova" (de fet han estat dos dies) a treballar de franc per condicionar el camí de Castarné al Faro.

Ha estat una feina que en algun moment ha estat dura, però ara que estic escrivint el meu blog personal he de reconèixer que hem sento profundament content de servir a la comunitat. No sempre ha de ser el meu plaer personal egoista sinó que ha d'haver dies de servei. Ha estat un dia molt agradable, però molt, perquè estic envoltat de companys i companyes que pensen com jo i avui s'han esforçat per fer la feina ben feta i arranjar un camí que estava perdut i que actualment ha estat recuperat a la xarxa de camins. Segurament properament serà senyalitzat amb cartells. DE TOT COR, GRÀCIES PEL VOSTRE ESFORÇ QUE HA FET EL MIRACLE DE RECUPERAR UN CAMÍ.

El Faro, no és un indret qualsevol, en Carles Feixa i Joan-Ramon Piquer ens ho han explicat després de dinar. El Faro era l'indret on una comunitat local pirinenca celebrava un ritual d'estiu, encegar una foguera, però tenia més significació que la de baixar les faies... arrossegava molt més: ritual de traspàs, senyalització del solstici d'estiu amb la significació de començar el treball del camp més dur, els diferents fars no estaven aïllats uns amb els altres sinó que s'intercomunicaven perquè els diferents pobles tenien uns rituals comuns i en part era aquest diàleg dels faros que actualment s'ha perdut. No sé si he sabut recollir degudament les paraules de dos homes de muntanya ben savis. Després en Piquer ens ha parlat del castell dels Azcon. Mai m'han agradat els embolics familiars de l'edat medieval però el meu tocayo és molt didàctic i ens ha fet fruir de valent.

El camí ha quedat bestialment recuperat. Sembla mentira com petites formigues treballen cadascúna pel seu costat i finalment aconsegueixen fer un gran formiguer. Anàvem tallant branques i finalment hem recuperat tot un camí. El recorregut a grans trets està descrit en aquesta entrada al blog (aquí) encara que el camí original no passava per l'ermita de Buràs com vaig fer en aquella primera descripció.


La part més excepcional ha estat el cap de setmana ha estat el dinar que ens han preparat la gent de Castarné. Espatarrant... no sols pel menjar, que també, sinó per la dedicació que hi han posat. Han aconseguit que ens trobéssim molt bé. Han aconseguit crear un ambient meravellós - ja el vaig sentir també l'any passat al camí del Castell de Pegà.

Hem estat 40 treballadors/es pel camí (incloent dos bebes que ens donen futur), 50 comensals menjant..

Dissabte a la tarda ens hem decidit anar a traure l'herbassar que colgava l'ermita de la mare de deu de Buràs. Ha estat una feinada increïble que ha valgut la pena fer... li hem fet un rentat de cara, mirant de ser el màxim de respectuosos amb les quatre parets que queden en peu. Desitgem que aviat s'inicien les tasques de consolidació de les parets i no haguem de lamentar perdre el nostre preuat patrimoni.


Abans i després

Track del camí de pujada al Faro:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DOCUMENT: NOVETAT SUPERBA SOBRE EL LLISTAT PRESONERS SEU VELLA

L'IMPRESSIONANT CAMÍ D'ALINS A TOR

CIRCUMVAL·LACIO AL BELDEVERE DEL PIC DE CERLER