ON ÈS LA LLEGENDÀRIA COVA DE LES GRALLES O DELS CARLINS?

Hi ha llocs que em captiven des del primer moment com en el cas de la cova de les Gralles o del Carlins. Té una dramàtica història que no s'hauria de perdre en el calaix de la Memòria Històrica. A més afegim que hi ha un gran dubte en saber on està exactament l'esmentada balma. Comencem dient que l'Institut Cartogràfic de Catalunya el situa erróneamente en el vessant sud. També en força descripcions històriques parla que la balma estigues a l'esquerra (sud) mentre que nosaltres parlem amb gent de Cèrvia de la Garrigues i ens diuen que la cova està a la dreta així que ens exigeix fer un parell de sortides d'exploració de camp que ens dona oportunitat de fixar on estava la cova. Val a matissar que en Josep Estradé i Prenafeta en la IV Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues (2004), recolza la nostra opinió mentre que en el llibre Passejant-nos pel riu Set de Miquel Martí Pastó adjunta una foto del mateix Estradé que afirma que és una altra balma que hi ha més avall, per la qual cosa no podem tancar totalment el tema.

1874. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
Detall de l'exèrcit carlí de Catalunya, amb son comandant general, Rafael Tristany, a cavall (a l'esquerra i amb llarga barba), presidint la cerimònia de presa de la Ciutadella urgellenca.

Una mica d'història:

Ens situem en la Tercera Carlinada en el terç del segle XIX. Hi ha nombroses partides de carlins que actuem com a guerrillers que estan molestant constantment al poder legítim establert. Un xic estan per tot arreu - hi ha diferents pobles que tenen una balma dels Carlins.

El dia 22 de setembre de 1874 els carlins van ocupar la vila de Cervià i van acampar a les afores. Era una partida d'un centenar de guerrillers de la quadrilla de Masgoret. Em remeto al llibre L'aiguat de Santa Tecla de Josep Iglésies (1971) però en Masgoret, intervingué molt activament en la Segona Carlinada o la Guerra dels Matiners mentre que no he trobat la seva participació en la tercera (¿?). 

En Cels Gomís, en l'article Un passeig per les Garrigues" (1882) publicat en el Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes any V (42-43), afirma que era una partida d'En Baró. De totes formes resulta que a conseqüència dels aiguats de Santa Teclar (nit del 23 de setembre de 1874) l'aigua va entrar a l'esmentada balma de les Gralles i van morir ofegats els vint-i-set soldats que es van aixoplugar i tres cavalls que duien amb ells. Els seus cossos foren trobats en el pas del riu Set pel poble de Sunyer. En Josep Iglésies i en Cels Gomís en les seves obres no esmenten que es salves cap dels aixoplugats però la tradició popular esmenta que el guia que els havia dut fins a la balma de les Gralles, en sentir el bram de l'aigua i el moviment de les xiscles, va marxar perquè coneixia el terreny i va fugir pel marge de la cova mentre que l'aigua entrava per la part central de la cova. Fins hi tot la vox populi parla d'en Macot, fill de Cerviá de les Garrigues qui es va salvar de l'escomesa de l'aigua. En Miquel Martí Pastó en el seu llibre Passejant-nos pel riu Set ens dona més detalls sobre aquesta fugida miraculosa d'en Macot (recordeu que ell situa la cova de les Gralles més avall): "Va sentir el soroll que sols fa la sobtada crescuda del riu al xafar la canya-cisca i els demès canyars, el trencament de les canyes fa una espetegadissa que només es dóna en aquest cas i de vegades al calar-se foc. L'home no s'hi pensà gaire en voler estar-se segur i atalaià sortint per l'única porta la qual fa un passadís cap al ribàs alt al costat de la cova; la nit era molt fosca, el coneixia el terreny i va donar la veu d'alarma "nois" però l'avís coincidí amb el gemec d'esglai d'aquells somnolents al veure's atrapats coberts d'aigua i com la mort se'ls engolia". No hi ha una cita per saber d'on trau aquesta brillant descripció que sembla més literària que històrica.

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI:

Sortim del poble de Cerviá de les Garrigues per l'oest per una carretera asfaltada que davalla al riu Set. Anem per la pista cap a Albagés.

3 km La carretera creua el riu Set per un pont. Nosaltres aparquem, sense creuat el pont. uns metre més enllà. Sobre nostre tenim l'ermita de la Mare de Deu de les Besses i les restes d'un antic poblat, avui no el visitarem perquè anem per feina. Recomanem baixar, però, al molí de les Besses que queda arran del riu. La seva part més encarada a l'aigua està malmesa però la part que ha sobreviscut a l'embat de l'aigua forma un bell arc ojival on hauria les moles del molí. Damunt, es pot observar la captació de l'aigua, arran del camí que baixa al molí. Antigament i malmès pel camí havia hagut una bassa que alimentava el cacau i baixava amb força sobre la turbina que mouria la mola. Llàstima que en queda ben poca cosa. Davant tenim un pont que ens permet creuar el riu Set. A l'esquerra, mig amagada hi ha la font de les Besses amb una placa amb un poema. Retornem a la pista principal. Davant tenim la balma de les Besses de petites dimensions, uns 8 metres de fondària. Està situada a 30 metres de la pista. L'entrada roman tancada per murs de pedra.

23 min Moli Nou, on podem veure les marques de les rubinades. N'hi ha dues. La inferior coincidiria amb les aiguats de Santa Tecla (una creu) i la superior dels aiguats del 22 d'octubre de 2019.

35 min Esplanada. Estem en els Plans de l'Hostal. Antigament havia hagut, segons sembla un hostal que acollia els traginers en l'antic camí a Lleida. No en queda rastre. A l'esquerra hi ha la partida dels Hospitalets. La toponímia es perd en la fondària dels temps. Alerta. A l'esquerra, a l'altra riba del riu hi ha la cova de la Plana de l'Hostal. Hi anirem a la tornada.

42 min Per l'esquerra s'incorpora el barranc de la Vall Seca. Més enllà del barranc hi ha el túnel que incorpora l'aigua del canal del Segarra Garrigues.

Opció núm. 1

Opció núm. 1

50 min A la dreta del nostre camí hi ha una petita balma. Es tracta de la que nosaltres consideravem la cova de les Gralles o dels Carlins, o si més no, opció núm. 1. De dimensions ben modesta. Per arribar-hi hem de deixar la pista i anar una vintena de metres de mal fer. Un mur de pedres tanca l'interior de la balma. La paret no arriba fins al sostre, té uns dos metres d'alçària. actualment  el mur està obert - esbotzat - pel mig, però l'entrada estava a l'esquerra. Una filada de pedres ben escairada ens indica aquesta entrada original. Té una amplada de 29 metres i una fondària de 7 metres. Des de la balma vaig intentar sortir per l'esquerra - mirant a l'exterior - i vaig poder sortir amb relativa comoditat encara que al final vaig haver de fer una petita grimpada on podria haver hagut unes escales per sortir amb comoditat. 

Opció núm. 1

Quan es va fer el pantà d'Albages es va fer una sèrie de recerques a les balmes de l'entorn que anava a anegar l'embassament. Aquest material està en una fitxes arqueològiques en el Patrimoni de la Generalitat. Aquestes fitxes no aporten cap informació adient. Sols que classifica les cavitats númericament amb la cova de les Gralles del núm 1 al núm. 7. La topogràfia de la cova és de les webs espeleoindex.o espeleoworld. En parlen de la cova de les Gralles núm. 5. Coordenades UTM: 31T  x=316144  y=4590330

La principal força que té l'argumentació de l'opció núm. 1 és que aquesta és la cova on va succeir el drama dels carlins arrossegats per l'aigua és que els habitants de Cèrvia de les Garrigues parlen d'aquesta balma. Fou en Cisco de cal Quimet qui va recollir diferents opinions del poble i ens informà en aquest sentit. La balma està considerablement alta en relació a la llera del riu.

1 h 05 min Abandono la pista i m'encaro vers un contrafort rocós que tinc davant a l'altra riba. Des de la casa del Gimeno, on vaig estar en una altra exploració sembla que davant tenia una altra balma de grans dimensions. La veritat és que des d'aquest altre costat de la riba no sembla tan  important. Actualment està mig colgada ja per l'aigua i descartaria aquesta opció. Si algun dia assequen l'embassament caldria fer una petita exploració, però ara ja és impossible. Poso les coordenades. És l'opció núm. 2, però només té la força que es troba a la riba esquerra com expliquen els primers excursionistes que ens parlaven de la cova. Coordenades UTM: 31T x=31479 y=4590279

Opció núm. 2

Reculo sobre les meves passes i en Feliu Izard em fa veure que hi ha un morro que correspondria a la foto que en va publicar en Miquel Martí Pastó en el seu llibre Passejant-nos pel riu Set. Miro de baixar però la feixa que m'hi portaria venint de ponent queda tallada per esbarzers que m'impedeixen passar, queda pendent d'exploració. Sembla ser que la riuada ma malmetre el mur que tancava la balma. Val a dir també que tampoc sembla que correspongui a una balma sinó a un petit extraplom. Per la publicació en el llibre la considerem l'opció núm. 3. Coordenades UTM: 31T  x=315595  y=4590303. Estic 16 min mirant d'arribar-m'hi. Temps total 1 hora 21 min.

Opció núm. 3

Surto a la pista i vaig fins a les envistes 1 h 42 min de la cova dels plans de l'Hostal..La pista forma un talús ben dret. Miro de cercar el millor baixador. Coordenades UTM: 31T  x=316977  y=4589982

1 h 27 min Arribo al riu Set que em dificulta la progressió. Albiro unes roques que hi ha davant mateix de la cova i puc travessar. Alerta, que si el riu baixa amb força aigua caldrà pensar en remullar-se els peus.

Opció núm. 4

Un cop en l'altra riba m'encaro vers les escales de la balma. Les escales són de formigó i em fa pensar que no són d'aquella època. Arribo a l'entrada de la cavitat (1 h 32 min). A la dreta hi ha un mur de pedra amb una porta d'entrada que ha estat esberlada. A l'esquerra hi ha restes de malla de filferro que tancava l'entrada però ha estat malmesa. Dins hi ha un dipòsit. Sembla que està prou net. Coordenades UTM: 31T  x=316919  y=4589861.  Amb en Francesc Rubinat, del blog espeleoindex tinc ocasió de consultar-li sobre el tema de la ubicació de la cova dels Carlins i m'envia un correu on entre altres informacions em diu: "Sempre he pensat que la cova on es van ofegar els Carlins va estar la cova dels Plans de l'Hostal, ....aquesta queda molt prop del llit del riu, i té unes escales per entrar-hi, mentre que la cova núm. 3 de les Gralles queda a quasi 15 metres sobre el riu" per la qual cosa constitueix l'opció núm. 4. 

Opció núm. 4

Casualment en la primera exploració que vam fer per la zona veníem del marge esquerra del riu. Estàvem buscant la cova que es localitzava al mapa de l'ICC (Institut Català de Cartografia) que seria el mapa oficial de Catalunya, vam trobar a un pagès que estava collint olives. (nom) i ens va dir que anàvem mal encarats per anar a la Cova i que posiblemente no podríem entrar per l'aigua del pantà d'Albagés i els esbarzers. Ens explica que havia unes escales per accedir. Coincideix plenament amb la cova dels Plans de l'Hostal.

SORPRESA DE DARRERA HORA:

Quan estic acabant aquesta entrada al meu blog en Fernando Lazaro, de l'Arxiu Comarcal de les Garrigues m'envia una bomba. Sap que estic buscant la cova de les Gralles. He donat moltes veus i sap que l'estic cercant. 

M'ha enviat un mapa del Terme municipal de Cervià de l'any 1920 fet pel topògraf Fernando Presas on situa la cova de las Grajas que coincideix plenament amb la cova dels Plans de l'Hostal, per la qual cosa conclueixo que la que fins ara coneixiem com cova dels Plans de l'Hostal correspon a la cova de les Gralles o dels Carlins.

Per cert, la balma que en visitat en el punt horari 50 min que hem anomenat cova de les Gralles núm. 5 en aquest mapa es identificada com a cova del Pobre.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc