Excursions del Joan Ramon

Ferrata de la roca de la Creu encara que tothom la coneix com a la  Ferrata de Ribes de Freser . No m'ha agradat gaire això de fer ferrates però de vegades has de cedir un xic. Val a dir que m'esperava una via curta i insulsa però és molt lògica pujant a unes roques de granofir . Això vol dir que aquestes agulles havien estat xemeneies volcàniques...la roca té un tot granític molt agradable al tacte i més ferma del que pensaria en un primer moment. Aquí podeu trobar les meves ferrates. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Esteticament una proposta molt interessant. DIFICULTAT : Graduada com una K2. Hi ha força ferro de protecció. El pas més compromès és un petit desplomat d'un parell de metres. TEMPS : 2 hores. LONGITUD : 2,67 km tota la volta. DESNIVELL : 220 metres fins al castell. Com arribar-hi? Busquem l' església de Ribes de Freser en el centre del poble. Anem pel darrera de l'església on lo

El dia està núvol i ahir va ploure molt. Decidim amb la Carme de Fals no anar a escalar sinó cercar un camí excepcional que ella coneix prou bé i que em deixa bocabadat. Com pot ser que no conegués jo aquests camins. Si que el Ripollès ens cau lluny des de casa però és una excursió BESTIAL. Hi ha trams amb cadenes, cables, escales... però en algun tram i falta algun metre de cadena de suport. Doncs, a posar-hi ferro per fer el camí més accessible. Penso portar una sortida col·lectiva amb els meus companys de Centre per aquests bells indrets. Com arribar-hi? Agafem el carretera que puja a Queralbs (GIV-5217). en el km 5,7 agafem un trencall a la dreta cap a la Farga . Aviat agafem un trencall a l'esquerra per arribar a la Central de Daió de Baix, on aparquem. Una mica abans han habilitat un aparcament nou. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES :  Valoració : Excursió superba per descobrir racons meravellosos del país. Dificultat : Mitja. Hi ha trams amb cadenes i cables.  Desnivell : 1860 met

Ahir vam celebrar la VIa Trobada senderista Transfonterera. Aquest any en la portella de Mentet ens havien de trobar els senderistes de la Catalunya Nord (França) i els de la Catalunya. Un any toca al Pirineu Oriental i l'altra al Central. Ens hem reunit una seixantena de caminadors encara que del vessant nord han vingut poca gent però ha estat una festa prou entranyable. A destacar el dinar a Setcases on hem rigut molt, poder massa, i els de Lleida hem donat una mica la nota. Descripció de l'itinerar i: Sortíem de l'aparcament inferior de l'estació de Vallter (1998 m) i remuntem fins a la part alta de l'estació on agafem el sender que remunta cap al vessant francés. Com la pujada a la Portella de Mentet, es curt, decidim tirar cap a la Portella de Morens (a la que no acabem d'arribar) i tirem vers el Puig de la Coma Ermad (2495 m.) per estirar una mica les cames i fer un cim, modest, però cim. Amb una dialatada panoràmica vers el Gra de Fajol, el Bastimen

Més que pels voltants pel castell hauria de dir que he estat tot el cap de setmana enclaustrat al castell de Montesquiu doncs estic fent el curs de Tècnic de senders de la FEEC i ens tocava la trobada presencial de tot el cap de setmana. Són d'aquelles coses que cal fer ... El dissabte vam fer un itinerari prou bonic que anava del Castell a la Farga de Bebie i l'ermita de Sant Moi. Hem anat per GR 151 i hem tornat pel SL 130. Havíem d'anar mirant les defectes que tenia el marcatge i apuntar-ho amb el GPS, fotografies i llibreta. No m'ha desagradat. A la tarda hem comentat entre tots/es els defectes que hem trobat. Finalment hem hagut de prendre la determinació de si, nosaltres com a tècnics l'homologaríem. A la nit he anat a sopar amb el Marià de Ripoll i m'ha comentat que el SL 130 no està homologat encara i per això hem trobat tantes coses malament. A més el GR 151 ha patit algun acte de sabotatge i hi ha un tram amb les marques borrades. Ens han dit els

Avui hem fet la trobada transfronterera que fem cada anys amb els senderistes francesos, encara que enguany els francesos - molt informals - no s'han presentat a la frontera. Però si que una seixantena de senderistes catalans ens hem trobat al coll de Malrem per on passa el GR.83 transfronterer i ens hem passat una bona estona. Característiques : Valoració: Excursió curta, del tipus social. On hem parlat més que fer anar les cames. Desnivell:  600 metres Distància : 7,3 km. Temps total :  3 hores 15 minuts.  Descripció de l'itinerari (segons temps de l'organització): Sortim del bell llogarret de Beget (586 m.). Segurament guanyaria el premi al poble més bonic del nostre Pirineu doncs totes les seves cases han estat arranjades amb pedra i mantenint l'estil de muntanya. La seva església sota l'advocació de Sant Cristòfol i el seu altiu campanar - que em recorda els de la vall de Boi - reforcen aquesta modesta opinió meva del poble més bonic del Pi

L'altre dia vaig veure que em faltava aquesta muntanya amb tan de nom. Representa que a la gent de Lleida ens cau força lluny però té l'atractiu de ser un dels 100 cims (i sense voler pujo també a les Borregues que és un altre 100 cims). No us enfadeu la gent del Ripollès però aquestes muntanyes del Pirineu Oriental són muntanyes de vaques. Muntanyes arrodonides que pots assolir per qualsevol punt sense gaire dificultat. A més a més són muntanyes molt humanitzades. Però... són paratges que s'han de conèixer i patejar. Característiques : Valoració: Excursió molt interessant que permet arrodonir l'ascenció al Balandrau. Dificultat : Baixa. Orientació molt evident en un dia clar però no sempre per sender. Desnivell:  1000 metres Distància : 14,7 km. Temps total :  5 hores 32 minuts.  Descripció de l'itinerari : De l'aparcament (1960 m.) agafem un camí carreter prou evident. 15 min. Arribo al coll del Moro (2095 m.).Deixo darrera el Castell

M'havien dit que el pic de la Costabona era el cim més oriental del Pirineu de 2000 metres, com l'Orhy ho és en l'extrem occidental. Doncs avui he pujat i m'he adonat que el Canigó i el pic de Tretzevents ho estan més cap a l'est. No estan en la línia principal del Pirineu però es un contrafort prou rellevant. Que em tornin els diners!!! Si mirem acuradament, segurament serà el pic de la Gallinassa (2461 m.) el cim de 2000 metres més a llevant. Caldrà un dia anar-hi. Però aquesta reflexió no hauria de desmerèixer la travessa que hem fet avui amb el Ramon Pach i el Paulino Grau, dos dels meus grans amics que encara m'acompanyen a la muntanya. Quin plaer. El problema ha estat que els núvols ens amenaçaven i finalment ens han colgat. Ha estat un dia fred, només la calor de l'amistat ha pogut superar aquest dia rúfol.  Per dalt havia tolls glaçats. Descripció de l'itinerari : A la carretera que puja de Setcases (ara ja no té set cases, ara en té un munt

Dins del marc de la 1ra Jornada Nacional Senderista ens hem instal·lat a l'hotel de Núria. Recordo quan vaig estar una altra vegada fent un bivac, feia el GR-11. Crec que vaig estar millor fent el bivac que dormint entre llençols, però tancat. Per dalt hi ha neu i boira. Pujarem pel sender transfronterer GR-73  fins al coll de Finestrelles. Era el pas més important per anar a França. Un cop en la carena fronterera la intenció era pujar al pic de Finestrelles i baixar pel GR-74 però en el coll de Finestrelles. En Marià té l'encert de canviar el pic de Finestrelles pel del Segre que està descobert de núvols. Característiques : Valoració: Itinerari prou interessant per les muntanyes de Núria que tenen aquesta combinació de muntanya propera i d'alta muntanya. Dificultat : Moderada. Bona part del recorregut per sender. La baixada del coll d'Er es fa sense camí però no presenta dificultat rellevant. Desnivel l: 950 m. Distància : 11,2 km. - Temps :  3 hores 25 m