PER LES MUNTANYES DEL JUANJO
Tristament porto la pena de molts companys/es morts en la muntanya. He acabat per fer-me una mena de ritual per poder portar el dol amb dignitat. En essència ve a ser, tan senzill, com fer una excursió i pensar amb els amics perduts i anar-me'n acomiadant en l'entorn que tantes vegades hem compartit. Em vaig fent a la idea que no els tornaré a veure i que sols viure dels seus records. Encara que sempre acabo pensant que he tingut molta sort d'haver d'haver-nos creuat els nostre camins.. Home, no era qüestió d'anar al Daulaghiri, així que avui he anat a les muntanyes de Vilaller que de ben segur el Juanjo coneixia i pujava i baixava quan s'entrenava per les seves quimeres himalaienques. Feia uns dies que m'havia aparegut la idea de pujar a les muntanyes de la carena entre la vall de Boi i la Ribagorça. Aquest matí quan pujava amb el cotxe m'he adonat, era el desig de passar el dol. Val a dir que m'ha sorprès la bellesa de l'excursió amb unes pa