Excursions del Joan Ramon

  "La vida té da sorpresas, sorpresas té la vida" cantava l'orquestra Plateria. Això m'ha passat aquest matí. Anava a pujar pel camí del Cable , abans al poble de Tuixent havia hagut una serradora i per aquest camí baixava un cable per on baixaven els troncs. Era un camí que estava molt perdut, vaig amb la intenció de posar-hi alguna fita i traure alguna herbota, però, arribo hi està perfectament recuperat. Començo a indagar i resulta que en Xavi Cadena, mentre estava confinat al poble es va dedicar a desbrossar-lo. Moltes gràcies per la feina ben feta... Un cop dalt agafo la pista del Fiter i baixo pel camí de la Ventajola . Un recorregut molt interessant que aquí us voldria descriure per ajudar-lo a seguir. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES:   Valoració: Itinerari senzill i que permet fer una ruta fàcil per descobrir la muntanya del Fiter propera al poble de Tuixent. Dificultat: Baixa Desnivell: 350 metres. Temps: 1 hores 58 minuts.  Distància: 5,9 km Itinerari circular.

  No han obert encara les pistes d' esquí de Tuixent La Vansa  així que decideixo anar a fer raquetes (encara que tampoc hi ha prou neu i agafo les raquetes a la motxilla i vaig caminant que puc anar més ràpid). Avui decideixo anar un xic al vessant nord-oest de Port del Comte (altres entrades a Port del Comte amb raquetes: la Tossa Pelada des de Tuixent ,  Puig de les Morreres , el Pedró dels 4 batlles des de l'Estivella ,). CARACTERÍSTIQUES: Valoració : Itinerari poc exigent per descobrir el vessant nord de la muntanya de l'Arp - Port del Comte. El camí de sota de tornada cal anar amb cura seguint les marques blaves i grogues. Dificultat : Baixa Desnivell : 240 metres. Temps : 3 hores 10 minuts. Encara que pot dependre de les condicions de la neu. Distància : 9 km Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Surto de l' estació d'esquí de Tuixent La Vansa anant a la dreta. Passo per darrera del refugi de l'Arp . 12 min Abandono la pista i agafo un sen

  El pla A era pujar al grau de Carrasclet al Montsant però va fer un dia molt fred i amb vent  em fa desistir i  passar a un bon pla B. Casualment m'havia caigut a les mans un article que parlava d'un hospital de guerra a la vora de la Bisbal de Falset  que havia estat dignificat. Crec que és una bona proposta. De fet està tan amagat que ni el vent sembla que hi bufi. Com arribar-hi? Un cop estem a la Bisbal de Falset agafem la carretera a la Palma d'Ebre (T-702). Als dos quilòmetres, en un revolt molt marcat trobem un cartell indicador i un espai per aparcar. Curiosament el color és el que fan anar els del Memorial Democràtic però no hi ha cap designació, sols el de l'ajuntament de la Bisbal. Crec que ho han pagat ells ... no sé la feina que ha fet aquí el Memorial, una llàstima. Baixem per una pista de terra uns 400 metres i ja trobem la balma de Santa Llúcia . Hi ha un petit altaret i una imatge penjada del sostre de la santa martiritzada arrancant-li els ulls, per

  La serra del Montsant és una meravella geològica del sistema litoral. De tant en tant m'encanta perdre'm pels seus rodals. No en canso mai d'anar-hi. Ha tingut molta sort que els anys 60 del segle passat el Club Reus Deportiu es va dedicar a senyalitzar els principals itineraris per la muntanya. Recordo un article de la revista Muntanya on sortien una vintena de graus per ascendir als seus cimals. Aquesta feina va permetre que fou una muntanya molt visitada, estimada i que ha acabat esdevenint un Parc Natural protegit de les agressions medio-ambientals. No com el nostre estimat Montsec. El grau de Barrots és segurament el més popular i no presenta massa dificultats tècniques. El de Carabassal o de Carbassal potser és menys fressat. No patiu gaire per l'orientació ja que trobareu cartells i indicacions per tot arreu. No seran cartells tan bonics com els troquelats del Club Reus Deportiu però ... CARACTERÍSTIQUES : Valoració : Itinerari superb per descobrir els graus

  Ahir quan vaig planejar aquesta ruta pensava que era una mica forçada i que segurament no tindria gaire interès. Error. Resulta que ha estat una caminada bestial amb força punts d'interès. Inclòs he trobat el que podria ser la base d'una torre de guaita desconeguda. Ha estat tot un plaer. Fa anys, quan en Feliu Izard feia la seva llista dels tres mils del Pirineu, en Jordi Farré i jo vam traure publicada al butlletí del Centre Excursionista de Lleida una llista que vam titular com Els 300 del Segrià per fer-lo enfadar una mica. Resulta que ahir vaig decidir pujar alguns cimadals del terme de Llardecans però m'he trobat d'altres sorpreses que han fet un itinerari redó. CARACTERÍSTIQUES : Valoració: Ideal per descobrir racons del Segrià de secà. Dificultat: Baixa. Desnivell: 21 0 metres. Temps: 3 hores 20 minuts. Distància: 14,8 km Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : En el km 108,9 de la carretera C-12 de la carretera de Flix a Lleida hi ha un trencall

 Estic al refugi de la Cortiuda . El més assemblat al paradís. Ahir vam anar a escalar a Sant Honorat però avui s'aixeca el dia amb boira i fred. Hauré de fer un pla B. Vaig a fer la volta a la roca del Corb. Una gran clàssica que fa anys que no faig. CARACTERÍSTIQUES : Valoració . Itinerari encisador però molt curt. Preferible enllaçar amb l'excursió pels cingles de sant Honorat. Dificultat : Baixa. Desnivell : 570 metres. Temps : 1 hores 53 minuts. Distància : 5,5 km Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Aparco el cotxe al trencall cap a la masia de Torrent (3,5 km des de Peramola). Agafo la pista que hi duu a la casa però aviat vaig seguint les marques blaves i grogues. Passo per darrera de la casa per un sender en mig de la roureda. 15 min Sortim a un camí carreter que seguim a la dreta. Pujo per un codolar encarant-me cap a un pal que aguaito des de sota. 18 min El pal indicador senyala l'itinerari de la roca del Corb. Anem a la dreta. Tornaré per l'

  Aquest Nadal ens han confinat comarcalment - ara que tenia tot el terme municipal tot trepitjat - i cal cercar noves fites dins de la comarca del Segrià. Sempre m'ha agradat pujar als modestos tossals del Segrià però clar amb aquesta boira costa posar-los com a fita. Ahir estava despistat fins que vaig trobar un patrimoni industrial que tenim oblidat: Les mines del Baix Segre. Així que ahir, vinga a buscar informació. Veig que hauré de fer força tros amb cotxe però és un bon escenari per aprendre. Em plantejo també pujar al tossal de Mangraners, una mica perquè m'agrada coronar cims encara que l'encant de pujar a una muntanya és fruir de la seva panoràmica però avui amb boira... Avui he jugat a orientar-me amb el GPS pel mantell blanc dels núvols. Quina diferència!!! alguna vegada m'havia perdut entre la boira i es passa una mala estona. En aquest post hi ha com a tres itineraris diferents: - Una volta circular amb vehicle. - Una exploració de la mina de la Canosa .