Excursions del Joan Ramon

Desconeixia que hagués una ermita a Raimat però aquesta recuperació m'ha servit per descobrir racons desconeguts en indrets tan trescats com Raimat. Està sota l'advocació de la mare de Déu de Montserrat. Resulta curiós aquesta devoció que hi ha al Segrià vers la mare de Déu de les muntanyes montserratines. A la carretera de Lleida a Osca hi ha un edifici ben gran (per cert construït per mon pare), a Castelldans una senzilla ermita, a Montoliu/Albatarrec hi ha una modesta construcció i ara a Raimat.... la veritat és que en estar enlairada i envoltada de pins m'ha agradat caminar-hi. Segurament hi tornaré. Descripció de l'itinerari: Aparco a la vora de l'entrada al castell de Raimat. No veig cap indicació però una tanca impedeix accedir-hi. A la vora hi ha les instal·lacions esportives. Sobre el castell val a dir que fou residència del dictador Francisco Franco durant l' Ofensiva Final sobre Catalunya (del 9 de gener al 27 de febrer). Més informació sobre l'

Les stolperteine (llambordes entrepussadores) és una iniciativa ideada per l'escultor alemany Gunter Demnig de posar una petita placa dorada de 10 x 10 cm al carrer a la façana de les cases on van viure presoners que van estar en camps de concentració nazis. Així en trobar-nos-les recordem el dolor que van patir els represaliats pel feixisme. A la demarcació ens trobem algunes plaques que he anat seguint en diferents sortides: Lleida (11 primeres) Lleida (10 més) Pels pobles de la Segarra Pels pobles de l'Urgell i Mollerussa A l'octubre de 2021 en van posar les primeres llambordes a les Garrigues, concretament a Juneda. Nosaltres, com a grup, havíem enviat una carta a l'ajuntament i sabem que el tema fou tractat en un ple municipal. Una mica ens sentim part en aquesta col·locació encara que de ben segur que va haver altres circumstàncies que ho van fer possible. A Juneda va haver 5 habitants que van passar pels camps de concentració. Comptem amb l'ajuda d'en Jos

Teníem altres plans inicials però al final hem trobat un bon pla B per conèixer el nostre país i anar treballant la meva recuperació. Hem decidit pujar al Pilar d'Almenara , el veritable far de l'Urgell que s'albira des de mig món. Avui el dia era calitjós i no permetia estaciar-nos en la contemplació de l'extens panorama.  Però el principal plaer ha estat poder fer la caminada amb la meva família. Un autèntic plaer. Aparquem en el km 7,2 de la carretera LV-3231 entre Tornabous a Agramunt trobem el coll del Pilar. Hi ha un aparcament a la dreta d'on surt un senderó perfectament senyalitzat. Amb alguna pujada però ja veieu com els nets tiren fort amunt. 400 m. Ens situem a la base del Pilar d'Almenara (457 m.) una torre de guaita estratègica. unes escales metàl·liques circumval·la l'entrada que es troba a mitja alçada. Aquí hi ha una escala metàl·lica vertical que ens permet pujar fins al cap del Pilar.  Al costat del Pilar hi ha un vèrtex geodèsic i no ga

Platgeta Tornem a Raimat a seguir el treball de recuperació. Avui farem un itinerari circular voltant el pantà Gros. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI: Aparquem el cotxe en el segon entrant que trobem en la carretera a Raimat a mà esquerra. A la dreta hi ha un trencall que va a una torre. Els nostre camí fa pujada en mig d'una agradable pineda, poc després anem planejant. 0,8 km Cruïlla de camins. Agafem el camí que surt recte davallant. Travessem un canal. Curiós salt d'aigua . Deixem a la dreta el camí que va paral·lel al canal. Anem recte. 1,3 km Bifurcació. Anem a la dreta. Estem contornejant el pantà Gros. 1,6 km A la dreta deixem la Platgeta . Cruïlla de camins. Anem a la dreta. 2 km Nova cruïlla de camins. Si agafem el camí que baixa anirem a la cruïlla del salt del canal. Davant tenim les instal·lacions de cava de Raimat. Anem per la dreta, tot pujant. 3 km Cruïlla de camins. Enllacem amb el camí d'anada. Anem a la dreta. 3,8 km Punt d'inici de la caminada. Track de

Veig que al costat de Lleida han creat un espai - Raimat Natura   - que té per finalitat descobrir-nos un dels paisatges més curiosos de la Plana lleidatana, els vinyals i les basses de rec. Encara que la idea era bastir un indret ideal on muntar un restaurant paradisíac dalt d'un turó amb una panoràmica excepcional. Es un paratge arranjar amb passeres de fusta, cartells direccionals i no hi ha cap problema d'orientació. Es pot llogar bicicletes elèctriques, caminades de marxa nòrdica, vols en globus...  Més informació aquí . El centre d'informació - només funciona els caps de setmana - però sempre podeu anar pel vostre compte. Nosaltres vam tenir sort perquè aquell dia feien una estada d'una quaranta comensals i tenien la tanca d'entrada oberta i vam poder fer els primers metres amb cotxe. Croquis, perdoneu la poca ressolució. COM ARRIBAR ?  En l'entrada del poble de Raimat ja trobem cartells que ens porten a l'espai Raimat Natura. Hem de travessar el poble

 ( Després de dos mesos llargs sense activitat excursionista avui decideixo fer uns primers passos amb molt de compte i fer una sortida d'investigació cercant vestigis de la Guerra Civil) TOMBA  DE L'AVIADOR REPUBLICÀ BENJAMIN ALCAÑIZ : El primer objectiu ha estat anar al cementiri d'Anglesola. En l'extrem oposat del quadrat d'entrada, a la dreta trobem la tomba de l'aviador Benjamin Alcañiz "Després la comitiva es va desplaçar fins al cementiri de la població on es va retre homenatge a Benjamí Alcanyís Fernández; sergent bombarder de la segona esquadrilla de «Natachas» al qual el dia 24 de maig va veure’s abatut per un antiaeri en el cel de Balaguer. Francisco Palma, pilot de l’aparell, va aconseguir aterrar-lo a Anglesola amb greus cremades a la cara." "Alcañíz va ser enterrat en un nínxol cedit per una família de la localitat i sepultat per una làpida que es troba en perfecte estat de conservació, mostrant exquisidament llaurada l’estrella de c

Quan comença lOfensiva Final franquista sobre Catalunya cauen en poder del feixisme nombrosos presoners. Aquests són conduïts vers la ciutat de Lleida on cal bastir un camps de concentració per acollir la població presonera. Per veure el vídeo de la caiguda de Castelldans i els presos republicans que es van capturar, clicar damunt la imatge. Així es va habilitar els camps de concentració de: La Seu Vella, el seminari vell, el seminari (edifici del Rectorat actual) i la fàbrica Vilalta. A més de la presó de Lleida. Per internet he trobat que la fàbrica de conserva Vilalta estava al carrer Alcalde Costa. Era propietat de Ricardo Vilalta.  Cercant per la cartografia aèria de 1945, i especialment de 1956, veig un solar que coincidiria amb l'emplaçament del camp de concentració. També trobo per Facebook qui em confirma la troballa. Així, la fàbrica Ricardo Vilalta (per més informació de la fàbrica i d'altres indústries de conserva de la ciutat clicar aquí ). Estaria situada en la cr