Excursions del Joan Ramon

Al Cap del Verd he pujat una trentena de vegades però l’altre dia em van dir els companys de Xerpes de Tuixent . No he pogut resistir l’afany de descubrir un itinerari que em permet pujar diferent a l’espectacular cimal de la serra del Verd . FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : La forma més senzillament d'ascendir al Cap del Verd (100 cims) i amb una panoràmica excepcional per la carena i en el cim. DIFICULTAT : Baixa. Cal tenir cura per pujar al coll de Mola. TEMPS : 2 hores 32 minuts LONGITUD : 9,1 km DESNIVELL : 500 metres Descripció de l’itinerari : Aparquem al coll de Mola (1818 m.) que uneix Gósol amb Tuixent . Abans la comunicació entre aquestes dues localitats passava per aquí dalt mentre que actualment passa pel coll de Josa , més baix, però més llarg en quilòmetres. Es puja per una pista aceptable a uns 9 km des de Tuixent i uns 8 des de Gósol . La seva carena constitueix la partió entre les comarques de l’ Al

 Vull pujar a la roca del Gegant Dormit en la Serrat del Codó que davalla del Mirador homònim al Coll de Jou a la roca Foradada del  Santuari del Lord . Quan estic al Gegant Dormit trobo un corriol que davalla decididament per l’espatlla del gegant. És un recorregut meravellós i sorprenent. L'endemà trobo un pastor i no em puc estar de preguntar-li com es diu aquest grau. El coneix prou bé i l'anomena la Decera . Anomenaré el grau de la Drecera i canal de la Drecera. Quan arribo a la carretera al santuari del Lord decideixo retornar seguint el camí ral a Solsona (GR-7). Un plaer de recorregut. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Proposta diferent que permet explorar la roca del Gegant dormit però especialment el grau de la Drecera. DIFICULTAT : Baixa, encara que cal parar compte amb la baixada de la canal de la Drecera TEMPS : 2 hores 10 minuts LONGITUD : 6 km DESNIVELL : 390 metres ITINERARI CIRCULAR De

  ( Opinió personal que us podeu saltar… M’agafo al dret a la llibertat d’expressió i expresar la meva personal opinió, sense afany d’ofendre, però no puc entendre els excursionistes que dediquen el seu temps lliure a completar una llista de cims. Semblen els nens de l’escola que frueixen fent els deures de cap de semana. Entenc el muntanyisme més creatiu i menys unidireccional. La roca Bartal seria un molt bon model de la meva modesta forma de comprendre la muntanya, encara que tothom pot baixar les escales com vulgui). Croquis: Recordeu pujar per la dreta  i no per l'altre vessant. Em perdo mirant mapes i de sobte veig una cota modesta anomenada roca Bartal a l’est de la cinglera de la roca de Canalda . Sobre la pantalla de l'ordinador m’agrada… miro per internet… cap información. Ara m’agrada més. Començo a pensar com pujar-hi. M’hi poso. Pujo per una gran boscúria salvatge quan estic sobre el terreny m'adono que és millor baixar per l’altre costat. Toma!!! És un passei

L'altre dia l'Enric i jo vam fer un match. Els dos volíem anar a la cova d'Ormini, així que aviat vam trobar un dia per anar. La veritat és una cova fàcil i de visita obligada. És molt fàcil anar-hi - de fet es podria pujar amb cotxe  - amb cura - fins a 300 metres de la cova però vam preferir anar caminant i al tornar vam decidir anar a fer el puig dels Espies , un afegitó prou interessant, encara que ara amb trams sense sender i aventura. La cova d'Ormini és una cavitat amb formacions molt interessants amb espectaculars columnes, encara que hi ha alguna estalagmita tallada per algun brètol. La cova es va habilitada per ser visitada turísticament i es va instal·lat tres trams d'escales - alerta algun replà està fet malbé - i trams amb maromes que ajuden a no patinar entre el fang. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : La cova d'Ormini és molt interessant. Visita obligada per a tots els excursionistes. Vam ampliar la caminada amb la pujada al

Hi ha una espècie excursionista ben singular - en perill d'extinció -: els cercadors de camins que busquen camins desinteressadament per tot el país. La pesa més preuada que busquen és el camí de Terradets a Àger . Tots els cercadors ens havíem perdut pels costers per sota de la torre d'Escumó . Sortia a la guia del Montsec del gran mestre excursionista Manel Cortés , però en la intimitat em va confesar que aquest camí s'havia perdut. Tots el buscàvem, ens perdíem i no el trobàvem. L'altre dia coincideix amb l'Enric Sabaté amb qui comentem la desesperació per no localitzar aquest camí... decidim unir esforços per tornar a provar-ho. Ell va fer una foto des de l'altra riba i es veia després d'incendiar-se la zona fa un parell d'anys. També contactem amb un altre cercador preuat, Gustavo d'Àger que em passa un trac. Finalment,  HEM LOCALITZAT EL CAMÍ. Estem parlant d'un dels camins més important de la vall d'Àger que s'havia anant perden

Nosaltres encara no havíem arribat Un any més un altre pessebre de muntanya . Enguany el Quim - el meu net- m'ha preguntat: - Quants pessebres has anat? La veritat és que no sé comptar-los. Segurament dec estar prop de la quarantena d'edicions. Enguany, com en els darrers, he tingut l'ocasió d'anar-hi amb els meus nets Quim i Nil, és un encant especial.  En aquesta edició l'ermita triada ha estat l'ermita de la Mare de Déu del Montsant. Com ermita no m'agrada però he de reconèixer que el paratge és bestial.  Aquí vaig pujar amb en Pau Salla i en Manel Cortés que ens han ja deixat però m'agrada recordar. El Quim -que puja com un jabato - em diu que ha trobat l'excursió curta. Està acostumat a caminar per la muntanya. El recorregut és molt evident. Sortim del llogarret d'Albarca i ens anem enfilant cap al Montsant per un sender.  4 min arribem a una cruïlla . A l'esquerra va el camí a l'ermita de Sant Joan del Codolar on vam posar el pesse

  Els companys del CEL (GELL) van posar una placa en record als amics espeleòlegs que ens han deixat: Antonio Satorra, Soci de Juneda (Josep Maria Molgo) i Jaume Garcia . Per problemes d'agenda no vaig poder assistir. Avui vull anar-hi i fer el récord merescut per les bones hores passades junts.  Van posar una placa a l'interior de l'avenc de la Grallera Gran del Corralot (la sala més gran de Catalunya que fa un camp de futbol 105x50metres). Van posar una placa a la dolina petita del Corralot. .. però les coses no van ser com jo havia previst. Ja us explicaré en el seu moment. Per fer la pujada més amena decideixo pujar pel Feixant de les Àligues , per la carena vaig anar als Corralots i baixar per la canal d'Osca un tomb montsequenc molt complert pels amants del Montsec. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Recorregut excepcional pels amants del Montsec més íntim. DIFICULTAT : Mitja, ja que hi ha algun tram sense sender. Dificultat de loca