Excursions del Joan Ramon

Diumenge, 27 de setembre de 2026 Quan vaig descobrir els indrets on s'havien amagat els joves de Tuixent em vaig interessar profundament pel tema. Els emboscats es van negar a anar a la guerra. Una guerra que estava tristament acabant-se. He anat localitzant diferents indrets on s'havien camuflats els pròfugs. M'encanta molt capficar-me plenament en aquests espais on sembla que encara es respirar el pànic dels seus estadants. Els romans en deien Genius loqui ferits , que podríem traduir com esperits ferits d'un lloc (i que consti que no crec amb energies ni coses similars). No estic aquí per avaluar els motius que els hi van portar a dur aquesta perillosa acció ja que si eren descobert pels carabiners eren ajusticiats molts cops in situ. Només hi ha, que jo sàpiga. un amagatall d'emboscats que ha estat senyalitzat i obert al turisme de memòria pel Memorial democràtic encara que localitzar l'indret esdevé una petita aventura d'orientació. Com no vull que pati...

Diumenge, 27 de setembre de 2026 La  roca del castell  (o de Sant Miquel - com diu la gent - o Roca dels Corbs , com surt al mapa de l'ICGC) sorprèn. Destaca sobre l'entorn de la plana solsonina. L'atzar fa que em trobi un track i decideixo, com no, anar-hi. L'excursió s'ha fet curta. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI: A la carretera de Solsona a Cambrils (LV-4011), passada la rectoria de Montpol , 600 metres més enllà hi ha una pista a mà esquerra on aparco. Com a referència, hi passa una línia elèctrica amb una torre. Agafo un antic camí carreter que surt a l'esquerra, paral·lel a la carretera, ascendint. 8 min: Trencall a la dreta. A l'esquerra surto a la carretera. Als 10 metres prenc un corriol a l'esquerra. 11 min: Surto a una pista i continuo a la dreta. 13 min: Agafo una drecera a la dreta. 16 min: Surto a la pista. Vaig a la dreta. Pot semblar molt complicat de seguir el trajecte, però és bastant evident. Balma de la dreta 18 min: Deixo la pista i...

23 i 24 de setembre de 2026 Des que vaig tenir la caiguda a l’Esperó Sud (Sant Llorenç de Montgai) ha estat la primera vegada que l’endemà no he vist les estrelles en baixar i, especialment, l’endemà no m’he trobat mig invàlid. Em sento senzillament content i veig que puc aspirar a nous projectes. Excuseu-me aquesta introducció tan personal, però tenia desig de compartir-ho. Anem a la feina. El pic de Bataillence és una modesta muntanya fronterera que s’aixeca damunt del túnel de Bielsa . Fins dalt s’hi puja per sender. Nosaltres vam idear l’opció de pujar pel port de Bataillence i, després de coronar el cim, no tornar pel mateix camí, sinó que vam voler anar a la Forqueta o Port de Bielsa . Primera sorpresa: vam trobar un sender fressat i, a més, amb paratges veritablement impressionants, terrassetes d’herba que et donen poca seguretat i una bona caiguda, encara que no arriba a ser compromès. No és recomanable, però, per a excursionistes amb vertigen. Un cop a la Forqueta o Port de...

Diumenge, 20 de setembre de 2026 Des de Vielha hi ha una muntanya que s’imposa damunt nostre. No és una muntanya feréstega; imposa, però no fa por. La temptació és molt forta. Enguany, dins dels actes de l’ Acampada Social del Centre Excursionista de Lleida , s’ha organitzat la pujada al Montcorbison . Som una corrua de 44 caminadors. En Jordi Jové ha organitzat molt bé la sortida. Em demana si puc fer d’escombra. No em puc negar. Em sento feliç de poder col·laborar i ajudar. Descripció de la sortida Ocupem l’aparcament de la Bassa d’Oles (abans dèiem d’Oules ). El camí està ben senyalitzat amb pals indicadors. No hi ha dubtes en la pujada. Quan hi vaig pujar, farà 35 anys, no hi havia cap senyalització, ni havia sender. Hi ha trams ben drets i algunes terrasses que permeten recuperar la respiració. Als dos mil metres sortim a la carena cimal. Ens sorprèn l’espectacular visió sobre el que abans anomenàvem les Muntanyes Maleïdes . Tuc de Montcorbison (2.172 m). Una lletgíssima torre ...

Dissabte, 19 de setembre de 2026 Cada any, en començar el curs, el Centre Excursionista de Lleida organitza l'anomenada ACAMPADA SOCIAL , on ens trobem les diferents seccions del centre. Enguany, l'indret escollit ha estat la Vall d'Aran (càmping Prado Verde). L'acte més important és el sopar de germanor del dissabte. Vam moure 80 socis; crec que és el rècord. Com que l'Acampada era a la Vall d'Aran, vaig proposar fer una activitat per descobrir alguns dels indrets on van passar les accions dels maquis en l'anomenada Reconquista Española , el que s'ha popularitzat com l' Ocupació dels maquis de la Vall d'Aran . Vam ser 40 companyes i companys els que vam assistir a la descoberta. Malgrat el sabotatge que vaig patir per part d'uns «companys» que van organitzar una activitat paral·lela fora del programa oficial. Ahí lo dejo. 1.- Ens vam concentrar a la boca sud del túnel de Vielha , on vaig explicar les activitats que es van produir per tot ...

  18 anys organitzant la Caminada de Festa Major: sense adonar-nos-en, ens hem fet majors d’edat.  Gràcies a tots els assistents pel vostre caliu incondicional!!! Hem estat en total 33 excursionistes, segons m’ha comptat el meu secretari, el meu nét, que m’ha acompanyat tota la caminada al meu costat fins a l’arribada, on ha fet un esprint per deixar-me enrere. Avui ens han sorprès els xankatreking , que han fet el recorregut amb xanques. Sembla impossible: es dediquen a pujar a les muntanyes amb xancres... Té molt de mèrit! Descripció de l’itinerari Sortim de la plaça del Cadí fins a la plaça Major, on aprofito per indicar el Pla de les Forques , on de ben segur que van ajusticiar algú - encara que no tenim cap referència escrita - i el van tenir allí exposat per atemorir presumptes delinqüents en una societat sense drets humans. Plaça Major Baixem pel carrer del Camí a la Seu d’Urgell . Creuem el pont de la Ballesta  sobre el riu de Mola i pugem pel camí homònim fins ...