D'ALBATARREC AL PARC DEL RIU

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Continuant amb el meu entrenament cardiac avui he anat al Parc del Riu. És una excursió curta que ens porta al parc del Riu, ideal per passar una bona estona amb la colla. A mi m'agrada contemplar el Segre tot veient ànecs de coll verd, bernats pescaires, esplugabous, polles d'aigua ...

DESCRRIPCIÓ DE L'ITINERARI:
En el centre del poble hi ha una mena de placeta (148 m.). A l'esquerra venint de Lleida hi ha el trencall cap a Alfès (L-700) però nosaltres ens endinsem vers el poble, a mà dreta.
2 min. Arribem a la plaça de Sant Salvador, situada en el cor de la localitat, on trobem una font construïda l'any 1906. Forma un conjunt prou agradable.
Sortim del poble pel primer carrer que trobem a la dreta.
4 min. Travessem la sèquia de Torres- El GR núm. 3 el creuem perpendicular. Tirem avall.

8 min. Arribem al Parc del Riu. Tornarem per la dreta després de fer-hi un tomb. Tirem recte.
12 min. Ens situem davant del riu Segre (128 m.). Fàcilment veurem xapotejant ocells aquàtics. Recomanable dur prismàtics. Caminem per la dreta per una banqueta, un xic elevada, que ens separa del riu. En arribar a l'extrem prenem un camí carreter que travessa el parc.

25 min. Ens situem a l'entrada del parc per on hem baixat.
Emprenem el camí de tornada per on hem vingut.
34 min. Arribem al punt d'inici de l'excursió.

Característiques:
Dificultat: Molt baixa.
Temnps: 34 min.
Distància: 2373 metres.
Desnivell: Inapreciable.
En el Wikiloc podreu trobar el track per si us interessa (clicar sobre el mapa):

albatarrec segria

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

JERKOUT11 d’abril del 2012, a les 23:33
ho pots dir que no et denunciarem, vas nar a caçar patus per dinar, no pasa res, tots ho hem fet alguna vegà.
ResponElimina
Respostes
Joan Ramon12 d’abril del 2012, a les 9:25
Veig que m'has descobert. Estava amb el principito Froilan ensenyant-lo a caçar. No ho diguis a ningú!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Carrega'n més...

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PEL PAS EQUIPAT DE LLUELLES DEL LLOP (VALL DE MEIÀ)

L'altre dia em trobo amb l'amic Ramon Serra de Bellpuig que em comenta que uns amics seus acaben d'obrir un sender que puja de Santa Maria de Meià als dòlmens de la Lluella del Llop en una carena intermèdia del Montsec de Meià . Això és una provocació. No puc evitar d'estar-me d'anar a explorar-ho. Quedem amb els companys i cap allí. Es tracta de dos trams de corda d'uns 6 i 8 metres que pugen per un coster pendent. No són obligades, ni difícils, però si que ajuden a ascendir. El track que em passen, un cop arriben als dòlmens baixen per l'oest (esquerra), però com els companys no han anat a l 'ermita del Puig decideixo anar-hi i baixar a Vilanova del Meià. Al poble ens trobem amb en Joan Maria i li preguntem si hi ha un camí que enllaci Vilanova amb Santa Maria... i premi... hi és i ens acompanya, Gràcies, Joan Maria. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió que ens permet descobrir els dòlmens de la Lluella del Llop i després anar al Santuari del Pu

Veure entrada anterior Arran de la petició de col.laboració que vaig demanar per fer un llistat de presos del camp de treball de la Seu Vella per poder dignificar la memòria dels empresonats que tan de dolor van patir en aquelles històriques parets. Vaig tenir ocasió de parlar amb Marisa Bendicho del grup de Memòria Històrica d'Almenar. Vam comentar que a l'arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República havia una documentació referent al camp de concentració de la Seu Vella. Ahir aprofitant la festa major de Lleida, la Marisa hi va anar i a la nit em va passar més de 130 pàgines amb el llistat dels presos del juny de 1939. Una morterada d'informació que hauré d'anar treballant. No cal que us digui que quan vaig rebre la informació em vaig emocionar. Ara m'he de posar a introduir els noms a la meva base de dades. I traure'n les oportunes conclusions. Sempre he pensat que la recerca ha de ser pública i els familiars hi han de poder accedir a tota la informac

En començar l'estiu vaig fer la travessa Hospital de Benasc - Portilló de Benasc - Hospice de France i retorn Hospice de France - Chemin de l'impertrice - Port de la Glere - Hospital de Benasc . Segunt aquesta idea - que em va encantar - dissenyo una nova travessa del Pla de la Besurta (Renclusa) al Refugi de l'Artiga de Lin amb l'anada per port dels Aranesos i retornar l'endemà pel coll de Toro . Una circular excepcional que m'ha deixat un bon gust de boca. Segurament, el fet d'anar amb els companys/es fan que la travessa sigui una volta molt gratificant. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Travessa superba que ens permet enllaçar la vall de l'Esera amb la vall aranesa. DIFICULTAT : Mitjà, principalment pels desnivells. TEMPS : 1r dia 5 h 16 min + 2n dia 3 h 42 min = 8 h 58 min LONGITUD : 1r dia 13,4 km + 2n dia 9,1 km = 22,5 km DESNIVELL : 1r dia + 650 m – 1050 m + 2n dia + 840 m - 410 m: Total: + 1490 m - 1460 m Descripció de l'Itinerari : Aparquem pr

En l'entrada anterior he descrit l'excursió de la Besurta (Vall de Benasc) a l'Artiga de Lin pel coll dels Aranesos . Hem dormit al refugi de l'Artiga amb un tracte exquisit encara que reconec que el disseny exterior no m'acaba d'agradar gaire i avui tornem a la vall de Benasc però pel coll de Toro . FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Travessa superba que ens permet enllaçar la vall d'Aran amb la capçalera de la vall de l'Esera. DIFICULTAT : Mitjà, principalment pels desnivells. TEMPS : 1r dia 5 h 16 min + 2n dia 3 h 42 min = 8 h 58 min LONGITUD : 1r dia 13,4 km + 2n dia 9,1 km = 22,5 km DESNIVELL : 1r dia + 650 m – 1050 m + 2n dia + 840 m - 410 m: Total: + 1490 m - 1460 m Descripció de l'itinerar i: Des de l'entrada del refugi ja albirem al sud el coll de Toro . Es veu altiu, desafiant... doncs no us defraudarà gens. Sortim pel prat en direcció a la base del mur. Aviat trobem el sender que travessa la praderia (3 min). Ens encarem a la paret, en el

Vaig llegir en un blog que era el camí més impressionant del Pirineu. Ho trobo una mica exagerat però la veritat és que és un camí SUPERB que ens ajudarà a comprendre que Tor és el racó més perdut del nostre Pirineu. Serà la millor manera de comprendre els esdeveniments que allí hi van passar. Feia molts anys que hi volia anar però la logística era una mica complicada. Vaig aprofitar que el grup de whasapp Lletraferits hi pujava havent llegit el llibre Tor, tretze cases i tres mort i volen conèixer l'escenari. Va ser un jorn rodó amb uns organitzadors que es preocupen perquè tot vagi bé. No pertanyeria mai a un club com aquest on poden acceptar gent com jo. Vaig i enlloc de fer una descoberta del poble i contorns em dedico a recórrer l'impressionant camí d'Alins a Tor. Mireu que ja em van suspendre en l'avaluació que van fer... Característiques tècniques : Valoració : Imprescindible per a tot excursionista que estimi el país. Dificultat : Moderada. Hi ha algun tram

Possiblement sigui l'excursió que ha esdevingut més clàssica per descobrir les belleses del Montsec d'Estal l. Des del meu punt de vista, no en dic d'Aragó, perquè es troba en la unitat geogràfica de la Franja de Ponent i té una tradició històrica catalana que molts cops oblidem els mateixos catalans, abandonant als que són germans de llengua). Prefereixo anomenar-lo Montsec d'Estall, o Montsec de Montgai , nom dels pobles més propers en el vessant sud i nord respectivamente. . Del mas del Xiquet (a tocar del mas del Quintillà ) anirem al poble abandonat i pràcticament ensulsiat d'Estall i ens enfilarem pel Pas de Sant Antoni que ens permetrà superar la imponent cinglera i assolir el Cap del Montse c, cim més enlairat del Montsec d'Estall . Retornem per una pista llarga que travessael vessant nord fins arribar a la collada de Brañal on localitzem el modest dolmen de Cunyols, fins tornar al mas de Xiquet. Accés: A Vilacamp , en el km 78,9 de la carreter

Far de Nariga Comença l’aventura. Decidim anar en dirección contrària de la praia de Minyons a Malpica . Això comporta una dificultat afegida ja que el marcatge està fet en direcció contrària a la nostra però com portem els tracks oficials no hem tingut cap dificultat per seguir el recorregut encara que el marcatge no és evident ni abundant. Sols pinten en pedres i alguna arbre però hi ha indrets amb força dubtes. Caldria marcar amb alguna estaca, però amb el GPS ja us dic que camp problema. Alerta a praia de Minyons no hi ha cobertura. Trobareu cartells quan encara hi ha telefonia amb el nombre dels telèfons. Hem aprofitat que ha parat de ploure per començar a caminar (fang i tolls a dojo). Hem fet el trajecte al revés per dos motius: Així arribàvem a un poble, Malpica , i era més fácil contactar amb els taxistes i ens podíem esperar en un bar i l’altra perquè començàvem amb el que jo em pensava que era un tram asfaltat –que finalment no ho era – i el Joaquim m’ha portat i m’he es

He voltat per molts racons del Pedraforca però sempre m'emporto alguna sorpresa en poder enllaçar itineraris que només estan a la meva ment quan em perdo per un mapa.De fer volia fer una sortida senzilla però la bellesa de l'indret em va captivar i finalment vaig canviar de plans. He sortit del poble de Sorribes per pujar al Prat de Reo on he pujat al roc Roig. D'allí he vist que podia pujar amb facilitat al Fals Pollegó Inferior per una canal amb fites. Quan he estat al cim he vist una munió d'excursionistes que pujaven al Pollegó Superior. Jo per aquest veral tot sol, i a l'altre costat tanta gent. Potser els humans som animals gregaris i ens agrada anar on va els altres. A mi em passa al raves. He baixat per la canal de Gósol. El mateix lloc per on havia baixat per la neu gelada feia 40 anys. Vaig acabar amb una fractura al crani que casi em dóna el passe a l'altre món. Avui he baixat caminant i recordant els crits i la desesperació de l'accidentat desc

La previsió del temps: pluja m'obliga a canviar de plans i com a pla B decideixo visitar les instal·lacions del Campament Militar d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit republicà . Francament em quedo sorprès pel treball fet pel Memorial Democràtic que aquí aplaudeixo malgrat la deixadesa de veure com tants altres vestigis estiguin malmetant-se, però aquí xapo. Croquis del recorregut Entrada del Campament Ubicació : En la carretera que puja a Pujalt, a 500 metres de la carretera B-102 on trobem el Centre d'Interpretació. Per concertar la visita aquí encara que la visita es pot fer pel vostre compte, però no podreu veure l'interior dels edificis i les explicacions que complementen els faristols informatius que anirem trobant pel recorregut. cabana militar Letrines Refugis antiaeris al costat de la carretera Polvorí també al costat de la carretera Refugi antiaeri Ubicació de tendes Cabana Antiaeri Track que segueix el recorregut: Per consultar el meu mapa de vestig

No volia fer la foto així però amb les preses m'ha sortit així i no em desagrada Hi ha dies que tinc la sensació que tot ha sortit com hohavia somiat. No negaré que organitzar una Caminada popular sempre em posa un xic nerviós, per això ...que avui surt bé ...em fa sentir feliç i relaxat. Ja pensant en la propera. El neguit venia perquè era una Caminada plantejada d'una forma diferent. Sempre es busca un itinerari circular però enguany no tenia aquest perfil sinó que anàvem a presentar indrets de Memòria Històrica i mai saps si agradarà aquesta particularitat als caminadors. Vull pensar que si... Finestral de l'Espluga del Solà Hem visitat l' espluga del Quico o del Bessó (amb tothom qui parlo me'n dona noms diferents i prefereixo mantenir-los), el Forat del Cabanil , i l'Espluga del Solà . En aquest enllaç trobareu una descripció detallada de l'itinerari. Hem estat 36 caminadors. Després de la Caminada que vam fer per recordar al malaguanyat Toni Balaguer

Cercar en aquest blog

Excursions del Joan Ramon