22na CAMINADA VALL DE LORD: SOVOL - CINGLE DEL SANTUARI DEL LORD

Un any més la colla de Tuixent (Carles, Ramon, Luci, Josefina, Montse i jo), amb el Ramon i l'Angels i el Blai i la Dolors hem fet la Caminada popular de la Vall de Lord. 1516 participants... no m'estranya ja que està tot molt ben organitzat. Coneixia tot el recorregut menys el tram que passa pel peu de la Mola del Santuari del Lord. Molt interessant.
Com el tríptic està perfectament explicat he cregut adient copiar-lo i feina fuig...

Descripció de l'itinerari:

Situats a la Plaça del Mur de la vila de Sant Llorenç de Morunys, comen­cem a caminar carretera amunt. De seguida deixem a la nostra dreta un dels portals principals que donen accés al nucli antic d’aquesta vila. Seguim carretera amunt. Aquest curt tram els veïns l’anomenen el Vall Calent. Tombem a l’esquerra i seguim pel Passeig de Cal Sant on des­taca una petita arcada que protegeix l’entrada de la capella particular dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Poc a poc ens allunyem del nucli antic i ens endinsem al barri residencial dels Emprius clapejat de cases i xalets residencials. Aviat trobem les marques del GR-7 i GR-1 que coincideixen amb el camí ral que es dirigeix a Solsona. El camí, en alguns trams, encara conserva la seva amplada i el seu empedrat origi­nal. Creuem el Torrent de Les Salines i abandonem definitivament la zona urbanitzada i el terme de Sant Llorenç. Ens trobem ja en terme municipal de Guixers i, concretament al veïnat de Vilamantells. Després d’una curta pujada arribem a l’ermita de Sant Serni del Grau o de Vilamantells. Cons­truïda entre els segles XI i XII.

Està situada a 1.045 m. d’altitud en un petit planell a l’extrem oriental del Serrat de la Creueta. Per la banda oriental i la banda sud, l’ermita està closa per un mur de pedra. Aquest clos és un cementiri on hi ha unes quantes tombes a terra assenyalades per una creu. Antigament, adossats a la paret oriental del clos del cementiri hi ha­via uns quants nínxols. L’ermita és d’una sola nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular. El frontis és
coronat per un campanar d’espadanya, amb dues finestres cobertes amb arc de mig punt adove­llat. La porta, de doble fulla, és de fusta ferrada amb volutes senzilles. A la façana meridional hi ha una porta tapiada d’arc de mig punt adovellat. Continuem caminant pel camí asfaltat que es dirigeix cap al Santuari de Lord deixant a la dreta el GR-1 que, per la clotada de La Comarcada, es dirigeix cap a Coll de Jou i Odèn. Aviat deixem el camí enquitranat i iniciem la pujada pel grau del Roc Foradat.

Quan encara no hi havia el camí rodat actual, per anar al santuari i també a Solsona calia pujar per aquest costerut camí que salva el cingle rocós per una curiosa escletxa que fou engrandida per les seves parets laterals amb la finalitat de que les cavalleries amb els seus bastos carregats poguessin creuar aquest estret pas. També diu la tradició que en aquest indret fou trobada la imat­ge de la Mare de Déu del Grau que es venera a la post-passada ermita de Sant Serni. El camí, ara ja per la part solana, va guanyant alçada poc a poc però de forma constant per l’estrep oriental del Tossal del Codó. Diferents raconades ens van apropant a l’inici de la Rasa de Torruella on destaca, a pocs metres a sobre el camí, l’amagada Balma de Barret de Bou que fou força utilitzada com resguard del mal temps pels tra­giners que transportaven les càrregues de carbó procedents del clot de Vilamala a la meitat de las passada centúria. Passada aquesta clotada aviat abandonem definitivament les traces del camí ral de Solsona, GR-7, i arribem a l’inici de l’allargat Serrat de Sòbol.

Continuem caminant per la pista d’accés al Pla de Sòbol. A la nostra dreta ens queden les profundes, laberíntiques i salvatges clotades de Vilamala. Als nostres peus, al fons de l’afrau, si ens hi fixem bé, podem observar l’amagada balma dels Noguerets. El camí ara és ben planer i les panoràmiques són dilatades i variades. Si el dia és clar, al fons de l’horitzó, distingirem els pollegons de Montserrat, les esveltes formes del Montcau i de La Mola i, més a l’esquerra els cimals del Montseny. En can­vi a la nostra esquena la Serra del Querol amb el Puig de Les Morreres com a sentinella, ens amaguen les àmplies ondulacions de l’allargada serra del Port del Comte.

PRIMER CONTROL

Abans d’arribar al Pla de Sòbol, a l’indret cone­gut com El Parapeto, abandonem aquest camí carreter i iniciem una rà­pida davallada pel llom de la carena del Fornó que ens mena molt a prop de la gran balma del Fornó, una de les més importants de la Vall de Lord. Fins no fa massa anys era utilitzada com a corral pels ramats d’ovelles i cabres. Fins i tot s’hi construïren unes portes d’accés. Avui només una catifa de xerri ens recorda el seu passat ramader. Encara que el recorregut no hi passa directament, degut a la proximitat a que es troba, és del tot aconsella­ble fer-hi una visita. Ara seguim pel peu d’un tram encinglerat farcit de petites balmes i seguidament iniciem un fort descens per l’antic camí, recuperat per aquesta caminada, que comunicava el camí de Torruella amb la balma del Fornó i el pla de Sòbol. Per aquí, pujaven i baixaven el bestiar de peu rodó, bous ivaques. És un corriol en que cal caminar amb atenció. Davant nostre podem admirar la mola de Lord amb tota la seva majestuositat. També, a les cingleres que cauen del pla de Sòbol molt probablement podrem veure els aeris i arrecerats nius de voltors. Quan entronquem amb el camí de Torruella el seguirem en direcció sud. Creuarem la rasa del Fornó i, després d’una curta pujada, arribarem al Serrat de les Bigues des d’on iniciarem el descens definitiu fins a la rasa de Torruella. Un cop creuada la rasa, un camí carreter ens dirigirà fins al mirador de La Trona. 
SEGON CONTROL

Estem segurament en un dels indrets amb millor panoràmica de l’embassa­ment de la Llosa del Cavall. La rasa de Torruella, negada d’aigua, ens queda a la dreta als nostres peus. Al fons la paret de la presa aguanta la pressió, quan està ple, de 80 hectòmetres cúbics d’aigua. Cap a llevant, el pla de Les Cases i, al fons, els espadats verticals de la Serra de Busa amb el Capolatell en primer terme. Continuem pel camí carreter tot vorejant l’embassament. L’aigua cada cop és més a prop. Aproximadament en aquests indrets, si ens hi poguéssim submergir, trobaríem al fons de tot el bonic pont romànic de Les Cases. Definitivament deixem el camí planer i la vora del pantà i enfilem per un bosquet de pins vers els camps i la casa de Sallort, situada en un bo­nic indret al peu dels cingles de migjorn de la mola de Lord. Seguim un tram del camí d’accés a aquesta casa fins que el deixem per un de secundari que aviat es transforma en corriol. Estem ben bé al peu de la cinglera de Lord. En una petita balma trobem la font del Degoter, molt minsa d’aigua. Com diu el seu nom, uns minsos degotalls cauen en un petit i vell cóm de fusta.El corriol, amb petites pujades i baixades, va resseguint la vessant occidental de la mola, coneguda com la Soleia de Lord. Trobarem una extensa talaia que ens complaurà amb unes boniques panoràmiques de l’embassament, de Torruella i del Serrat de La Creu, l’estrep final del Serrat de Sòbol. El cami­noi es va obrint camí en mig d’una espessa vegetació tot passant, de tant en tant per petits espais embalmats . Sobre nostre, a mitja cinglera ens queda la Rua del Roig. Finalment, després d’una curta pujada arribem al Collet del Santuari, lloc d’aparcament de vehicles i d’inici del principal grau d’accés al santuari, el grau de Lord.

TERCER CONTROL

Ara toca caminar pel camí asfaltat d’accés al santuari. Des d’aquí podrem observar bona part de l’itinerari que acabem de recórrer. Passarem per l’in­dret de la Vella que fila, en que el rètol no es correspon amb el seu emplaça­ment original. Més endavant, pel lloc on abans de fer-se la carretera hi havia la Capella d’en Codina, sota de la qual hi ha una altra gran balma, la de Sant Llorenç. Després de passar per la curiosa font de Sant Isidre, creuarem la cin­glera per un curt túnel fins arribar en un indret on d’antuvi s’hi extreien àrids.

QUART CONTROL

Ara deixem definitivament la pista asfaltada i iniciem una còmoda baixada vers la Rasa de les Valls, lloc gravós i solitari. Creuem aquesta ampla rasa i amb un suau pendent iniciem la pujada definitiva pel Bosc de La Torreta on dalt de la carena passarem ben a prop d’aquestes edificacions. Ara ja tenim la vila de Sant Llorenç a tocar amb la Serra del Verd al fons. Creuarem el Torrent de les Salines i per la zona escolar retornarem a la Plaça del Mur. Haureu fet una mica més de setze quilòmetres. Nosaltres ho hem fet amb unes quatre hores. Esperem que la caminada sigui del vostre grat.

DISTÀNCIA I TEMPS PREVIST ENTRE CONTROLS
Distància			Temps
Sortida - Control 1	4,9 km.		70 min.		Serrat de Sòbol
Control 1 - Control 2	4,2 km.		60 min.		Mirador de la Trona
Control 2 - Control 3	3,1 km.		50 min.		Grau del Santuari
Control 3 - Control 4	2,1 km.		30 min.		Terrers del Roc Foradat
Control 4 - Control 5	2,3 km.		30 min.		Oficina Turisme Sant Llorenç
Total		16,6 km.		4 h. min.