DESCOBRINT MONTSEC: ROQUES BLANQUES
Mai s'acaba de conèixer prou el Montsec. Sempre té racons amagats allí on menys ho esperes. Ahir vaig tenir una agradable sorpresa. Per situar-vos Roques Blanques és el darrer contrafort del Montsec de Rúbies abans de precipitar-se sobre el congost de Terradets.
Fa un parell d'anys vaig fer una excursió "salvatge" pel Montsec perdut que vaig penjar al bloc i estic convençut que s'ha repetit doncs vaig trobar els senders molt trepitjats (i això que vaig posar que era una excursió per recomanar als enemics...).
Baixant vaig trobar un sender prou marcat i ahir vaig decidir tornar-hi per veure on anava i em va sortir una sortida rodona pràcticament tota per camí i passant una feixa molt interessant que em permet assolir les Roques Blanques. Molt recomanable.
Característiques:
Dificultat: Mitja-alta. Encara que hi ha una feixa on cal grimpar. Pas de II+.
Desnivell: 520 m.
Distància: 5,8 km.
Itinerari circular
Inici i final: Carretera de Llimiana.
Proposta molt interessant perquè és inèdita i transcorre per terrenys desconeguts.
Descripció de l'itinerari:
Seguim una costeruda pista que puja per un coster de pins, segurament de repoblació.
22 min. Arribem a un altiplà i la pujada esdevé menys feixuga.Clariana en el bosc. Val la pena anar a la dreta per un corriol fins arribar al cingle que està damunt de la presa de Cellers i veure davant la impressionant roca Regina i la paret de les Bagasses i el barranc del Bosc.
Seguim per la pista.
32 min. Abandonem la pista i prenem un sender que puja per coster. Hi ha fites i es prou evident. En aquest punt la pista davalla.
Anem per un coster de la muntanya amb força vegetació però el sender està prou marcat.
55 min. Bifurcació de senders. Anem per la dreta. A la tornada ens incorporarem en aquest punt.
1 h 05 min. Arribem al grau (761 m.) per on vaig pujar en l'excursió el Montsec Perdut. A falta d'altra informació l'anomenaré Grau de Roques Blanques que permet baixar fins la central de Cellers vorejant els cingles (sense sender definit, molt selvàtic).
Coordenades UTM: 31T 3 26 270E 46 56 824N 765 m
Baixò uns 20 metres flanquejant per l'esquerra. Veig pas de persones. En arribar sota del grau veig davant la feixa que ja em vaig observar aquella vegada. Aquesta vegada hi pujaré per la feixa. Són uns 200 metres on cal grimpar però sense gaires dificultats tècniques (II+). Trobo un fòssil en la paret.
1 h 19 min. Surto a un collet (820 m.) a l'altre extrem de la Roca Blanca. Supero unes roques senzilles i arribo al cim de Roca Blanca (826 m.). Al nord veig els contraforts que baixen del pas de la Lloba. Tot envoltat d'esponerosa vegetació. Al nord destaca Llimiana i la vall del Barcedana amb els pobles de Sant Miquel de la Vall i Sant Cristòfol. Al fons el Pirineu que roman mig ennuvolat amb les muntanyes de la Vall Fosca.
En el collet havia una fita que m'indicava baixar cap a llevant. Ho he intentat però no he trobat cap baixador digne. Després he sabut que per sota passava un sender i sabent-ho en un altre moment m'hagués abocat.
Del cim de Roques Blanques (826 m.) vaig tirant cap al nord superant alguns ressalts rocosos. A la fi trobo un corriol que vaig seguint fins perdre el sender. Em decanto una mica a la dreta cercant el millor pas.
1 h 33 min. Enllaço amb el sender de pujada. Exactament a la cruïlla que he marcat en el minut 55.
1 h 47 min. Surto a la pista que segueixo avall.
2 h 13 min. Surto a la carretera a Llimiana on he començat l'excursió.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada