NORMANDIA (5): CHERBOURG - L'ILE DE TATIHOU

Aquests dia el pensem dedicar a descobrir el vessant oriental de Normandia. Primer ens encarem a l'extrem oest on hi ha el cingle de Nez de Joubourg. Diuen que és un dels cingles més alts d'Europa. Ens qüestionem aquesta dada doncs tots comencem a dir indrets més alts. Sols estem 128 metres sobre el mar encara que no el veiem doncs està tot núvol. L'indret té molt d'encant però la boira
no ens ho permet veure. Hi ha un sender litoral que baixa fins la Baia d'Ecalgrain, pel que he llegit sembla interessant però avui no serà pas.
Anem a dinar a la ciutat de Cherbourg. Recordem que el primer objectiu militar del desembarcament de Normandia era obtenir un port marítim que permetés subministraments amb facilitat i aquest port era precisament Cherbourg. A dalt de la ciutat hi ha la fortificació de la Roule amb un museu però estava tancat. També hi ha unes fortificacions subterrànies que foraden tota la muntanya però cal concertar la visita. Llàstima perquè em van semblar unes defenses molt interessants. A tot arreu no s'hi pot ser. Vam visitar la ciutat que no em va semblar tenir cap al·licient especial. No m'agrada gens fer turisme urbà.
A la tarda teniem concertat el viatge a la illa de Tatihou que va ser una de les millors experiències de tota l'estada a Normandia. Cal agafar el billet amb temps especialment durant el més d'agost. A la web posa que cada dia només hi poden anar 300 persones encara que aquell dia van entrar-hi més.
És una illa petita que entre d'altres esdeveniments va acollir a mares i fills dels republicans espanyols que van haver d'exiliar-se a França on van ésser molt mal tractats. Caldria recordar ara el tractament que fem als sirians i d'altres nacionalitats que es veuen obligats a fugir del seu país per motius bèl·lics.
Ens vam embarcar en un petit vaixell "amfibi" ja que pot anar per aigua i per terra. A l'illa hi ha un museu prou interessant però el que personalment em va agradar més va ser la seva fortalesa. Sóc un enamorat de les obres de construcció defensiva de Vauban. Potser no sabeu qui és, cap problema, ja us ho explicaré. És l'enginyer militar que va assessorar a Lluís XIV en la fortificació de la frontera. Element fonamental per entendre l'imperi del Rei Sol. Les seves construccions són cada any visitades per milers de fans seus que estudien les seves obres.

Doncs a la petita illa de Tatihou hi ha una torre de defensa que val la pena perdre-s'hi i aprofundir en les perspectives de combat. L'any passat a la vall de Susa  (IIn campament internacional del CEL) ja vaig tenir ocasió de visitar una fortalesa Vauban a Exilies i tinc interès d'anar resseguint les seves obres. N'hi ha de properes en el Pirineu Català.
Quan anava cap a l'illa vaig veure que a la dreta havia la illa de la Presó, a mesura que anava passant el temps l'aigua anava marxant i finalment es podia arribar caminant. El terra estava ple de petxines. Una meravella natural.

Encara faltava, però, el millor. La noia de la oficina de turisme em va dir que a les 6 h 30 es podria tornar caminant de la illa. Quan a les 3 h vam agafar el vaixell semblava impossible. En sortir el darrer vaixell ja va anar pel camí rodant. Ens vam haver d'esperar una mica més i vam tenir aquella sensació de veure com el mar s'obre pels costats i nosaltres podem anar caminant. Una experiència inoblidable i recomanable. Al costat havia els criadors d'ostres que oferia una visió encara més agradable.

L'Illa de Tatihou és una visita molt interessant. Del millor de tot el viatge.