Excursions del Joan Ramon

Aquest dia també ens vam dedicar a seguir els passos de la Divisió Lequerc en la seva marxa vers París. Va ser una jornada de recerca prou entretinguda. Molts pobles han posat al carrer per on passa la carretera Leclerc però no sempre hi ha altres mencions. A Alançon havia hagut un museu dedicat precisament al general Lequerc i vam anar a l'oficina de Turisme doncs per internet no ens apareixia cap informació. Finalment vam descobrir la solució al misteri. Resulta que havia hagut un museu però actualment està tancat (o potser traslladat a París que el nostre nivell de francès no es tan bo per deduir aquestes subtileses). De totes formes hi ha una escultura del general i al costat hi ha la casa on es va allotjar mentre va durar els esdeveniments de la bossa de Falaise (veure valoració en l'article anterior). Vam anar visitant els pobles de l'antiga carretera local - en lloc d'anar per l'autovia. Vam passar per Mamers, Belleme, Nogent le Rotrou però només trobav...

Aquest va ser un dia de descoberta. En el llibre de l'Evelyn Mezquida ens parla que els combats més importants de la Nueve en la seva marxa a París van ésser principalment al poble d'Ecouche (prop d'Argentan). Vam anar a l'Oficina de Turisme i la veritat és que no en sabia gaire cosa però el senyor va ser molt atent i a mesura que nosaltres li anàvem dient llocs ell es desvivia per donar-nos informació. Primer li vam demanar pel cementiri - ja veureu perquè - i ens diu on hi ha la tomba dels morts dels combats on diu que hi ha enterrats argelins o marroquins. Quasi el 50% dels morts són republicans espanyols, només un del Magred, però el pas dels republicans roigs per Ecouche i per tota la França sempre que hagi estat engolida. Primer vam anar al cementiri. Al fons, a l'esquerra segons s'entra hi ha la fossa on estan enterrats les víctimes de l'alliberament d'Ecouche. Com tots els cementiris francesos té un emotiu record per la seva memòria històric...

Aquests dia el pensem dedicar a descobrir el vessant oriental de Normandia. Primer ens encarem a l'extrem oest on hi ha el cingle de Nez de Joubourg. Diuen que és un dels cingles més alts d'Europa. Ens qüestionem aquesta dada doncs tots comencem a dir indrets més alts. Sols estem 128 metres sobre el mar encara que no el veiem doncs està tot núvol. L'indret té molt d'encant però la boira no ens ho permet veure. Hi ha un sender litoral que baixa fins la Baia d'Ecalgrain, pel que he llegit sembla interessant però avui no serà pas. Anem a dinar a la ciutat de Cherbourg. Recordem que el primer objectiu militar del desembarcament de Normandia era obtenir un port marítim que permetés subministraments amb facilitat i aquest port era precisament Cherbourg. A dalt de la ciutat hi ha la fortificació de la Roule amb un museu però estava tancat. També hi ha unes fortificacions subterrànies que foraden tota la muntanya però cal concertar la visita. Llàstima perquè em van semb...

Aquest dia ens dediquem a visitar les platges situades més a l'est. No vaig fer cap itinerari caminant però va ser una jornada molt intensa. Primer vam anar a veure les contruccions del Mur de l'atlàntic situades a Longues-sur-mer. Vam estar observant com havien estat ocupades per les forces aliades amb nombrosos impactes. Va ser una visita molt interessant doncs encara guarda el canons originals. Es sorprenen la munió de turistes que recorren aquests indrets. És un turisme cultural que li agrada aprofundir en el passat. La millor forma de comprendre el dramatisme del desembarcament de Normandia és visitant paratges com aquests i veure els impactes dels obusos i la defensa desesperada dels soldats alemanys davant l'embat de 2 milions de soldats aliats. La nostra propera fita va ser el port d'Arromanches on Churchill va tenir la genial idea de muntar un port artificial per proveir a les forces que havien desembarcat. Els yankis també en van bastir un altre però va ser...

Aquest tercer dia normand vam decidir anar a veure la platja d'Omaha i el cementiri americà però jo vaig preferir anar caminant a la Pointe du Hoc des del poble d'Isigny-sur-mer. Pointe du Hoc és un extrem accidentat de la costa normanda entre les platges d'Utah i Omaha. Els rangers es van entestar en escalar aquest penya-segat però això va comportar la mort de quasibé el 50% dels atacants. Avui en dia estan considerats com uns herois nacionals però la prespectiva que em va donar el fet d'anar pujar pel costat esquerrer del penya-segat crec que és l'acció militar més absurda que he pogut contemplar. Es evident que les posicions militars que havia a Pointe du Hoc eren importants i calia neutralitzar-les però ho van ser pel lloc més exposat. A qui va comandar aquesta operació l'havien d'haver "tallat els ouets". Després dels frenètics/suïcides atacs els rangers van assolir el cap i es van adonar que els nazis, arrel dels atacs de l'avaiació...

El dilluns, 17 d'agost, ens vam encarar cap a la Platja d'Utah nom en clau que van designar els EEUU la platja que fins llavors era la platja de la Madelaine. Reflexions personals: Impressiona la quantitat de formigó que van emprar els alemanys en l'anomenat Mur de l'Atlàntic que diuen que després de la muralla xinesa és la construcció més gran fet pels homes. Les dues edificacions defensives... A casa nostra els búnquers són de dimensions petites però aquí tot és a l'engròs i en quantitat. Em vaig fer un fart de fer fotos de formigó cercant el millor pla. L'altre detall que em va impressionar va fer la quantitat de cartells, plaques, monuments commemoratius, escultures que havia per tot arreu. Ara ni una paraula "ofendosa" contra els enemics. Penseu que hi va haver aprox. 225.000 morts en el ban aliat dels dos milions de soldats democràtics que van intervenir en els combats. Una mica més enllà (uns 4 km.) del desembarcament americà hi ha el monume...

Un altre estiu amb un nou Campament Internacinal del Centre encara que enguany només hem anat 9 socis/es i l'indret escollit era Normandia que és una comarca plana com la palma de la mà. - Doncs que feieu allí uns muntanyencs? - Bona pregunta, i de fàcil resposta. Volíem seguir les petjades dels republicans espanyols que enquadrats en la companyia de la Nueve (no en la Neuf) de la divisió del general Leclerc (francès) estava dins de l'exèrcit americà. Tot pot semblar un xic complicat però durant uns mesos vam estar llegir un dels temes més interessants de la nostra història, i com tantes altres vegades, oblidat amb una clara intenció política. Doncs resulta que aquests soldats de la Nueve, no arribaven a dos-cents soldats. eren la força de xoc de la IIna Divisió de Leclerc i van tenir l'honor de ser els primers en entrar i alliberar París. Si voleu saber més del tema heu de llegir els llibres La Nueve, Los españoles que libraron París d'Evelyn Mezquida i el cò...