Passa al contingut principal

RACONS DEL MONTSEC: LA COVA BEGURIANA I EL PAS DE LA CADENA

Beguria és una comarca poblada pels begurians que es mantenen lliures de la pressió i esclavatge dels romans. Amb en Joan Vàzquez sempre anem dient tonteries sobre la integritat dels begurians enfront de la vilesa dels romans.
Un dia el Joan va trobar una cova que semblava el santuari begurià. Per pujar calia grimpar per la paret. Havia unes escales picades que segur que van fer els begurians, o els seus antecessors. Per la gent no acostumada a grimpar resultava un pas d'uns 15 metres massa difícils per arribar al santuari així que em vaig comprometre a posar-li uns trams de cadena que tenia per casa. I avui amb la companyia del Paulino Grau hem decidit anar a fer la instal·lació.
De fet ens ha servit perquè ens ha ensenyat un pas amb cadena que permet fer un tomb molt interessant pel Montsec més genuí. Un tomb magnífic. Ja hem quedat per fer un tomb complert amb motiu de la castanyada beguriana que farem la nit del 5 de novembre.
Part de l'itinerari està descrit en l'entrada del Montsec més genuí.

Característiques:
Valoració: Proposta per descobrir els racons perduts del Montsec. Fem bé de donar-los a conèixer?? A més posem cadenes per pujar-hi.
Dificultat: Moderada. Trams amb cadenes.
Desnivell: 180 m.
Distància: 3,3 km. 
Temps: 1 hora 20 min.
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Com anàvem carregats amb el material (cadena, taladro, martell ...) hem decidit pujar en cotxe fins la carena. Veure al minut 35 de la descripció del Montsec més genuí.
Baixem cap al barranc de Sant Esteve deixant a l'esquerra un antic corral. El camí ha estat arranjat aquest estiu per la gent del Camp de Treball d'Ipcena.
12 min. Trencall a la dreta vers la balma beguriana que veiem davant nostre. Impressionant.
17 min. Arribem a les Balmes begurianes. De fet a la dreta n'hi ha una d'estreta. Dalt hi ha un cap que va estar posat pels nostres avantpassats però actualment no tenim "collonets" per pujar-hi. Anem a la cova de l'esquerra més gran. Un mur ens impedeix pujar. Hi ha uns esgraons picats en la roca. Actualment hi ha dos trams de cadena d'uns 15 metres en total que permet pujar-hi amb seguretat.
Dalt hi ha tres petites balmes. La més gran, el santuari begurià, en els temps de molta pluja sembla que té aigua doncs està envoltada de molsa. Caldrà esperar l'època de les pluges.
Hi ha també un gran esbarzer que caldrà netejar.
Un cop en acabat la feina de la instal·lació de les cadenes tornem al camí principal.
Coordenades UTM: 31T 3 182 34 - 46 59 634
22 min. Arribem al camí per on baixem al barranc de Sant Esteve.
29 min. Fem cap al barranc de Sant Esteve. Abans hem passat una terrassa fluvial que antigament devia estar conreada. En l'excursió del Montsec més genuí pujàvem barranc amunt però ara anem seguint el curs del rierol. El rierol va dibuixant curiosos meandres. En alguns casos l'aigua ha repicat en la roca formant curioses formacions en la pedra.
40 min. Abandonem el barranc per la dreta. Anem entre alzines. Antigament també havia estat conreat.
El barranc s'estreny i no permet el pas per sota així que guanyem alçada per la dreta nostra.
33 min. Arribem a un petit grau que superem sense cap dificultat. 
Feixa estreta sobre el barranc amb una visió de conjunt superba.
39 min. Ens trobem una pedra que ha quedat encallada entre les parets de la gorja. Ens hi posem damunt, si no teniu vertigen.
Uns metres endavant tenim un passamà que ens permet superar una estretor del torrent. 
Més enllà hi ha una cadena que supera un espoló amunt. La cadena potser és una mica poca cosa però permet superar un dels passos més espectaculars del Montsec.
Superem la barrera rocosa que comporta el salt que hem superar. Anem a la dreta amunt. Quan fem la volta el dia 6 de novembre anirem a l'altre costat del barranc.
El camí en els primers metres es prou evident però més amunt el traç va desapareixen i pugem com podem entre la vegetació.
1 h 13 min. Sortim a la carena. Davant nostre tenim un bosc de pins on els bombers van fer unes practiques posant foc. Els pins estan recremats per la zona de sota. En aquest indret feia uns anys havien fet una esclarissada els ecologistes per fer biomassa. Anem a la dreta i baixant entre la pineda.
1 h 17 min. Arribem a la pista i anem a la dreta.
1 h 20 min. Arribem al punt on hem començat l'excursió.
Per obtenir el track:



Powered by Wikiloc


Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…