TOUR DEL MONTBLANC (4): REFUGI ELISABETTA - REFUGI BERTONE

L'etapa d'avui caldria diferenciar tres parts:
- Baixada del refugi a la Cantine de la Visaille. Agafem un autobús fins a Courmayeurs.
- Ascensió al pic de Mont Chetif.
- Pujada al refugi Bertone.
Anem pas a pas:
Del refugi Elisabetta agafem un sender que davalla fins al coll per on vam pujar al matí i anem fent dreceres baixant per la vall que s'allargassa davant nostre. HI baixa una pista però en la part superior podem anar fent dreceres.
Finalment fem cap a una carretera asfaltada i avorrida. Travessem el pla de Combal que formava un antic llac. Cal observar la morrena del glaciar de Miage que descens per l'esquerra i arriba a tancar la vall principal. Abans de travessar la morrena per l'esquerra surt l'autèntic camí del Tour del Montblanc però nosaltres continuem per la carretera.

1 h 45 min. Cantina de la Vasaille on para el bus que recorre la val Veny i que ens durà fins a Courmayeur. Passa cada hora. Cal parlar amb el xofer perquè ens pari/avi de parar al centre de "Chamonix" italià doncs el bus para en un mercat de roba allunyat del centre.
En el centre cal visitar el museu Duc d'Abruzzi que està en la casa dels guies de muntanya. Com a referència l'església local del poble. Val 5 euros però es pot veure part de la història alpinística des del punt de vista italià.
Els companys/es es queden a menjar pasta o fer una pizza a Courmayeur mentre que el Paulino i jo preferim anar a fer una muntanya propera. El Mont Chetif. Una proposta molt interessant especialment si fa un dia clar doncs permet fruir del massís del Montblanc, des de primera mà, i intuir la mítica integral de Peterey al Montblanc.
Agafem el telecabina de Dolonne i un cop dalt anem a l'esquerra a buscar el telecadira que puja a Maison Vielle (20 euros).
Al telecadira demanem si podem deixar les motxilles i el telecadirer ens diu que no. Les deixem amagades sota de la instal·lació.
Baixem cap al Plaz Neyron per una pista. En arribar a aquest cap de l'estació d'esquí trobem un sender amb un cartell que indica el camí per pujar al pic Mont Chetif que s'enfila amunt.

1 h 35 min. (sumada la baixada per la val Veny): Assoleixo el cim (2343 m.) amb una dilatada panoràmica però el cel està núvol, i, de tant en tant, cau alguna gota escadussera. Encar a puc veure les Grandes Jorasses i la Dent de Gegant. És una contrada molt concorreguda. En l'extrem hi ha una madona (verge) que es veu des de Courmayeur. Pel costat hi passa una via ferrata. Des de dalt intueixo les cabanes del refugi Bertone on anirem a la tarda.
Abans d'arribar a Plaz Neyron trobo un trencall a la dreta que em permet fer un circuit circular més agradable que passa per davant de la cabana-bar de la Maison Vielle.
2 h 15 min. Retorno al telecadira i començo a dinar el meu bocata. Quan acabo comença a ploure de valent i m'amago sota de l'estructura del telecadira on al final la tronada també fa que hi entri gotes d'aigua. El Paulino s'amaga a Plaz Neyron. Quan acaba la tempesta d'estiu baixem amb el telecadira.
A Courmayeur ens vam proveir. Hi ha un petit Carrefour amagat en una placeta tancada. Està prop de la gran rotonda central del poble. Com a punt de referència prendre una botiga de formatges que hi ha al costat.
Tercera part de la sortida: Pujada al refugi Bretone.
Cal tornar a l'església central i la Societat dels Guies pel carrer del costat, amunt, surt un carrer que es per on puja el Tour del Montblanc.
2 h 35 min. S'acaba l'asfalt i la ruta segueix per una pista de terrra. Fem un parell de dreceres.
2 h 45 min. Sender vers el refugi que surt a l'esquerra. Cartell, com en totes les cruïlles.
3 h 45 min. Refugi Bretone (1989 m.) que està format per diferents cabanes amb un menjador central. Ens avisen amb una campana per anar a sopar. A mi em toca una habitació de dos que més que un refugi sembla una suit nupcional, però dormiré solet.
Desnivell: + 1300 metres - 1000 metres