Excursions del Joan Ramon

Si heu llegit l'entrada anterior sabreu quin era el meu estat. Al matí em vaig aixecar millor i vaig esmorzar alguna cosa lleugera. Vam sortir amb tranquil·litat doncs continuava plovent. En mig de la boira vam anar trobant el sender de tornada que surt del refugi enllà. Ho dic perquè al mapa sembla que cal tornar endarrere a buscar el camí. Vam estar una hora baixant fins arribar a les pistes d'esquí de la Flegere (1 hora). Les instal·lacions que veiem no funcionaven i vam témer durant uns instants que haurien de baixar caminant. Tots estàvem d'acord que acabàvem en aquest punt el nostre Tour doncs no tenia cap interès continuar en mig de la pluja. Finalment vam pujar una pista d'esquí i vam veure que el telecabina principal sortia d'aquell indret. Vam anar al bar i vam recuperar forces. El telecabina ens va costa 14 euros - com a la pujada - i ens va deixar a Les Plaz on vam haver d'agafar un bus urbà (3 euros) que ens va deixar a l'entrada de Chamonix

En l'altra entrada ja he insinuat perquè aquesta va estar un dia horribilis. Va ser horrible no tan per la pluja que ens va acompanyar tot el dia sinó perquè no em trobava bé. Em feia mal la panxa i això em generava un malestar general. El Jordi, el Paulino, l'Agust i el Ramon Pere tampoc es trobaven gaire bé. Podríem pensar que es tractava d'una passa, de vegades penso en algun producte que em va sentar malament o el fred que vaig agafar el dia anterior pujant al col de la Balme. El que sigui, però jo estava molt fotut. A la Ramona li feia mal el turnell. Ja veieu quin plan. Però calia pujar al refugi del Lac Blanc per no perdre la reserva. Vaig pensar en tornar-me cap a Chamonix però la temporada d'estiu m'assegurava que no podria trobar lloc per dormir. Així que vaig decidir tirar amunt encara que vaig haver de parar un munt de cops per refer-me del cansament. A la sortida de la carretera de Tre le Champ posa que fins al refugi hi ha 2 h 45 min. Jo hi posaria 3

Avui ens toca tornar a entrar a França i sortir de Suïssa pel col de la Balme. El problema és que dalt farà molt fred i jo, de primer, no em tapo. Vull fer-me el matxote però vaig agafar un mal estar al cos (o va ser algun menjar, o va ser una passa que rondava pel grup) però el dia següent em vaig trobar molt malament. No avancem, però, esdevinemts. A la sortida de Trient hi ha un cartell que indica les dues formes de pujar al col de la Balme. Per on anem nosaltres són dues hores però per la dreta són cinc. En Paulino no es dona compte del cartell i va per la dreta però com ell és un vehicle toterreny no té cap problema... Ahir a Trient ens vam trobar amb un senyor que feia trenta anys que havia emigrat d'Extremadura a Suïssa. Se'l veia feliç cuidant els seus nets i el seu hort que ens va ensenyar amb orgull. Ens va arribar a convidar a fer una cervesa a casa seva ... mantenia el to mediterrani en mig de les muntanyes alpines. Travessem el poble de Trient per la vora del

Avui ens toca ascendir a la Fenetre d'Arpette que és el punt més alt per on passa el Tour del Montblanc. Té alguna cosa de pujada mítica amb els seus 2665 m. i els seus mil de desnivell d'una tirada. El que si he de reconèixer és el seu ambient d'alta muntanya que té tota la travessa amb agulles i cimals inaccessibles. De fet es tracta d'una variant doncs l'itinerari original no arriba a la vall d'Arpette sinó que va voltant la muntanya pel nord. Però, sincerament la proposta d'ascendir per la vall d'Arpette és molt interessant. Primer anem per una vall plana, un antic glaciar, on hi ha unes vaques immenses que arrosseguen unes esquelles pesades. Aquí a Suïssa tot és gran, fins hi tot els comptes bancaris. 1 h 15 min. Trencall a l'esquerra que va al col d'Ecandies per on baixar l'Alta Ruta que va seguir el Paulino. Anem a la dreta. La pujada esdevé feixuga doncs hi ha molta pedra que ens impedeix dur un par regular. Al peu del coll hi ha

Avui ens toca abandonar Itàlia i entrar a Suïssa on l'impacte dels preus cars ens va colpejar els nostres estalvies doncs portàvem 50 francs suïssos pels tres dies següents i ens els vam gastar en el primer dia. Durant el recorregut vam agafar un bus que ens va cobrar 12 francs (12,9 euros) per fer 15 km!!! Sortim del refugi Elena (2016 m.) per un sender que s'enfila pel darrera. Primer és una pista que va fer llaçades prou humanes. 1 h. Grand Col Ferret (2537 m.) on entrem a Suïssa. Al fons atalaiem el Cerví (hi ha algú que ho qüestiona) i el Monte Rosa. Darrera ens queda el Mont Dolent que fa veritablement por. Des del coll vaig a l'esquerra a buscar un pas que va al col petit Ferret on amago la motxilla i m'enfilo cap al Tete de Ferret. Forta pujada herbosa però en anar sense la motxilla sembla que volis. 1 h 20 min. Tete de Ferret (2714 m.) amb una panoràmica excepcional sobre el Mont Dolent i la resta del massis del Montblanc. Al fons es pot veure el refugi El

Ens aixequem i està plovent. Això ens obligarà a prendre la decisió de no pujar per la carena i coronar el Tete Bernada i passar pel Pas entre dues Saults. Hem d'agafar l'opció que va flanquejant la muntanya que resulta menys interessant. Personalment, recomano, si fa bon temps i esteu forts fer l'opció primera però aquí explicaré la segona. Sortim amb les capelines posades del refugi Bertone (1989 m.) amunt. Als 5 minuts hi ha el trencall per anar per la carena o flanquejant. Agafem l'opció de l'esquerra que va planejant. Anem veien la vall de Ferret que passa per sota. Anem passant diferents bordes penjades en la muntanya amb els animals, principalment vaques, que pasturen amb l'herba ben verda mentre que a casa nostra ho fan ja amb l'herba resseca pel sol. 2 h. Refugi Walter Bonatti (2022 m.) al que arribem després d'un darrer tirapits. Del refugi sortim per dalt i trobem l'enllaç amb la variant carenera. De fet del refugi Bonatti també es pod

L'etapa d'avui caldria diferenciar tres parts: - Baixada del refugi a la Cantine de la Visaille. Agafem un autobús fins a Courmayeurs. - Ascensió al pic de Mont Chetif. - Pujada al refugi Bertone. Anem pas a pas: Del refugi Elisabetta agafem un sender que davalla fins al coll per on vam pujar al matí i anem fent dreceres baixant per la vall que s'allargassa davant nostre. HI baixa una pista però en la part superior podem anar fent dreceres. Finalment fem cap a una carretera asfaltada i avorrida. Travessem el pla de Combal que formava un antic llac. Cal observar la morrena del glaciar de Miage que descens per l'esquerra i arriba a tancar la vall principal. Abans de travessar la morrena per l'esquerra surt l'autèntic camí del Tour del Montblanc però nosaltres continuem per la carretera. 1 h 45 min. Cantina de la Vasaille on para el bus que recorre la val Veny i que ens durà fins a Courmayeur. Passa cada hora. Cal parlar amb el xofer perquè ens pari/avi

El perfil de l'etapa d'avui vindria a ser una mena de M majúscula gegant, així que preparem-nos per anar pujant i baixant ... Sortim del refugi del Col de la Croix du Bonhomme vers el coll homònim. 5 min. Col de la Croix du Bonhomme per on vam passar ahir al pujar de Contamines. 40 min. Col des Fours (2665 m.) que deu de ser el punt més alt en el vessant sud de la travessa. Aquí tenim ocasió de fer un parell d'alternatives molt recomanables, especialment la Tete Nord des Fours. Des del coll, on hi ha alguna congesta de neu, anem a l'esquerra sortejant algun blog de pedra de tartera fins trobar un sender que ens duu al cim. 1 h Tete Nord des Fours (2756 m.) amb una taula d'orientació amb un bon reguitzell de muntanyes però he de reconèixer que la majoria no les conec ni em sonen. És un dels encants d'anar a la muntanya a llocs desconeguts i t'adones que no saps res. Ascensió molt recomanable. En un quart d'hora torno a estar al col des Fours i m

Avui ens toca una etapa de pujada doncs ens situarem en un refugi que està emplaçat dalt d'un coll. Es tracta del refugi de col de Croix du Bonhomme. La veritat és que es tracta d'un refugi amb poques condicions higièniques - o potser, saturat per la gent que hi dorm - Les dutxes no les obren fins a les 5 h i es produeix una saturació de gent fent cua. Els coreans, puntuals, van ocupar les dutxes fent rigorosa fila. El terra semblava un corralina on no sabies on deixar la roba. De les tres dutxes que hi havia només en funcionava una. De les Contamines surt un bus que ens podria deixar al santuari de Nostre Dama de la Gorge però no val la pena que l'agafeu doncs surt a les nou del matí. A Contamines heu d'agafar la carretera que surt de la vora del pont i que puja per la vall amunt. Passeu per la vora d'unes instal·lacions d'esquí de fons que a l'hivern deuen de ser un plaer. El primer tram de l'etapa és totalment pla i anem per la vora del riu. 42

En el darrer aparcament del telecadira de les Houches - Bellavue vam deixar la furgoneta i vam agafar el telecadira. Ens van clavar 14 euros i ens van deixar a 1786 m. Baixem uns metres i travessem el trenet que puja al Niu de l'Aigle per on va la via normal al Montblanc. Anem tirant avall per un barranc. Davant tenim el glaciar de Bionnassay. Impressiona per la seva majestuositat però encara més veure com està minvant i deixa un caos de blogs petris. Dalt s'intueix Gouter amb un barret de núvols. 34 min. Travessem el rierol que es genera en la gelera per un pont nepalí. Ara ens toca recuperar l'alçada perduda i pujar al proper coll. 1 h 35 min Col de Tricot (2120 m.). Mentre espero la colla decideixo pujar al proper cim que hi ha al costat dret. Agafo un costerut sender herbòs em duu fins al cim. 1 h 52 min. Mont Vorassay (2303 m.) amb una visió més oberta cap al Montblanc i la vall de Contamines. 2 h 07 min. Torno a estar al col de Tricot i emprenem la baixada pel

Si mires aquesta pàgina potser és perquè estàs interessat en informació al voltant del Tour al Montblanc. Si estàs dubtant anar-hi, la meva resposta és que és un trèquing molt, però que molt, recomanable . Bé a ser com dues vegades la Carros de foc o Cavalls del Vent però en un entorn encara millor doncs vas voltant el massís del Montblanc en direcció contrària a les busques del rellotge (encara que també es podria fer en la mateixa direcció). El seu grau d'exigència és entre mig-baixa . Si cada cap de setmana vas a la muntanya no crec que presenti cap tipus de dificultat.Cal comptar amb el tema del cansament psicòlig d'una activitat continuada. La dificultat tècnica és baixa ja que el sender està perfectament indicat per cartells i hi tresca molta gent. Només a les escales que pugen al Lac Blanc caldrà emprar les mans i grimpar. Cap dia vaig arribar a fer més de sis hores de marxa encara que jugava amb trampa doncs anava amb una bona colla d'amics/gues i fèiem molte