LA CANAL FERREMINI AL MONTSEC DE RUBIES

Mil cops m'encanto mirant els mapes; és una petita dèria que tinc. L'altre dia veig que a la vora de la pujada a la Portella Blanca de Rúbies hi ha una canal que duu el nom de Ferremini. Feia temps que me la mirava sobre el terreny, ara l'havia d'anar a visitar. Avui he decidit anar-hi amb una colla d’amics i amigues però com els aprecio massa, els he dit que puguin pel camí del GR a la Portella Blanca i que dalt ja ens hi trobaríem mentre jo exploraria la canal.

Aproximació:

Agafem la pista a Rúbies que surt en el km. 3 de la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig (L-913) Allí agafem la pista. Deixem a l’esquerra el trencall a l’Ermita de Meià. Després deixem el camí al pas de Nerill, després el pas del Camí Ramader, el Gran Ample... finalment trobem el pas del Reguer. Uns metres abans surt a l’esquerra la pista a la Cabroa. Hi ha una bassa que recull l’aigua del reguer.

Descripció de l’itinerari:

El track no m'ha anat bé per la qual cosa he de deixar en blanc el temps de la travessa. Són aquelles coses que porta les noves tecnologies...

Hem deixat el cotxe a la pujada del Pas del Reguer i anem per la pista a Rúbies. Tram avorrit però necessari.

min. Coll de la Creu (1170 m.). Davant tenim el llogarret de Rúbies que apareix davant nostre amb un tros del Montsec d’Ares i el Pirineu. Encisador.

min. Arribem a Rúbies ( 1140 m.) només resta en peus la capella romànica. Encara queda alguna casa en peus, però a mig de caure com cal Batlle on de jove havia dormit. Al costat hi ha les restes del que sembla una torre de guaita que havia a la contrada.

min. Arribo prop del cingle de Migdia. Abandono el camí i m’enfilo per la dreta. Hi ha un bon corriol que deuen de traçar els escaladors de la zona.

min. Abandono els corriols que continuem per la dreta i decideixo enfilar-me amunt. Deixo passar una primera canal i m’enfilo per la segona que és més oberta. Trobo un carrerany. En algun moment es perd i tinc de saltar algun marge emboixegat, encara que pensava que trobaria trams pitjors.

min. Pas estret entre roques. Veig que hi ha unes escales de pedra per facilitar la pujada. Impressionant.

Femur humà que vaig
 trobar per la canal

min. Quan supero el pas el corriol gira a l’esquerra i puja decididament a dalt. Poc després la canal s’eixampla.

min. Surto a la carena. Veig unes escales bastides en la roca que també supera un pas estret. Al costat tenim una construcció de la cruenta Guerra Civil. Corresponent a l’exèrcit republicà. Les forces rebels estaven a uns dos-cents metres cap a la Portella Blanca. Aquí va tenir lloc un dels combats més terribles en l’ocupació feixista de Catalunya. Es va trenca el front el 23 de desembre de 1938. Demà farà 80 anys. Es va trencar el front en el Montsec de Rúbies, al cap de Pont de Balaguer i en el Cap de Pont de Seròs. Vaig al Puig del Migdia on he quedat amb els companys.
Decideixo pujar al Tossal de Migjorn (1465 m.) entre la Portella Blanca i la canal de Ferremini.

min. Retornem a la nostra sortida a la carena. No agafem la pista que trobem sinó que anem per la carena. S’ha obert un corriol amb alguna fita escadussera. Anem caminant per la carena principal amb el cingle a la dreta, un plaer sobrehumà. Anem trobant restes de trinxeres malmeses en una repoblació forestal que aquí dalt no va reeixir.

min. Arribem al Tossal de les Torretes, com he anomenat sempre, o de la Torreta (1667 m.). Continuem per la carena ara baixant.

min. Arribem a un primer coll (1612 m.) i tirem carena avall pel vessant sud, dreta del caminant. Trobem algunes fites amb marques de pintura groga. Aviat perdem les marques però després les anirem retrobant. En algun moment anem tirant a la dreta doncs el fons del barranc està encinglerat. Hi ha algun tram on cal anar amb compte, encara que la principal dificultat són les carrasques.

min. Sortim a la pista i a l’indret on hem deixat el cotxe.