Passa al contingut principal

SANTA ANNA: DE LA FERRATA DEL SERGI A L'AVENC DE LES ROQUES ROIES

Sortint a l'exterior de l'avenc
Ahir vaig anar a fer la Cresta de les Roques Roies i vaig trobar un avenc que jo anomeno - a falta d'un altre nom - com avenc de les Roques Roies - no cal ser gaire original - i vaig veure que baixava fins al peu del cingle. En aquell moment no vam baixar-hi i vam continuar per la cresta.
Al vespre en Josep Lluís hem comenta que no anirà a esquiar doncs fa molt vent, pel whassap anem quedant per canviar plans. Finalment decidim que anirem a explorar l'avenc.
Ens ha sortir una volta rodona i molt interessant. L'avenc és estret però de costat es pot anar baixant i embrutant-te surts prou bé.
Característiques tècniques:
Valoració: Excursió aventurera molt interessant.
Dificultat: Alta
Distància: 1,5 km.
Desnivell: 125 mtres.
Temps:2 hores.
Itinerari circular.
Descripció de l'ìtinerari
Sortim de la font de Santa Anna seguint el sender local que va a Castellonroi i a l'ermita de Sant Salvador per l'Obac.
Aviat veiem a la dreta la cresta de les Roques Roies que constitueix el nostre objectiu.
8 min. Deixem a la dreta la ferrata de les Roies per on tornarem en acabar el recorregut.
13 min. Deixem el camí a Sant Salvador i agafem el sender que puja a la ferrata del Sergi.
16 min. Ens situem al peu de via del Sergi. Es tracta d'una via ferrada que puja en diagonal. Els graons són estrets i no caben els dos peus i de fegades has d'anar negociant com posar els peus. Tampoc saps massa si les preses són pels peus o per les mans encara que la lògica s'imposa. Hi ha algun pas molt atractiu.
41 min. Ens trobem amb un curiós pèndol que jo no acabo de comprendre ni veure la gràcia. En Josep Lluís es llança a l'altre costat del cingle i jo darrera.
Ara ve un tram més exigent doncs hi ha algun tram dret i algun panxa però hi ha molt ferro posat a la paret.
46 min. Acabem la ferrata del Sergi però en lloc d'agafar el camí de baixada que surt a l'esquerra anem a la dreta a cercar el pont tibetà de la via de les Roies.
Un cop superat el pont tibetà trobem unes cadenes per on pugem (56 min.) però les abandonem pràcticament dalt per agafar una canal costeruda que surt a mà esquerra. La canal és pot desgrimpar - jo vaig rapelar - però com no es podia recuperar la corda en Josep Lluís la va destrepar. Anem caminant per la cresta força trencada.
1 h. Arribem a la boca de l'avenc. Coordenades UTM: 31T  x=298095  y=4639322. Entrada és estreta i la roca no dona gaire confiança. Hi ha un parell de parabolts amb un mallon per baixar. En Josep Lluís diu que es podria desgrimpar - segurament - però ja que hi ha el rapel.
Es baixa uns 15 metres però abans de decantar-nos camp a l'estreta sortida segurament és millor traure la corda doncs sinó hi haurà massa fregament.
Un cop fora cal descendir un parell de metres per arribar a la base de la paret. Es podrien fer rapelant però no es pot recuperar la corda des d'aquí abaix.
Ara hem de destrepar un mur final on cal cercar el pas millor.
Anem perdent alçària. Anem tirant cap a la dreta doncs volem cercar el camí que va a la via ferrada de les Roies.
1 h 04 min. (sense comptar el moviment de cordes ni el rapel) trobem el camí que va a la via i el seguim en sentit descendent.
1 h 12 min. Enllacem amb el camí que hem seguit a l'anada. Ara anem abaix.
1 h 20 min. Font de Santa Anna.
Accés:
En la carretera de Lleida a Vielha N-230 en el punt quilomètric 30,4 agafem la carretera vers la presa de Santa Anna.
0,3 km. Deixem el trencall de la dreta a la base de la central i anem al poblat, esquerra.
2,5 km. A mà esquerra hi ha la font de Santa Anna on aparquem.


Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…