BRIGADISTES POLACS A LA BATALLA DE LA CERDERA
 |
| Soldats del batallo Dabrowski jurant lleialtat a la República |
SUBTÍTOL: COMBINAR EXCURSIONISME AMB LA DESCOBERTA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA.
.jpg)
En Ramon de cal Montañés em diu que la seva mare i la padrina li parlaven que en les valls de la carretera, del camp de golf i Malpartit havien estat farcides de cadàvers de "rojos" morts en la Guerra Civil. Ell va ser capatàs quan es van fer l'esplanació dels camps inferiors i es va fer un fart de trobar bombes per la contrada. També va ser militar (i d'artilleria) i li vaig comentar que en el part de guerra de la 53 Divisió parlava que els brigadistes s'havia parapetat en un canal i que aquesta circumstància va facilitar la defensa. Jo pensava que era el canal de Vallmanya però de sobte ell - i ben aviat jo - se'ns van obrir els ulls. Estaven parlant de la sèquia de Raimat. M'explica que és un canal que van fer la família Raventós a principis del segle XX per regar els fondals de Raimat. Havia un pantà (font) i volien aprofitar l'aigua. Segurament era el pantà de la Vall del Pujol, sota Malpartit. Tenia un desnivell mínim (un metre de desnivell per cada mil metres de longitud per mantenir l'alçada i tenir la mínima eròsió sobre el terreny). Els defensors de la ciutat de Lleida davant l'embat dels franquistes van decidir que seria aquest un paratge ideal per parapetar-se. Hi van arribar el dia abans procedents de Les Borges Blanques i no tenien temps material per resguardar-se de l'artilleria i fuselleria enemiga. De fet, després de recorrer-lo, estratègicament si que ho devia de ser-ho però la superioritat d'armament (aviació, tancs, homes, comandaments ... i sobre tot moral després d'haver trencat el front d'Aragó i venint capa Catalunya sense gaire resistència) van fer impossible aturar l'avançament feixista. Els combats es van produir el dos d'abril de 1938. Un cop les divisions 51, 53 i 54 arriben al cap de la serra de la Cerdera... la batalla de Lleida ja està servida. Els principals combats seran al voltant de Gardeny i els carrers que baixen cap al centre de la ciutat però també hi ha la resta de divisions franquistes estan endinsant-se per ponent. No hi havia possibilitat de resistir.
Cal trepitjar el territori per intentar emfatitzar en aquells brigadistes antifeixistes que van donar llurs vides per la nostra ciutat. Com diu el meu amic Ferran Solsona: "Honor i glòria".
 |
| Croquis sortida núm. 1 |
 | |
Croquis sortida núm. 2
Descripció de l'itinerari: |
 |
| Línia de trinxeres |
Aparco en l'entrada del camp de Golf de Raimat. Vaig cap al nord (dreta) vorejant les instal·lacions del camp, primer per una pista de terra. Aviat em quedo tallat, però sota veig sota, a mitja serra, la sèquia de Raimat.
6 min Arribo a la sèquia de Raimat, veig que és ideal com a trinxera. Coordenades UTM: 31T x=293214 y=4616224. La vaig seguint. Hi ha indrets que estan colgats de vegetació i abandono la trinxera. Cal tenir una mica d'esperit aventurer per fer el recorregut.
12 min Una pista davalla de les instal·lacions del camp de Golf. A l'altre costat, entre pins veig de nou l'antic canal.
 |
| Mirador sobre la carretera amb el camp de golf. Cal empatitzar amb els soldats que veuen arribar per aquest fondal que actualment ocupa el camp de golf l'enemic. |
18 min Mirador excepcional sobre la carretera d'Almacelles a Lleida per on pujaria la Divisió 53, més concretament la 2n bandera de la Legió. La trinxera gira a l'esquerra vers una estreta clamor per on puja la carretera. Pas estret en la serra. Davant veig les instal·lacions de l'antic polvorí i la sèquia de Raimat.
Ara caminaré per la gespa del camp de golf fins l'indret on he trobat el primer tram de trinxera/canal. Tram de bon caminar.
47 min Fondalada on he retrobat el canal. Segueixo un camí a l'esquerra en pujada que va per damunt de l'antic baixador d'aigua que sembla força ocupat per la vegetació. Davant albiro la línia de la sèquia que seguiré després.
50 min Arribo a la resclosa que tanca el pantà de Santa Maria
54 min Arribo a l'extrem de la resclosa i vaig a l'esquerra planejant sense camí.
56 min Retrobo la sèquia/trtinxera que segueixo a la dreta. Aviat entro en el camp de golfo. Vaig per la vora. Estic a la vall del Pujol. Contornejo el camp de golf.
 |
| Les instal·lacions del camp de golf i la carretera d'on venim tot contornejant la serra |
1 h 03 min Surto del camp i pujo uns metres. (No tinc més temps doncs tinc un compromís. Demà continuaré aquí. D'aquí a l'aparcament estic 26 min, 1 h 29 min en total). Un rapal de la sèquia sembla que tira recte amunt. De fet gira pel camp de l'esquerra però no és gens evident. Amb al distracció pujo al cap superior conreat de vinya. Aprofito per anar a l'extrem del camp (1 h 11 min) i contemplar l'extensa panoràmica sobre la carretera. Al fons veig el castell de Raimat on segons el meu informant es va allotjar el general Moscardó (també va estar allotjat a Almacelles Durant 9 mesos (per saber-ne més). Retorno sobre les meves passes. Davallo uns metres.
1 h 17 min Retrobo la sèquia/trinxera que segueixo. Cada metre m'exigeix prendre decisions: Per on contornejo la vegetació, abandono la troxa, vorejo per dalt, per baix.... En aquest racó la sèquia de Raimat no està encarada cap a ponent, per la qual cosa caldria pensar que no va haver combats directes.
 |
| Al fons, entre la boira, la carretera i el castell de Raimat |
1 h 29 min Passo arran d'un cingle de roca desproveït de vegetació.
1 h 40 min Extrem més a ponent i per la qual cosa és l'indret amb millor prespectiva sobre ponent per on arribarien els escamots franquistes. Davant però hi ha una sèrie de petits tossals que minven la panoràmica total. En algun mapa he trobat el topònim de Les Esmorreres del Pare Montfort.
 |
| Darrera d'aquest tossal davanter hi ha l'ermita de sant Josep |
Continuo vorejant la serra, ara ben encarat cap al front. En el vessant nord hi ha més vegetació arbustiva i costa més de progressar. Veig que davant tinc com una forquilla de tres puntes que formen les properes serres.
1 h 54 min La sèquia queda tallada pel camp de vinya i em cal tirar endarrere uns metres i cercar un baixador. Surto a una pista per on vaig encara que tinc present que la trinxera continua uns metres més amunt.
 |
| Tram de trinxera amb els turons que haure de contornejar. |
1 h 58 min En un revolt molt marcat em torno a enfilar a buscar la sèquia.
2 h Nou tall del canal. Torno a davallar a la pista que va per sota.
 |
| Al fons, entre la boira la Saira i la Caperutxa |
2 h 20 min Pista que travesso.
 |
| Talús per on davallo a la pista |
2 h 24 min Nou tall de la sèquia. Aquí encara em veig amb cor de flanquejar-lo i davalla. Aviat surto a la pista que segueixo. La sèquia va per sota però no la puc seguir. Hi ha trams que costa molt de progressar per la sèquia. Especialment els situats a l'obac. Vaig per una pista que em duu cap dalt. Surto a un camp de vinya que esdevé el monocultiu de tota aquesta contrada. Un cop estic dalt giro a l'esquerra. Poc després cerco un coster per on puc baixar fent el cabra.
2 h 38 min Retrobo de nou la sèquis de Raimat que segueixo amb més pena que glòria. Contorneijo el contrafort. El vessant obac està colgat de vegetació. Progressió ben penosa.
2 h 42 min Finalment he d'abandonar la sèquia/trinxera i davallo a la pista propera. Davant tinc un camp que forma una raconada. Adreço a la propera serra.. Veig que davant la canalització ha quedat tallada per l'ampliació del camp de vinya.
2 h 53 min Pujo uns metres fins retrobar-me de nou amb la sèquia que segueixo.
3 h 05 min Es torna a complicar el pas per la sèquia i torno a la pista que segueixo.
3 h 20 min Arribo al pantà de la vall de Pujol, a l'altre costat m'enfilo per cercar una pista que surt a l'esquerra. Es tracta d'una pista prou ampla.
3 h 29 min A la dreta albirem l'actual traçat de la sèquia de Raimat que encara és utilitzada i mantinguda. Alimenta el pantà anterior. Camino apartir d'ara amb facilitat.
3 h 32 min Passem per la vora d'un petit pantà que ens queda a la dreta.
3 h 46 min Bifurcació de camins. Anem per la banqueta del canal. Damunt nostra tenim una casa, passem per sota.
3 h 52 min Cruïlla de camins. Tiro recte, aviat passo per la vora d'un altre pantà que aprofita l'aigua de la sèquia.
3 h 55 min Davant tenim una gravera que voregem per l'esquerra.
 |
| Llogarret de Malpartit amb l'aeròdrom d'Alguaire al fons |
4 h Faig cap a una pista més important. Vaig a l'esquerra. Als pocs metres vaig a la dreta, seguint la banqueta de la sèquia. Davant tinc el llogarret de Malpartit. No m'hi acabaré d'arribar ja que prefereixo adreçar per la dreta seguint la sèquia. Puc veure la casa gran on segurament es va allotjar els brigadistes aquells primers dies d'abril de 1938. Abandono la línia de front i retorno el millor que puc cap al Camp de golf Raimat on he començar l'excursió exploradora.
4 h 10 min Surto a la carretera asfaltada. De fet he anat per un trencall a la dreta que voreja un pantà encara que no val la pena fer aquesta alternativa que adreça uns metres però hi ha algun pas compormès, sols per aventurers.
4 h 16 min Cruïlla de camins. Anem a la dreta, abandonant l'asfalt. Estem en una gran esplanada. Al fons albirem la torre de comunicacions de la Cerdera que ens ajuda a orientar-nos. En aquesta travessa del desert trobo el vèrtex del Pla de Malpartit (352 m.) que sobresurt uns 4 metres del terra. Cal grimpar per ascendir-hi. Arribo a l'urbanització i vaig tirant cap al camp que em queda a l'altre extrem.
5 h 16 min Camp de golf Raimat on acabo la travessa. Ara em faltarà fer el tram oposat de la carretera de la Cerdera.
Per obtenir els tracks:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada